Google This is a digital copy of a book that was prcscrvod for gcncrations on library shclvcs bcforc it was carcfully scannod by Google as part of a projcct to make the world's books discoverablc onlinc. It has survived long enough for the copyright to cxpirc and thc book to enter the públic domain. A públic domain book is one that was never subject to copyright or whose legal copyright term has expired. Whether a book is in the públic domain may vary country to country. Public domain books are our gateways to the past, representing a wealth of history, cultuie and knowledge that's often difficult to discover. Marks, notations and other maiginalia present in the original volume will appear in this flle - a reminder of this book's long journcy from thc publisher to a library and finally to you. Usage guidelines Google is proud to partner with libraries to digitizfi públic domain materials and make them widely accessible. Public domain books belong to thc públic and we are merely their custodians. Nevertheless, this work is expensive, so in order to keep providing this resource, we have taken steps to prcvcnt abuse by commcrcial parties, including placing lechnical rcstrictions on automated querying. We also ask that you: + Make non-commercial use of the files We designed Google Book Search for use by individuals, and we request that you use these files for personal, non-commercial p urpo ses. + Refrainfivm automated querying Do noi send automated queries of any sort to Google's system: If you are conducting research on machinc translation, optical character recognition or other areas where access to a laige amount of text is helpful, please contact us. We encouragc thc use of públic domain materials for these purposes and may be able to help. + Maintain attributionTht GoogXt "watermark" you see on each flle is essential for informingpcoplcabout this projcct and hclping them find additional materials through Google Book Search. Please do not remove it. + Keep it legal Whatever your use, remember that you are responsible for ensuring that what you are doing is legal. Do not assume that just because we believe a book is in the públic domain for users in the United States, that the work is also in the públic domain for users in other countiies. Whether a book is still in copyright varies from country to country, and we can'l offer guidance on whether any speciflc use of any speciflc book is allowed. Please do not assume that a book's appearance in Google Book Search means it can be used in any manner anywhere in the world. Copyright infringement liabili^ can be quite severe. About Google Book Search Google's mission is to organizc thc world's information and to make it univcrsally accessible and uscful. Google Book Search hclps rcadcrs discover the world's books while hclping authors and publishers rcach ncw audicnccs. You can search through thc full icxi of this book on thc wcb at |http: //books. google .com/I iiiiimiii 600014187R « ORÍGENS Y FONTS DE LA NACIÓ CATALANA /■ c .^ü ORÍGENS Y FONTS DE LA NACIÓ CATALANA PER SALVADOR SANPERE Y MIQUEL \:>^^ - ^ BARCELONA IMPRENTA DE «LA RENAIXENSA» 1 8 Porta/errisa, i8 1878 221 . isa. : ' j^*' ^ \ . -^ • ^f A - rrs . e<. orígens y fonts DE LA NACIÓ CATALANA LA TERRA KPOCA AZÓÍCA (l) UAN per lo refredament de la nebulosa a la que havem donat lo nom de Terra, passà de son estat líquit al sólit, las primeras terras que coagularen entre 'Is 4 y 7 graus de lon- gitut del observatori de Madrid, y los 40 y 43 de latitut, formaren unas petitas illas qu' anaren tots los dias creixent y creixent à mesura que las terras coagu- lavan, y que los aixecaments interiors sortian à flor d' ay- gua favorescuts per lo foch intern del globo que formava lo nus de la creació. (i) Per escriure aquesta part de nostre trevall hem tingut à la vista 'I Curso de historia natural del Dr. D. Agustin Yanez; Flora de Cataluna d' En Ciprià Costa los Apuntes paleogrdJicoS'Espana y sus antiguos mares, del Bolet in de la Sociedad geogràfica de Madrid^ ano 1877; Curso de geologia de D. J. Vilanova, y los Apun- tes geológico~geogrdficos referentes d la provincià de Gerona por D. Pedró Alsius y Torrent, publicats en la Revista de Gerona, anys 1877 y 78. t) L:i nostra nebulosa, torncjada constanment per las forsas mecànicas que li donaren forma, per las forsas centrífuga y centrípeta, interna una d' ellas, y externa V altre, anava pastant las materias que sobreixian en aquells mars bullents é ígneos, formant en lo límit de la divisió dels vapors y de las ayguas, una crosta més ó menys dura que los terratrèmols esquinsavan contínuament deixant passar las ayguas, las quals produhian las grans forma- cions mineralógicas d' aquell terrible período de formació caòtica. Mes las terras, com lo guix, dormintse dessota las ay-. guas, anavan enfortint la crosta, los terratrèmols ja no la desfeyan, per lo contrari, per las esquerdas que aquells obrian sortíenne montanyas de matèria fraguada en aquell forn intern de la nostra creació, las quals depositantse so- bre la crosta la enfortian y la anavan aixecant y treyent fora de las ayguas. Lo período de la formació caòtica havia acabat, y co- mensava lo primer período de la formació de la Terra. « ÈPOCA PALEOZÓICA Aquellas primeras illas de que havem parlat, tenian ja una consistència indestructible, una sèrie d' ellas anavan d' ahont avuy veyèm lo cap de Cervera fins allí ahont s' aixeca lo Maladetta, donant la planta al Pirineu; un altra sèrie anava de S. Feliu de Guíxols à Barcelona, estenent- se fins prop Terrassa y Vich. En V altre extrem una gran illa dibuixava la planta de las montanyas que sigles y mès sigles desprès prengueren lo nom de Prades. Tot lo rest era un mar ínmens. U Ocean y lo Mediterràneo no eran mès qu^ un mar. L' Ampurdà gran y xich, lo pla de Gerona y '1 de Vich, la costa, lo Vallès, Panadès y camp de Tarragona, lo Priorat, tota la província de Lleyda, la Segarra, Igualada y Moyanès estavan encara soterrats dins las ayguas. No hi havia mès terras defora que aquellas que 'n diem de sauló, y ja està dit que en un mon de terras de foch y de mars bullents no era possible la vida: donchs tot era silenci y repòs en la terra, que sols trevallavan lo foch de la seva atmosfera y lo foch del seu interior, aixecant y destruint terras, fins lo mateix sauló qu' en Catalunya sempre lo trobem descompost ab gran satisfacció y ale- gria dels rabassaires. Emperò, resultava, d' aquell esbussinament, novas me- na de rocas, puig los materials afins, en virtut de unas lleys químicas desconegudas, se fonian dins de gresols que la més gran fantasia humana no pot imaginar, resul- tantne conglomerats areniscos y argilosos, margas, etc, los quals s' anavan depositant en lo fons d' aquella espè- cie de golf que formava Y Ocean en aquesta part de la Catalunya primitiva, aumentant lo volum de las terras emergidas. Quan aquestos dipòsits tingueren consistència y exten- sió, això es, quan à las terras de foch se barrejaren las terras d' aygua, la vida fou ja possible, be que sols en sa forma més rudimentària, v en lo mar, que si may ha me- rescut lo nom de mar de polen es en aquella època, en la qual contenia tota vida en dilució. La flora primitiva la formavan tans sols unas algas que creixian prop las illas prenomenadas; y los Crinoides^ Poliperos y Rhi\ópidos^ los primers animals que 's mo- gueren en lo mon, formavan la seva fauna. En aquest período la expressió mes alta de la vida animal, la orga- nisació més perfecte, 's trova en los més rudimentaris mo- luscos y crustdceos. Allí en lo que mils ó milions d' anys enredera fou la costa de Gerona, en un llit pedregós y de poch fons se movian los Cefalópodos^ Lamelibranqiiios y Braquiópedos^ que 'ns han deixat los seus ossos en los estrats ó capas de terra, rocas, d^ aquell temps. Veus aquí qui foren los que primer sentiren V impuls de la vida en la terra catalana. Lo mar y lo foch continuavan la obra de la creació. Las onas estrellantse en aquellas fitas de sauló posadas en los s anguls de lo que havia d' ésser Catalunya, y lo foch vo- iriitant novas rocas, anavan aixamplant aquellas, ó be pro- duhian novas ülas de gi^amvachas^ això es, d' areniscas grisas ó pardas, mes en son fons se hi trovan las escure- dellas calíferas qu' en algunas parts han conservat munió de fòssils. Mes tant quant la Terra s' anava aixamplant y pujant, tant més lo mar S3 soterrava, aixís es, que en aquell temps son fons era espantós, y per lo tant lo mar era un mar més tranquil, tan tranquil com avuy dia es lo canal de las Damas que va de Canarias à Cuba. Aquest período de repòs ó de relativa tranquilitat favo- resqué lo desarrollo de la vida. Allavors se poblaren las illas primitivas de plantas co- níferas y criptògamas aerògenas, es dir, los vegetals més alts y los més baixos qu' avuy dia floreixen, y en lo mar aparesqueren las familias dels Selacios ò Ganoides, pei- xos de brillants escatas, monstruós de vuyt y deu me- tros de llarch. Prengueren tal desarrollo en las nostras terras los polí- pcros que ja se 'n portan registradas 32 espècies, y al mo- rir favoresqueren los dipòsits de carbonat de cals, de ahont ne sortian abundosas fonts termals, las quals trans- formavan la seva interna constitució, donant lloch à aques- tas potents massas de dolomia que casi bé trobem à cada pas. De prompte un terratrèmol que sentiren quants en aquell temps vivian y en qualsevol part del mon que 's trovessen ho capgira tot. De lo gran gresol ahont se manipulejava la constitució de la Terra n' acabavan de sortir las montanyas dels Ba- llons y dels Vosgos, y totas quantas tenen en la terrra la seva direcció, formantse unas rocas tan especial^ que cre- mavan com esca; lo foch tornava à regnar sobre la Terra, tot estava en combustió, aquells inmensos boscos de qu' hem parlat cremavan y 's reduhian à carbó; tot se carbo- nisava, fins lo mar sufrí tan considerable mudansa, que d' un mar pregon qu' era 'n resulta una llacuna. »l Quedava, donchs, tan modificat 1' antich orde de cosas, que al período que acaba se ^I coneix en Geologia per lo período Silurid^ y lo nou período que comensa té per nom lo Carbonifero. Sí; allavors apareixen aqueixas massas de ferro y de carbó que avuy anem à buscar à Erill-Castell, Guardiola, Rivas y S. Joan de las Abadesas. Lo Pirineu s' anava donchs estenent y los rius catalans rajaren alguns d' ells per primera vegada; mes lo Ter no passava per Gerona, puig desayguava en lo mar de Vich; lo Llobregat ni tan sols lo veya lo Tibidabo, que al sortir de Berga 's perdia en lo mar, y 'I Segre era sols un torrentet; las Nogueras desayguavan en V Ocean! Ni r Ebro, ni '1 Francolí, ni U Besòs, ni 1 Fluvià cor- rian encara. Quan la Terra 's reposà, y la combustió va ésser feta, ne resultaren aquellas rocas de color gris-blau, alternant ab bretxas calissas, ricas en minerals y en carbó de las que 'n portem registradas fins catorse capas. Com ja 's compren, la Terra, conreada ab la descom- posició de las rocas carboníferas y de las plantas del pe- ríodo silurià, prengué un avans considerable, puig carbo- nisada igualment T atmosfera 's trovà ésser més favorable al desarrollo de la vida. De las cinchcentas duas espècies de vegetals que senyala en Brogniat per aquest período, cent quaranta duas se n' han trobat ja en la nostra Terra, may tan bella en boscos com allavors, puig à las admira- bles Coníferas, s' ajuntavan las gegantas Sígillarias, los elegants Lepidodendos, Iqs gentils Lomotophloios, y las graciosas Calamitas. Dessota las sevas fullas, y à la seva sombra jugaren los primers insectes, los primers habi- tants del aire, los quals fent mansió en ellas, allí morian, y ab elias anavan al fons de la terra ahont avuy los anem à buscar trobantlos petrificats en la massa del carbó, que tambf 'ns ha conservat los primers animals que la trepit- xaren, més ben dit, los que primer s' hi arrastraren, los rèptils... jVegis si be de lluny lo arrastrarse en la Terra! lO Conclou lo período carbonífero ab un fet extraordinari, las illas que dibuixaran la costa del N. d' Àfrica s' aixe- caren, y ab ellas las terras del fons del mar, las quals unintse ab las terras del S. d' Espanya, desde Cartagena al cap de S. Vicens, separaren per aquell costat lo Medi- terrani del Ocean, ó millor, allavors lo Mediterrani comensà à pendre forma, puig com en V Occident de la nostra península existia una illa colosal que anava del Ocean fins i Segòvia, es dir, comprenent poch menys que tot Portugal, Galicia, Estremadura y las dos Castellas; la actual costa del Mediterrani quedava del tot dibuixada en- cara que no ho fos per terra ferma, sinó per una sèrie d' illas; lo nostre mar, donchs, comensava à pendre la seva actual forma ó configuració. Mes cap al final del temps carbonífero, 1' obra de la creació caygué. en un estat de marasme, de repòs, ó quic- tut, que no semblava sinó que lo mon anava a morirsc, mes no era aixís, lo mon dormia, descansava, per recu- perar totas las sevas forsas, à fi de recomensar lo seu tre- vall, y ab lo seu trevall lo seu perfeccionament y acaba- ment. líPOGA MEZÓICA Quan lo foch de la fornal de dins la Terra reprengué lo seu treball, n' eixiren d' aquellas fargas, lo Monseny, y ab ell s' aixecaren tant las terras del fons del mar, que la península pirenaica 's trovà poch menys que fora de las ayguas. Nos trovém ara en lo segon período de la seva forma- ció, en lo período secundari. En r Occident, la península, descontada una petita faxa que anava d' Oporto à Coimbra y Lisboa, desde lo Can- tàbrich al cap de S. Vicens, y per V interior fins Madrid tot quedava unit y compacte, es dir, format. La costa Mediterrànea, la formavan, una illa que anava de prop Gibraltar fins lo cap de Pals: Múrcia y Orihuela 1 1 formavan duas altras petitas illas, y en Catalunya la costa la dibuixavan las montanyas de Prades, que per las de Balaguer tocavan al mar; per la illa d' Igualada, qu' en aqueix temps sortí de dins lo mar, y per aquella altra illa primitiva del Tibidabo que anava de Barcelona fins prop Gerona. Los Pirineus quedavan formats en tota la seva longitut estenentse per Catalunya fins Sort, La Seu y Ripoll. Un cert numero d' illas que sortiren per la part d' Ara- gó y Castella senyalavan la tendència à umplirse del golf pirenaich, ó sia à unirse V occident y V orient de la Pe- nínsula. Durant lo primer período de la segona edat de la Terra, quan los mars triàssichs, fou quan sortí de las ayguas la part baixa de la provincià de Gerona, en lo seu límit ab la de Barcelona, produhintse aquellas tres capas de rocas — d' aquí son nom detriàssich — formadas d' una primera capa ó estrato de rocas d' arenisca abigarvada^ sobre la qual vingué un' altre de calisa conchlfera^ per lo gran número de cowcAa^-petxinas, qu' en ella 's troban aixís anomenadas, coronadas per una de margas irisadas^ contenint en mitj d' ellas grans dipòsits de guix y de sal. A mes de la part dita de Gerona, tota aquella altra d' allà de Mirabet, sortí igualment del fons del mar. Apareix en la fauna d' aquest período un ser extrema- dament curiós, lo Labyrinihodonpahygnathiis^ aixóes^ una mena de tipo intermediari entre lo cocodrill y la granota. La flora continua sent la del período primitiu, ab lo sol aument de las primeras plantas dicotiledóneas. A r època de que acabem de dar una idea, succehí la dels mars jurasichs, que tingué poca ó cap importància per la formació de Catalunya. Determina lo caràcter mi- neralógich T aparició de las calisas, mes ó menys compac- tes ó eolíticas alternant ab capas de margas y argilas, que adquireixen en lo segon dels dits períodos gran aixampla, y's poden estudiar en la provincià de Lleyda, en las illas 12 d* allavors, per la part de Tremp, y en las montanyas de Cadí y Monsech; ab los mateixos caràcters apareixen no- vas illas en la provincià de Barcelona, en lo seu terme ab la de Tarragona, y fins à la de Gerona se 'n trovan, y per cert que d^ ellas se n' han tret per la edat mitjana gran nú- mero de columnas per los claustres d' Iglesias y convents, com per exemple los del pati de S. Jordi de la Diputació de Barcelona. Mes lo período que tingué per Catalunya una impor- tància gran en V època de los mars me^oichs que son los qu' estudiem, fou el cretaceo que vingué à completar los Pirineus y las montanyas de Prades que s' escorregueren en varias direccions, aixecant lo país per la part de Mont- blanch, obrint la conca del Francolí qu' allavors comensa à córrer venint à desembocar prop la Selva en lo mar Mediterrani. També aixecantse las terras de Prades cap mitxjorn, allavors aparesqué lo Priorat, puig al mateix temps, de la part de Valencià sortiren las terras d' Alcalà de Chisvert, de modo que semblava, per lo que havem dit que ja V Ebro trovà la seva conca, mes no fou així^, puig lo mar Mediterrani omplia encara tot lo Priorat, y passant per lo estret de Tortosa anava à reunirse ab P Ocean, qu' encara tenia en son fons tot Y Aragó y la plana de Lleyda. D^ aquest costat, nasqueren las terras del Congost de Vich, la cascada de S. Miquel del Fay, comensa à deva- llar, y lo mar de Vich queda transformat en llach. En aqueix temps apareixen dos illas cèlebres en lo Me- diterrani, Mallorca y Menorca, que si en aquell temps ha- guesen portat lo nom que ara portan dos dels seus monts, aquellas illas s^ haurian dit de Torrellas y Torà, puig aqueixas foren las terras de las prenomenadas illas que primer isqueren del fons del mar. La forma gràfica d' aqueix período V ensenyan bé prou las timbas del Congost y la Riba: son montanyas casi verticals, mes sempre coronadas per terrassas ó planas. i3 ÈPOCA NEOZOICA Entra ara lo globo en lo seu tercer período de forma- ció, això es en lo período terciari segons los geólechs. Com los mars estavan plens d' illas que deixavan entre ellas canals, estrets: y golfos, V acció disolvent d' una at- mosfera qu' encara cremava, triturant las rocas qu' en lo período anterior havian sortit dessota V aygua, las hi tor- navan à tirar desmenusadas, omplint per lo seu compte los dits mars, golfos, estrets y canals. Aqueixos csbocinalls conglomerantse dintre de las ay- guas en massas més ó menys considerable» y sens cap regularitat, al rebre V empenta del interior donavan nai- xement à aquesta maravella catalana que avuy se diu lo Montserrat. Lo terreno numulítich té en Catalunya una importància tan extraordinària que los més grans geólechs lo han pres per tipo d' estudi. Si produhí aqueix período lo Montserrat, ja esta dit, que totas aquellas terras d' Igualada, Castell Oli y Cas- tellvell sortiren junt ab la perla de las montanyas catala- nas, y ab lo Montserrat sortí aquella altra maravella de las salinas de Cardona. Veus aquí lo Noya que ja comen- sa à córrer encara que 's passin mils y mils anys sens que las sevas ayguas servescan per fer paper, portantlas al mar, no barrejadas ab las del Llobregat, sinó desembo- cant à lo seu costat en lo que 'n podriam dir lo golf de Martorell; y al Cardoner nàixer de cop y de cop portar las sevas ayguas al Llobregat. Lo llach de Vich desapareix deixant enterradas milions de petxinas y de peixos. Lo Ter furgant y furgant s' obrí un canal per la plana que prengué lo íloch del llach, y corrent per las Guillerías y las parts de Gerona, anava y venia de assí per allà, portat per los trontolls de la terra al aixecàrse en aquells Uochs; veus aquí, perquè té aquella forma de mitx cercle. 14 Si haguesseni de parlar de totas las classes de fòssils qu' en la plana de Vich, per no citar altras parts, se tro- van, la feyna seria llarga; un francès de molt renom, Mr. Vezian n' ha contat ja trenta dos espècies, lo que no hem d' extranyar, per lo mateix que ja casi bé totas las actuals espècies animals corrian per la terra, lo mar ó T ayre. Y fins n' hi havia d' altres qu' ara no hi son, mes en cambi n' hi faltava una, y per cert la més principal, V home. Donchs, ^-ja poch li deu faltar à Catalunya per ésser formada? puig aixís es, tirem una ullada à lo seu estat avans del últim período de la seva formació. Tota la montanya quedava constituïda, y sols en T Am- purdà entrava encara lo mar, de modo qu' en lo golf de Figueras desembocavan la Muga, lo Fluvià y lo Ter. Del Ampurdà xich també sols n' havia fora la part més alta, tot lo que avuy n' es montanya, V altra part estava encara en lo fons del mar. Las Medas entravan per dins lo que avuy es costa. Lo Mediterrani anava molt per dalt del Panadés, lo camp de Tarragona no existia y tampoch lo Priorat. Tot lo que avuy es la conca del Ebro, en la part plana, era un golf del Mediterrani, puig tancat per la part alta quan s' aixecaren los monts Cantàbrichs, sols comunicava ab lo nostre mar per los estrets de Valencià, y per lo es- tret de Tortosa lo més caudal. <; Quants sigles trigà à omplirse lo golf del Ebro? íQuí ho podrà dir may! Lo cert es que arribà un dia en que per lo treball crea- dor de r atmosfera y per V acció de las ayguas, lo golf, tancat ja per la part de Tortosa, se convertí en un gran llach. Lo sediment que devallava en lo seu fons, puig la formació lacustre del Aragó es innegable, donà lloch à aquellas capas ó estrats de rocas calissas y arcillosas de que està formada la conca del Ebro. De la mateixa manera s' omplian los golfos del Am- purdà, Priorat y Cíimp de Tarragona, separant d' ells un 1 ? últim terratrèmol aquellas illas Mcdas que avuy encare esperan V abrassada que dins, no sabem quants segles, els donarà la terra catalana. Catalunya existeix ja geològicament parlant. L' obra de la creació material s' ha acabat. En los seus camps crei- xen las plantas lleguminosas, los seus boscos los forman las gentils palmeras y los elegants salzers; la primitiva flora desapareix: en aquells dias, en fi, existian los vege- tals d' avuy dia. Lo mar blau y pur besava aquellas ter- ras com la mare besa à son fill, ab amor, puig aquellas terras cran las fillas de las sevas entranyas; V ayre lo atra- vessavan aucells de ricas y coloradas plomas, iguals à los que sigles y més sigles després nos vingué à ensenyar Colon com cosa nova; y en la terra, micos y monas, oran- gutans, chimpancés y gorillas saltavan y brincavan, s' es- timavan y 's matavan, vivian en pau y en guerra, prelu- diant las passions del home qu' encara no havia vingut al mon. ÈPOCA QLARTERNARIA Ó MODERNA Hem dit que lo período terciaj-i fou T últim y això no es pas exacte, puig que hi ha un quart período, que com à tal geològicament es lo quarternari, Y ve te 'ns aquí arribats à la part ò moment més difí- cil d' explicar V obra de la creació; y es que ara no 's trac- ta d' explicar com lo mon se fa, sinó com se desfà. Catalunya era un país tropical, T home que apareix en la Terra com tot lo que hi ha en ella, creat per Deu, en aquest período, podia córrer per los nostres camps ab lo vestit de nostre pare Adan, ab la seguritat de no tenir fret. Nosaltres no sabriam explicar aquí ab pocas ratllas V espantosa mudansa que sufrí lo nostre hemisferi durant lo período quarternari. L' home aterrorisat sentí fret, mes un fret agut, d' aquell que talla com un cristall: sols ficantse dins la pell d' un os pogueren alguns d' ells resistirlo; los aucells de mils colors y de hermosas y galanas plomas fugirçn de la nostra terra, espantats, no per aquells altres de curtas plo: mas, bech fort y encorvat, d' ulls d' oliva y garra d' es- parver que baixavan de qui sab ahont; sinó per lo fret que glassava fins V ayre. Las plantas tropicals se secaren en mitx V estiu de la seva vida, negant al home los fruyts per lo seu aliment; los animals que avuy venen d' Amè- rica fugiren de la nostra terra cap al mitxjorn, buscant ab lo Sol un país de calor; V home sols no fugi; sols T home disputava a n' aquellas neus que baixavan del polo a unirse ab lo glas dels Alpes y dels Pirineus (i) la terra que guardava los ossos calcinats dels seus pares. jQuants pochs se 'n salvarian! Menys de segur que si portavam ara una colònia d^ africans al mitx del polo. íPer qué las cosas passaren aixís? ningü ho sab. Qui creu que aqueix gran cambi fou ocasionat per havcrse aixecat l' interior del Àfrica, qui per V enfonzament de V Atlàntida ó aixecament de la serra dels Andes ó de Y Amèrica, qui en fi, per haverse trastocat un poch lo eje de la terra. Lo cert es, que lo nostre hemisferi muda completa- ment, y quan la cosa s' assossegà, los homens qu' escapa- ren ab vida 's trovaren que ja havian d' anar vestits ivérn y estiu, que allavors comensafen à conèixer, que per con- te de cocos los arbres no donavan sinó aglans^ y que si volian resistir la pressió de V atmosfera, s' havian de cons- truir una casa ó ficarse dins una caverna, y treballar la terra per haverne fruyt, y cassar animals, rompent V an- tiga amistat, per menjar carn, allavors, per primera vega- da necesaria per la seva vida. jAb aquinas llàgrimasmés amargas no ploraria T home fil Lo período glaciari que no ha sigut, que sapiguem, gayre estudiat en Espanya, ho ha sigut ab profit per lo que toca à Catalunya, puig En P. Alsíus y Torrent en los seus Estudis geológichs publicats primer en La Renaixensa y ara reproduhits y completats en la Revista de literatura ciencias y artes de Gerona, lo ha estudiat ab tota detenció, fent constar^ que los blochs erràtichs que '1 caracterisan se trovan per la part de Camós, prop de Bunyolas, així com en la montanya de Porqueras. 17 aquell perdut estat paridisiach dunint lo qual, los arbres li donavan aliment, l' home y V animal dolsa companyia y la terra en qualsevol reco d' ella dols repòs! i. • ••••••••• •• jAb quin terror no miraria aquesta Terra ara per ell inhospitalaria! (2} • ■ iAb quin amor y esperansa no veuria renaixe en lo cel 1' astre del color y de la vida, M Sol!! "3) • • (i) Veus aquí explicada cieutiíicamcíu la coiicordancía de las tradicions de tots los pobles respecte un estat paradisiàch, y com aqueix estat se trova consignat en las re- Uigions de tots los pobles. Tots los bomens del mon habian de plorar la pèrdua de un niodo de viurer y d' ésser que tan de ple responia à la seva animalitat, y aixfs la tra- dició havia d' ésser viva y bastant per trametres de generació en generació per la via oral, transformantse aquell estat natnral, al cap de sigles, en un estat sobrenatural' paradisfach, puig en lo atràs en que vivia V home en aquells temps no's podia dar rahó del cambi hagut en la terra. Y com en los dits temps se creyji que tot s' havia fet per la terra, això es que *1 Sol, Deu l'havia creat perquè nos fes de quinqué durant lo dia, com la Lluna durant la nit, sent aixis que |o nostre gfobo ocupa un llocb dels més humils y secundaris de la creació, tan que si arribes à desapareixe, sols U Lluna 'n surtiria perjudicada*, d' aquí que aquell estat [Ntradisiach, en lloch d' ésser celestial, siga terrenal, y que tots los pobles, es dir, aquells que 'ns han conservat las sevas primitivas tradicions, lo posin en una ó altra d' aqueixas regions privilegiadas de V Àsia, Àfrica ó Amèrica. (3) La tradició del gran cataclisme del pcríodo quarternari, havia de dar ueccsa- riamént lloch al principi dualista de tous las relligions, es dir, al principi del be y del mal, coexistint y disputantse l' imperí del mon. Aqueix principi dualista no repre- senta donchs més que la Iluyta entre las forsas bonàs y dolentas de la creació, y com unas y altras se presentavan omnímodas y potents, d* aquí que 'Is homens las dei» fiquessen y fessen uh Deu bo y un Deu dolent, es dir. Deu y lo Dimoni. Lo progrés humà, corretgint la primitiva tradició, li dona una fornia poètica, fent del principi dualista la causa de las dificultats que trova V home per cnmplir lo seu destino en la Terra; alxó ei, tirà de la causa del coneixement del be y del mal, lo mo- tiu de la pèrdua del estat paradisiàch. La filosofia moderna, robustida per la ciència y per la fe, aniquila lo principi dua- lista, la causa del mal, y diu ab Krause: que la desditxa, es I* a^bre del coneixement ' del béy del mal, plantat per Deu en lo par ais del mon, Das UngiQck ist der Baum des Erkennttniszes des Gutèn un B6sen, von Gott gepflanst im Paradiese des Welttall. Der Glaube und die Menschheit etc. von Karl Ch^istian Fríedridch Kransc. p. 19. (3) Lo principi del bé, com à Deu, es per tots los pobles antichs lo Sol, y per lo dit no podem contestar la lògica dels primers homens adorant lo Sol, com à Deu, puig lo Sol era per ells lo foch, la calor, lo principi de tota vida. Lo sabeisme, que *s trova dins tous las relligions antigas té un valor científích incontestable, T aberració de tal cuit no es sinó filla de la ignorància dels primers homens, que la Iluyta de las forsas de la naturalesa, que los primers presenciaren, los portà h adorar. LARASSA I se *ns pregunta, jquína rassa d' homens pobla r Espanya, ó millor, à Catalunya, qué respondrem? — Que los primers pobladorsde la nostra terra foren de la mateixa rassa del pcríodo quarternari. Del home quarternari.català fins ara res ne sabem; mes si referim I' home sense nom histórich al ab-orígena, y aquest al quarternari, alguna cosa 'n podrem dir. Certament, fins ara no hem trobat en los estratos del dit período — que per altra part té poca importància en Catalunya — la calavera del home primitiu (i) com ha succehit per altres paíssos, mes de la seva existència y- vida en un período de relativa civilisació per ell, n' hem un una raiolcria del terme del Bruch prop Colltuló, pedra que 'sdcslruliircn seus que se 'n poeuCs trcun saNarcn la« armaj, que son de pedra de llamp, y lo Is guerrera -cnlerrals. Aque ic per I I vulla ai Ui trobat mostra en lo Puig de la Malavella, prop de Caldes del mateix nom. Allà en lo cim d* un puig, qu' en los temps pre-liistó- richs formà la illa d' un llach, s' han trovat restos d' una estació lacustre, això es, restos d' animals, sobretot de caballs, lo qu' es una nova proba del caràcter hipógafo del home quarternari, barrejats ab instruments trevallats per ma del home, ab destrals de silex destinadas à la seva defensa y per lo seu trevall. En lo camp de Tarragona s^ han fet també descubriments de destrals de silex, per la part de Constantí, y encara creyem que per lo llach de Banyolas s' han trovat també rastres d' habitacions ó es- tancias lacustres de lo mateix período del silex. * Mes à mesura que V home anava civilisantse, ja segons son propi geni, ja segons las inspiracions de los seus ve* hins, marcava la seva existència aixecant aqueixos monu- ments fins ara atribuïts als Celtas, menhirs, dòlmens, et- cetra, y que V arqueologia y la antropologia moderna han demostrat perteneixer al home del período quarternari al arrivar al período de la edat de pedra, això es, quan troba medis per trevallar las pedras més duras, lo silex, per fersen destrals y ganivets ab que atendre à la seva de- fensa, y ab que ajudarse en lo seu trevall. D' aquest período de la civilisaciò dels nostres ab-orígc-» nas, ne tenim més d' una proba en los menhirs de la Vall d' Aro, Sant Hilari Sacalm, Ascó y Santa Pau y en los dòlmens de Moya, avuy destruhit, de Ull-de-molins y Vallgorguina. íSc va aixecar lo nostre ab-orígena per sí mateix al co- neixement dels metalls? íQuí pot aíirmarho ò negiarho! Puig si la. nostra rassa, al caracterisarse, la trobem estesa desde la frontera del Egipte à la de la Gal-lia, fins lo Rò- dano y Garona, quina necessitat tenim de suposar que '1 coneixement dels minerals, la seva manipulació y fundi- ciò nos arriba del Àsia ò dels Celtas? ;En quin temps los ab-orígenas del Nil arri varen à la edat dels metalls? . •J. Ljm qae se havían dt rcmnritcr com gcnnans, Lybkfas. Bcfc bcr s é Ibcrs« poig bo soo amn ipoió gM jHir m , :no s harian de CDmimicar los scos c onfiífumas r Tan difidl los tiaria d* ésser a los Librdis Tdims dd E^Ne trans- metre a la nostra tem los scos progrcssosr Dos grans centres de drilisadó nos permet consignar la historia. Un d" ells en T Egipte* en la val! dd Nil: V ahre en Àsia, en las valls dd Eofirates y dd Tigris. Per efecte de la seva infloenda. las regions vdnnas arrirarcn à grans destinos, embestírense dcspíés j de lo sen tx^, ne resahi lo fodi de majors y més dcvadas dTÜisadons. Lo ddta del Nil on dia rebé com a conquistador a an poble semita qae vingué a disputar a los ^pcis la posses- sió dd río per ells sagrat; aquest poble semita es aqudl dels reys pastors que ha icduhit la moderna denda a los Chethas y fenids de Sidó. Vensots a lo sen tom per los ^ipds, y avassallats, portaren llavors per la mar qae sempre repugna als cgipds, los firuyts de la seva civilisa- dó a las més liunyanas terras. Mes los Chethas quan la seva invasió dd Egipte esta dar que no ^s quedarían aturats prop lo Nil, sinó que orgu- llosos ab la seva victorià donarían per terra la volta al Mediterrani, mentres las ndus de Sidó P anirían cos- tejant. i Aixís comensa la dvilisadó d^ aquella Líbyca d* ahont sortí Cyrene la rival de Carthago, y Carthago la rival de Roma! Veus aquí explicat aquell mito del Hèrcules egipd ó li* bych, que sortí per fundar en Iberia, Cadiz, Sagunto y Barcelona, mito d' un poble comercial y conquistador que s^ estén colonisant las costas mediterraneas. Los Chethas s' apoderaren de la costa mediterranea, y per lo Guadalquivir pujaren cap al interior, vingueren des- prés al Ebro y lo remontaren donant vista al altre mar^ per ahont anaren per. descubrir la Inglaterra, que també colonisaren. Nosaltres creyém que aquestos semitas, aixís per serho 2 1 com per lo seu origen, son tos Persas que Varron dí^ué que arribarien « Espanya després dels ibéríchs. Foren dònchs los Chethas los que primer explotaren las Fiquesas niineralógicas de la península pirenaica, qu^ era lo gran incentiu del còrners en aquells temps, los que do- naren nom a los nostres grans rius, per ells-vias de gran riquesa comercial, com deya Plini del nostre Ebro. Poble Ió Cheiha-fenici eminenment comercial y al que may li pasiper lo. cap establir un gran estat polítich, prengué peu en Espanya, tal volta més com à poble co- mercial que com i conquistador, mes fos d^ ell lo que ^s volgués, puig probablement d^ això may se ^n sabrà res, es lo cert que los Chethas, Sidonenses, Chourdos, Chouschi* tas y demés poblçs de la confederació dels Chethas que arribaren à Espanya, quan la seva conquista del baix Egipte, ^s barrejaren ab los aborígenas ibérichs de la costa y de las valls del Guadalquivir, que d^ ells ve lo dirse Betis, y del Ebro, al qual també donaren nom, corromperen la seva llengua, que nosaltres creyém ésser la vasca, donant lloch a civilisacions que més tart sorprengueren i grechs y à romans acostumats à veuren de millors. ^ Gracias, donchs, à la civilisació semítica de la nostra costa y de las valls del Ebro y del Guadalquivir, comarcas de la seva preferència per las sèvas grans riqueSas meta* llúrgicas, que anavan à omplir los forns de la Palestina, quan V invasió céltica ó aixís anomenada dels pobles del interior d^ Europa, pogueren, més forts qu^ ells en civili- sació, retxassarlos y tancarlos en V interior de la penín- sula, venint a quedar com presoners los que s' havian pre- sentat com à conquistadors. Entre lo Ródano, lo Garona y lo Ebro no hi queda un sol Celta, y això ho diu En Thierry En Iq Sur de la península,, ni en la costa tampoch po- gueren establirse. Los Celt-ibers, donchs, quedaren tancats per V Ocean,^ los monts Ibérichs- Idubedos y los Mariànichs, óde Serra- morena. 22 •De modo que a la regió Celtíbera corresponen los po- bles castellans. A la del Ehro lo poble aragonès, lo regne d' Afagó de la edat mitjana. A la del Guadalquivir la regió andalusa. Es dir, los Celt-ibérs, los Chethas y los Tur- detans; la civilisació d' aquets últims es superior per los continuats efluvis líbich-fenicis que reberen, encisats per las grans riqüesas del país, representadas en la mítica per aquell Hèrcules de Tyr que molts han confós desde T an- tiguetat ab V Hèrcules chetha-sidonès, Havian també los fenicis comunicat la seva civilisació à la Grècia,' y à Chipre y Rodas, centinellas avansadas de la seva civilisació ahont portaren lo alfabet, dit fenici, las sèvas arts y la seva indústria. Al caure Tyr, Grècia here- dà en Orient la seva posició y la seva glòria. Las sèvas naus succehiren a las naus fenícias, y seguint per los seus rumbos aportaren també à las nostras costas, la Califòr- nia ó la Amèrica del temps antich. Establiren los grechs las sèvas factorías en las Gal-lias per lo Uarch de la costa mediterrànea fins arribar à la Turdetania, mes los Cartaginesos fills dels chetas-sido- nenses y dels tyrs qüe havian après à conèixer als grechsr per los seus vehins de Cyrenne, llansaren las sevas naus én busca de las naus gregas, las destrossaren ab ajudà dels etruscos, y arruïnaren las sèvas colonias ibèricas. Los cartaginesos vingueren à la Iberia cridats per los seus germans de la Turdetania, per= dirimir certas qües-' tions qüe 'Is portavan dividits; aixís prengueren peu los púnichs en la península. t Poch à poch anàrense estenent, y à la Turdetania^ qu'^ es quedaren per lo trevall de pacificaria, juntaren per con- quista casi tota la Celt-iberia, mes al arrivar al Ebro, Roma posà un veto à lo seu avans; veto del qual no 'n va fer cas Hannibal, dpitjós d'.anar à resoldre lo plet de la supremacia Romana ó Cartaginesa en lo mon, en la ma- teixa Roma. Darrera dels cartaginesos vingueren, donchs, los ro- mans, y ab ells un poble d' un altre rassa v d' una cívi- 23 lisació ó cultura molt superior, y dels romans ne podem bén dir nosaltres allò de que, «vingueren com amichs pera resultar traydors». La rassa ibèrica, somesa durant sigles y més sigles à ia influencia de la rassa llatina, 's modifica considerable- ment, deixà lo seu modo d^ ésser social y polítich, olvídà la seva llengua, Iqs seus Deus, devení, en una paraula, un poble llatí per P influencia de la seva civilisació, no per lo crusament dels dos pobles, puig no tenia prou sanch Roma per aquesta inoculació. Encara una nova emigració porta a la rassa ibèrica nous elements diferencials; los pobles germanichsal avan- çar sobre Roma enviaren à Espanya à los Visigoths, cridats emperò à la nostra provincià per los romans, de modo que per tercera vegada resulta allò de venir com amichs per sortir senyors- Per últitn, los Arabes ó Sarrains, que aixís los anome- navan los que 'Is hi feren cara,. Vingueren també à Cata- lunya, ahont estigueren sols vuytanta anys en la part d' ensa del Llobregat, de modo qn^ en veritat tingueren poch temps per inocularnos la seva sanch, aixís es que no por- taren al nostre llinatje elements considerables de niodi'* ficació. A contar del sigle viii de J. C, no ha vingut* cap més poble à unirse al antich poble català, esceptuant los cru- saments deguts à las relacions socials y à las familias, certament molt importants, mes no tant que pugan mo- dificar lo primitiu temperament del poble ab-origena. Resulta donchs, que la rassa primitiva rebé com ele- ments constitutius ó modificadors del seu temperament à los pobles Chfetha, Sidonés, Líbych, Romà yGoth,y com à elements civilisadors à los Tyrs, Grechs, Carthaginesos Arabes. Aquestos dos últims pobles emperò han d^ ésser contats entre los primers per lo que fa à lo primitiu po- ble català, del qual més endevant ne veurem los seus ter- mens. :Fins à quin punt los pobles conquistadors modificaren / ^y 24 lo llinatje ab•origenà? Àixó tindrem ocasió de veurho al tractar del poòle català, allavoras veurem si los conqois* tadors trovan fàcilment lloch en la nostra terra, y per lo tant bona acuUida, qu^ es de lo que n^ havia de resultar lo crusament de rassas, ó be si contínuament retxassats no deixavan en nostra terra mes qu^ elements formals, es dir, d' aquells que no tenen arrels, ó. no arrelaren en la terra catalana. M En lo primer cas, la nacionalitat decau, mor; en lo se- gon, à cada ocasió favorable renaix com lo Fènix de la fàbula de las sèvas Cendras, que amagavan y conservavan lo caliu. Sols, donchs, quan haurem dat íi à aqueixa part del nostre trevall, sabrem ab tot rigor lo temperament y fiso* nomía del poble català, lo que las varias rassas prenome« nadas han deixat en lo seu llinatje, es dir, allavoras sa- brem si ha passat à los pobles estrangers que vingueren à visitarnos, ó à quedarse en casa, lo que à certs vegetals quan se 'Is trasplanta y porta en climas y terras diferen- tas, això es, que ^s moren ó 's transforman, donant lloch^ en aquest últim cas, à un nou vegetal, ó sc'nse metàfora, à un poble nou. L^ ABORIGENA Avans. emperò de passar endevant, es de tot punt ne- cessari que justifiquem la relació que acabem de fer de los pobles qu' han vingut à modificar la rassa aborigena de Catalunya, y encara aquesta relació que tantas teorías contradiu, y que tants fets dats per probats ve à tirar per terra ó à posar en dubte. Examinem, donchs, la última teoria, la que té més im- portancia, puig nos ve acompanyada ab lo nom de crU tica. (ï qué 'n diu En Antoni de Bofarull (i) de la rassa ab- (i) Historia critica civil y eclesiàstica de Caíd/tt^rf.— Tomo 1, pàg. i4, col. 2.* 4 arigena? Per lo historiador crítich de Catalunya, vlasra- 9:{as primitivas de Espaíía eran iguales en su origen d yy los escitas del mar Caspio.ry ;Cóm, r home quarternari aparesqué en la Scitia? Si nostre historiador crítich hagués dat més importància a la antropologia y a la arqueologia moderna, no hauria escrit certament lo que deixem copiat. Avans de las ir- rupcions de tots los pobles assiàtichs, totas las terras estavan pobladas; cóm y quan y de quina manera, es cosa que ara no 'ns interessa averiguar, però lo fet es de tan rigurosa exactitut científica, que no hi ha avuy més que una opinió unànime entre tots los sabis d^ Europa, y aquesta es, la de que Thomequarternari ha existit, y que '1 quarternari es F aborigena en totas las nacions del mon La civilisactó desarroUantse en uns punts més que en altres, com avuy mateix succeheix en Europa, ahont es evident que no tots los pobles que la habitan han arribat a un mateix grau de civilisació y de cultura, formà varis centres, que per 1' efecte del progrés, los podem conside-^ rar com fent las funcions dels pulmons per lo cos buma. Aquestos centres apareixen en lo Ganges, en lo Eufra- tes, en lo Nil, que son las grans arterias. Los seus orígens se perden per mitj las boyras del temps, es dir, de la cronologia. Quan arriban à una època de certitut històrica, los dits centres han arribat ja à un cert grau de madurés, surten armats de cap i, peus com la Minerva de Atenas. Sols es- tudiant los pobles que ^Is rodejan y que ^ns han donat à conèixer, es com nos podem formar idea de la seva pri- mitiva civilisació. Estudiant donchs aquestos pobles los veyém primer habitant per las covas,i—trogIoditas•— després quan la seva indústria los ha ensenyat la manera de pulir y tallar las pedras, fan d^ aquestas las sèvas armas de defensa y de trevall; després aprenen lo coneixement dels minerals, y a contar d^ aquest moment, es quan Y home marxa de plé per le camí del progrés y del seu perfeccionament ab to* 26 taslasvclas desplcgadas, com nau que lo vent empeny per popa. Per En A. de BofaruU V home troglodita, megalita y del bronzo no ha existit en la península Ibérica, puig no 'n diu una paraula, à pesar d' haverlo estudiat y dat à co- nèixer En Busk en las covas de Gibraltar; Casiano del Pra- do en los terrenos quarternaris de la provincià de Madrid^. Lartet en las dos Castellas; Cordeiro en la conca del Tajo^ Góngora en Andalucía; Tubino en Vilanova y molts y molts altres. Y perquè 'n parlés del home primitiu, en- cara que tampoch conegués lo nostre Historiador crítich lo descubriment de Caldas de Malavella, li debian bastar las destrals de silex de Constantí qu' ell mateix cita. Lo scita, donchs, no es ni lo troglodita, ni lo mega- lita, ni 1' home de T edat de bronzo. No farem nosaltres T injuria de creure qu' En Antoni de Bofarull los ha confós; no, ell no n^ ha volgut parlar. . Deixem donchs V home primitiu que ja ^1 tornarem a trobar y vinguem al scita del Historiador crítich de Ca- talunya. La teoria scítica estava en boga y en gran predicament anys endarrera. Un sabi antropólech, lo suech Retzius^ estudiant los craneos del poble íinés de las riberas del Bàltich, d' origen scítich indiscutible, y comparant los re- sultats obtinguts, ab los que havia tret del estudi dç^dos craneos vascos, deduhí, que una rassa scítica, composta de varias familias havia poblat T Europa d' un cap à V altre, y que aquesta rassa d' homes era de cap curt y rodó, de baixa estatura, ulls y pel negre; es dir, mia rassai, braquicephala. Fins 1 86o la teoria de Retzius se tingué per indiscuti- tible, mes a contar de dit temps, comensaren à aixecarse alguns dubtes; avuy sols té partidaris entre los que no se- gueixen lo curs progressiu de la ciència, — parlem dels an- tropólechs. ^ • Uii sabi arqucólcch inglés, Mr. Thurnam estudiant los, craneos descuberts en la Gran Bretanya del home de la 27 • • - • edat de pedra, queda confós al veure que per conte de sef bràqüicephàis efàn dolicocephals^ això es, propis de tint fa^a dè~ ^iap llarch y estret, de ulls blaus, grans y cabell ros; la bretta que obrí lo seu descubríment & la teòfíà de Retzius era tan ample que de front se hi llensa- ren à to seu assalt tots los més celebrats antropologistàs d' Europa, portant al cap aquells dels seus partidaris que més r havifin feta conreixer y celebrar. -' Mr. Brocà 'Comensà tot desseguida à estudiar lòs crà^ fieos qué s' havian enviat à Retzius del museo antropoló- gichdè Paris com à crineos vascos, y resultà que no sols no eran vascos, siho que ningú sabia d' ahont havian^ vingut'al Museo. AUavors, ajudat per un metje espanyol, pci: lo Doctor Velasco que li envià sexanta cràneos vascos d' üil cementiri dels sigles xrr y xin, vejé que tots ells, al revés de lo afirmat per Retzius, per conte d' ésser bra- qiiicephals eran dolicocephals, mes d^ una mostra fan especial què ^s distingian de tots los dolicocephals fins xillavors descoberts en lo reste del mon. Tan gran descubri ment lo portà à Espanya ahont vin- gué per estudiar sobre '1 terreno larassa vasca, empor- tantsen ademés de las sèvas observacions directas, un bon número de crànéos de S. Juan de Luz, que li donaren també lòs dits resultats: • En aquest estat de cosas, un Inglés, Mr. Busk, reculli de las covas de Gibraltar un cert número de cràneos que portà à firoca perquè 'Is estudiés, y com això s' escaygué ab r estudi que 's feya allavors dels Berebers de 1' Àfrica, -*Klel Atlas— y defe Guanches de las Canarias, poble abori- geiià esterminat en lo sigle xvr de J. C; Mr. Brocà pogué, no sols dels npús datos que li proporcionava Busk; è# que també dels dits estudis que vingué à fer en Espanya, que la primitiva rassa ibèrica era dolicocephala, sinó que comparant los resultats obtinguts ab los que resultaren del estudi dels cràneos guanches y berebers, y dels trogloditas de la Aquitanià, allayors també descuberts y per ell estu- diats, que los habitants alxís de la Àquitania, com de la 2^ Vasconia, com de Gibraltar, Àfrica del N. y Canarias te* nian una mateixa conformació craneológica, es dir, que tots eran dolicocephals, però d^ aquella manera vasca de la que avans no se li coneixia parella (i). Lo sabi professor aleman En Virchow, avuy dia la pri- mera autoritat d' Europa eh aquestas materias, secundà à En Brocà en la seva campanya contra la teoria de Retzius, y havent dit lo sabi francès aquc la braquicephalia y la dòlicocéphalia no donan caràcters prou rigorosos per ser- vir de base à una clasificació de rassas, per ahont se com« pren V error de Retzius, en tant que la seva opinió la confirman diàriament los nous descubriments que ^s fan, vé qu^ encara sigan en curt número los craneoi braqui- cepbals descoberts;» En Virchow antrópologista també, desconfiant iins del método d' observació recomanat per En Broca, que vol se clasifiquen los cràneos peir V índice cephalich, digué ab gran eloqüència: Com «de totas las «facultats que posseheix V home, la llengua tal vegada es »la única que no li ha sigut donada, de modo que la » llengua es una producció del home, y no un dó dels »Deus, y tant quan un poble viu, la seva llengua viu ab »ell, y encara que la modiíique, segons las circunstancias »ó las necessitats del temps y de la civilisadó, y certas >) locucions envellescan y cayguen en T olvit, altres, en »cambi, s^ admeten ó crean, per lo que totas aquestas mu* »dansas apénas si afectan à la forma; y com lo que no ^s 7)crea, lo que \s trasmet de generació en generació, pre- »nent en incesant desarrollo formas sempre novas y »adaptadas à las necessitats de las varias épocas, son las » arrels de las paraulas à las quals se pot anomenar dient ij^que son las bases de la llengua,» (2) d^ aquí qu' En Vir- (1) Memoires d* anthrúpologie, par Mr. Brocà. -Vol. It. Crànes hatquetde Zú' raus, pég. 32.— Vegis també las memorias: Fets et discussions relati/s a /' home pre historique; y los Autochtones quç 's troban en lo mateix volum. Ara *8 compendrà quina pèrdua més gran no ha fet V antropologia catalana no ha* ventse guardat la calavera de V edat de pedra de que avans hem parlat. (2) Revue scientifique, vol. XIV, pdg, ii, col, i ,*.^Les peupl^s primitifs del Europe. 20 chow demostrés que U poble vasch no es ün poble Fines per lo mateix que no té una sola radical comuna; Per frl« tim, lo mateix Virchow diu: ^KÍihs àvuy res nos autoriàa à ncreure que las rassas íinesas hagin tingut en Europa una >édat de pedra.> (i) Si los scitas, donchs, no arribai;en à Europa durant la edat de pedra, ^qufn poble aixecà en Catalunya los menhirs de las valls d^ Aro y Santa Pau, y los dòlmens de Moya y Vallgorguina? La nostra pregunta per molts íins serà ridícula, y per lo què toca al Historiador crftich de las nostras còsas, los dits monuments son «indudaUemente célticos».Y encar per lo dit senyor los ibers, scitas» indo-escitas, celto« scitas, celtas, celtíberos, galos, etc., «lí tenen un mismo origen ó procedencia^i> d* aquí que los dits monuments puguin donarse i cualsevuUa dels pobles anomenats per més que V Ethnogenia s* esgarrifi de tal assimilació. Suposant que los scitas y los ibers tinguessen un ma« teix origen y procedència, ^cóm havia d* ésser aquesta igual à la dels celtas? ^No son los celtas, per ventura, un poble arià, germànich ó indo-germanich? Donchs ^cóm han de tenir un mateix origen si los primers son turane* sos, es dir, pobles de llengua de aglutinació, mentres los altres ho son de flexió? Y respecte als monuments de indubitable caràcter cél- ticOy ;qué ensenya V arqueologia moderna? Que aquells que no continguen restos de bronzo, han sigut eregits per los pobles de la edat de pedra, y això ho diuhen En Perguson (2); y en Bertrand, que va concórrer al preoíii ofert per V Institut de França, y que 1 guanyà sobre '1 tema: Arqueologia cèlticay gal^lica. — Memorias y documents relatius als primers temps de la nostra his* toria nacional^ formula las conclusions del seu trevall en (0 kevüe scientifique, vòl. XIV, pdg. tt, col. i.•.^L•es pekftes primitifsdtV Furope,pdg. TO. ' >. ,■ (a) Rude stone monuments in all countries, platí. 4$ y 1 19. .1/1 3o aquestos precisos termens: «Primera hipótefis: qae'h t•itioüüinentsfanomenats céltichs hdn sigut erigits per los ícdtas.^Aquesu hipotètic... iui de abandònartií del toi.n «(Hipòtesis en relació als fets. A I. «Los dòlmens son tombas, y pertetieixen à la edat «de pedfca.» II. «Los tumuls son tombasry perteneixèn a la edat »de bronzo.» Conclusió: ^ Las primer as d' aquestos fombas son pré^ TtçéJtícaÈ; las altres célticas. » (i) . Y encara afegirem, donths, pus en vista del error de nos- tre Historiador crítich bem de creure que fins a nosaltres no han arribat los resultats de la arqueologia ihodema^ qii^En Alfredo Maury, que a la autoritilt del seu nom, afe? geix4a de la seva posició oficial de secretari deia secció del Institut d' Inscripcioni y. bonàs llettas^ diu: «Se han «registrat un gran núiíiero de dòlmens^ y en ía sèva major «partf al menys per lo qüe toca à Fransa, no s' ha trobat nboçt de brohzò ó de ferro, ni de ceràmica romana, ni cap »rastre, en fi, d^ un!a indústria ja avansada.» ...» Fe/e/i^ nàquiydonchs^ del altre costat dels celtasy dels gaNos^ »puig qiC ells se servian d* armas de hronio y de ferro\%). En Broca repeteix lo mateix ett ucia notabilísima me* moria sobre 'Is celtas (3). ^^Donchs los celtas no àoff los ibera? jY que han d' ésser! Un entussiasta dels Celtas, un contradictor d' algunas de lasr afirmacions d' En Bernard, un dels hoinens de més consideració qu' ban sortit ó la defensa dels celtas. En Henri Martin diu: (4) La historia ha senyalat sempre un poUe anterior als celtas en lo Sudest d^ Europa.., los, ibers. (t) Revue arçheologique^ vol. 7, pla. í 17 à 237. (2) Jo«rna/dftf5 5avaní5, Mars 1877, pla. 180. (S) Mmoires i* Ànthròpológie, vol. i, pla. ^74.— >^ Qu* est ce que lés ceUesf (4) Revue archeologique, vol. 16, pla. 328.—/)? /' origine des monuments megali-^ thiques. y : \ / 3i . ^Ahont aorréna, donchs, à trobar . aquella ra^a rossa catalana que se ^ns.doaava com proba de 1^ vinguda dels célúchs a Catalunya, ahont, si segons nosaltres, no hi po< saren niay lo peú? . Als aficionats als estudis céltichs, y a tots quants cre- guin que la rassa rossa catalana és céltica. Us aconsellem que llegescan las memorias d' En Broca sobre Us celtasi^ això es, à més dè las citadas, las tituladas Sobre 'Is.ori^ gens de las rassas d Europa^ y V Anthropologia de la Fransa. . ' Craneológicament los celtas eran pçr En Ret2ius doli* cephals, y Jos aborígens . braqukephals; per En Tbur* naip, à lo menys per lo que fa i Inglaterra la cosa passa al revés; y per En Brqcà la qüestió no ]s pot resoldre per lo mateix que las rassas s^ han barrejat tant y tant, que >ls habitants dVavuy en dia dels departaments habitats avans per los celtas, resultan braquicephals y dolicocephals. . Dexém ara. aquest punt^ que >a U tomarem a trobar, y acabem lo poch que 'ns falta dir respecte T aborigena. Tenim, donchs, qüe los menhirs y dolniens prenomcT nats, los aixecaren los pobles ab-origenas, 6 1 poble au^ tochtó català; son,, donchs, lo recort que ^ns ha deixat la rdssa originaria de la seva primitiva civilisació. ... Altres recorts» com hem dit, ne tenim, del home de ia edat de pedra. . . .. j . - ^ . En la estació lacustre del Puig de la Malavella s' hi han trobat vint pessas dentarias fòssils, mohs fragments d^ ossos de animals de diferents espècies, y junt ab çlls vin- ticinch trossois de silex afectant las conegudas. fórmas de la època paleolítica. Entre las pessas dentarias s^ han re* conegut dotze molars de iíaballs,. equus fosilii^ rarietas placidens; dos molars de. cerf, çerj^us ^^laphm'r nn gran molar de bou, bos pfimigenUis; mk\ diikaldeiporctoy un Hiolard' anyell (0- ( 1/ Revista de literatura cienciasy àries de Gtrona." Ano 1^1877— |)ég.5o. 3a Ara bé, ^qué 'n diu En Lubbock de las estacions lacus- tres de Suissa, fins ara Jas millor estudiadas? Qu^ en las estaciona lacuistres suissas s^ han trobat lo equus pliscidens^ lo cerbus elaphus^ y el bos primigenitis ^ y que aquestos son los animals que ab major freqüència ^s tròban en las ditas estacions; mes ahont se veu la precisió ab que ha sigut caracterisada la estació del Puig de la Malavella, es en aquell «molar d^ anyell ó altre espècie de rumiant jove y de curta talla» trobat en lo dit punt, puig En Lubbock, referintsc à n' En Rütimeyer, diu: «la ove-» » lla de la edat de pedra no *s diferenciava de la dels nos- »tres dias més que per la seva petita talla.» (i). Ja hem dit qu' En Brocà, comparant los cràneos aqui« tans ab los vascos y Us de Gibraltar^ havia dit que per ells no trobava altre parentiu, com no fos ab los dels Berebers y Guanches de las Canarias, ó ab los Indios del centro de Americà. • • • Com avuy lo del enfonsament de V Atlàntida esta molt lluny de tenirse per fabuta, com en altre temps, de lo dit per En Broca y comprobat per En Tubino en V últim Congrés celebrat en Fransa per la Societat per V avansa-- ment de las ciencias^ resulta la següent hipòtesis: «de que «havent estat unida V Àfrica ab Espanya des lo período » carboni fero al quarternari, V home quarternari dels dits »paissos tenia uns mateii^os caràcters craneológichs,)) opinió sostinguda entre nosaltres per En Delgado, En Tubino, etc• Llinguísticament, la demostració de que una mateixa rassa pobla los dits punts, això es, desde U Garona at Egipte donant la volta per T estret de Gibraltar, y lo cen- tro Amèrica, es ja més difícil de probar. En Virchow en lo treball prenomenat estudia detingudament aquesta qües^tió, y diu: «del imperfecte coneixement que 's té de la «llengua bereber resulta que no *s pot referir aqueixa (i) U home. avant V fiístoire. pàg. ip à 1^9* 33 » llengua à la vasca, ni viceversa, yqu' en iguals condi- i>cions nos trobem respecte dels pobles d' Amèrica.» Em- però D' Avezac diu queia llengua dels Berebers té moltas' analogías ab la dels Guanches(i). En Renan diu: — «La terminació tah tan característica >)dels noms berebers [Zenatah, Meratah), y que segons «Ibu Khaldoun es una terminació plural, no serià idèntica »à la terminació taní\ Mauritani) qu' en Àfrica, y sobre i>tot en Espana, indica los noms de pobles? La hipòtesis »que uneix los ibers à las poblacions indígenas d' Àfrica «trobaria en ella una espècie de confirmació.» (2) Nosaltres donem de la terminació tah una explicació que 'ns sembh més justa, y que fins nos estranya qu' hagi passat per alt al sabi francès; mes tinga lo valor que 's vulga, lo qu' ell ha dit sempre proba lo que preocupa la qüestió à antropo- lechs y lingüistas. — Un altre lingüista. En Halevy, ha de- mostrat la influencia líbica d' altre manera; aixís s' ex- plica: «En Gcsenius diu que ^ reemplassa en fenici V article »n y com a exemple treu lo nom de Càdiz que s' escriu »')'Tan^TTaK. Emperò aquesta segona forma es h'byca ó «bereber, puig en llengua líbyca óbereber, casi tots los »noms masculins comensan per ^. — Los libys formavan wla massa de la població de las colonias carthaginesas d' "Espanya y de las i Has del Mediterràneo» (3). — La qües- tió, donchs, està encara en estudi y fins nos sembla en camí de prompte resolució y en sentit favorable à las afirmacions antropológicas. Si, donchs, resulta del estudi dels craneos vascos y be- rebers, es dir líbychs, una barreja de craneos braquicep- hals y dolicocephals, es dir, de rossos y morenos, ;per què hem de atribuhir los rossos catalans à un (i) «Certs caràcters de la llengua vasca s trobaii, com sovint se diu, en las llenguas americanas...»— La //n^{5/f<;tt ^Lybichs dels Alps y del Róiano. — Polibi al enumerar ftlos Galls cis*a1pins, menciona los Lybichs situats cap las «fonts del PÓ — «epi tà; avKtoXac tov IlaSov... Afoixot Ai^ixot. Tolo- í^meo també los anomena: Aipixwv, ot eiaiwTiò tou; 'icopippoo;. — «En los llibres historials de T. Llivi se llegeix: Libici üconsidunty post Hos Salluvii^ prope antiqiiam gent em »Loepos Ligiires incolentes círca Ticinum amnem. «Havia, donchs, Lybichs en los Alps, y eran Ligurs sc- «gons tots los autors antichs.» «Segons Plini se pot considerar aquest poble com de la «mateixa rassa que Ms Salys, Vercelloe Libycorum ex «Salluvius artoe. Y aquestos Salluvis, als quals los hi diu "Floro Salyi, y Tolomeo SaXvs; eran Ligurs, Plini ho diu «ab tota precisió : Ligtirum celeberrimi ultra Alpes salluvin,. (f Ara no hi ha més que observar que los Lybichs se co- locaren en Espanya sempre al cap dels Chethas mirant al interior; vegis sinó la situació dels Ligurs, dels Lobetas y dels nostres Lybichs de la Cerdanya. Atesa donchs la èpo- ca en qu' entraren los Lybichs y la època en que 'n sorti- ( i) Essai sur la numismatique iberienne précedé de recherches sur I' alphabet et la langue des Iberes— par Boudard— p. 229 y 23o. Seas que 'n volguém treure cap conseqúencia no podem menys, al parlar d'un poble lybich-ibcrich colocat cu lo cim dels Alps, de recordar aquell poble de I' Enga- dina del cim dcis Alps que parla una llengua que 'Is catalans entenem, y que fíiis podem parlar tant aviat agafóm las voltas à la seva pronunciació. Parlem en aquest punt per experiència pròpia. Ne donarem una mostra per coneixement d' aquells que no saben que 's parla cata- là (?) en la Suíssa alemana ! Text engadi. Text català. Da som MaISggía, (in gio Chapdla Dal munt Scalctta, fm al Bsrnina.. Ais fina vall spazius' e bella Chi porf il nom d* ot' Engadina. E chi as glòria, e cum radschum, D' ésser la perla del Cbantun! Del cim de Maleuja, fins à Capella. Del mont Scaletta, fins al Beruina. Es una vall espaciosa y bella Que porta M nom d' alt Engadina. Y qu' es glòria, y ab rahó, D' ésser la perla del Cantó! L' engadina y 7 ladin qu* en allí 's parla, per J. Balari y Jovany, La Renaixensa , any IV, pi. 149, col. i.» ' 41 ren sç compren fàcilment que fossen r^eputats com Ibers per lo estranger; lo mateix R. F* Avien, per qui no se- ria un misteri V origen dels Lybichs, diu parlant d' ells — dels Lybichs ceretans : «Es gent no diferenta de la Ibera» mes sempre tenim qu' eran Ibers de rassa Lybica ó Afri- cana. Varro coloca darrera dels Persas als Fenicis, y ja està dit que aqueixos Fenicis son los de Tyr y no 'Is de Sidó, puig aquestos vingueren ab los Chethas, com ja hem dit. Lo mito en aqueix punt es molt clar; consultat V orà- cul perquè digués cap ahont havia de portar los de Tyr, las scvas espedicions comercials, los digué, cap las colum- nas d' Hèrcules. La interpretació es, que seguint la tradi- ció ó lo fet constant, los Fenicis de Tyr, que heretaren la forsa y la posició de Sidó, continuaren mercantilejant ab la Iberia. Pot posarse la vinguda dels Tyrs mil anys després de la dels seus germans de Sido. Després de tot lo qu' hem dit, ;no 'ns semblarà increï- ble que lo nostre Historiador crítich tiqga per escassa 6 nula la influencia fenicia en lo nostre país? ;Y quínas rahons dona per tant atrevida afirmació? /. — üPorque no consta que llegasen à las Galias de que era limitrofe nuestro pais.r> IL — ^Por ser el punto mas lejanoy diametralmente opuesto respecto de la metròpoli fenícia^ Cddiy. IIL — iiPorque^ ademds del pueblo que se consideraba como indígena ó habitante allí desde remoto . íiémpo, había especialmente en la costa otros pueblos celosos del mismo comercio de los Fenicios, los Grie^os^ que habian de tener empeno en recha:;arlos (r).» Respondrem à las tres rahons lo següent: A la primera que consta que 'Is Fenicis anaren à las i I) Historia crítica civil y eclesiàstica de Cataluha, tom, í, pi, 29, col. i. 6 42 Galias, no sols per lo mito d' Hercules, al que no dona En A. de BofaruU tota la seva importància,, sinó que consta per las inscripcions fenicias trobadas à Marsella (t -, Beziers (2) y Agen (3). A la demostració arqueològica afegirem ara lo que diu- hen los historiadors v erudits de Fransa: «Sens dubte algun, los Fenicis havian establert, avans »de la vinguda dels Foceos, alguna factoria en nostras )COstas,» diu Alfred Maury (4). — crEn mitj d' aquestas »vastas agregacions d' homens pe Ms qu' era la guerra y ))la cassa las principals ocupacions, los Fenicis, navegants, »piratas y comerciants, vingueren prop de mil anys avans )>la nostra era per establir varias factorías y ocupar nova- ))ment algun territori de la costa; Marsella va ésser lo »seu establiment més important.» — Això ha escrit En Ch. Leuthérich (5). Y per últim, per demostrar qu' en tots temps I anada dels Fenicis à las Galias no ha merescut dubte per los historiadors francesos, En Thierry ja digué: «Per lo que »toca a la Galia no 's limitaren los Fenicis al litoral; la «existència de las sevas meclallas en parts llunyanas de la «costa, la naturalesa dels seus establiments, sobre tot, ))indica que estengueren la seva colonisació molt endins... «Seguint la seva marxa los veyém després d' haver civi- «lisat lo Mitjorn de la Fransa, avansar per T interior per «las valls del Ródano y del Saona, establint à Alesia.« (6 Ara anem a la segona rahó. i) Journal asiatique, vol. II, pi. i83.— Vol. XII, pi. 73, y vol. XV, pi. 473 y segQents. (2) Per las inscripcions fenicias de Beziers, vegis Vasin, La Françe avant César, par le marin de Tyr, Origcnes gauloises. w (3) Mr. Jouannet ha demostrat qu' Agen sigué un centro important del còrners fe- nici. Citat per M. Frederic Rougemont, L' age du bron\e etc, pi. 469.— Vegis també lo que diu aquest autor. (4) Journal des savants.^Archeologie celtique et gauloise, Mars 1877, pi. 263. (5i Les villes mortes du golfe de Lyon fXA.^^.—ki^MQ^i autor sosté que Pyrene, VAtvOiy Illiberis, sigué una estació fenicia, pi. i36 à 137. f6) Histoire des gaulois.—^.* Qà\c\ò.—\o\. í, pi. i3i à i33. 43 Com I' argument es, que mal podían haver vingut los Fenicis à Catalunya quant no havían anat à las Galias, destruhit T argument queda destruhida V oposició feta per En A. de BofaruU. Mes encara que Us Fenicis no ha- guessen anat a las Galias, ^sería un argument lo dir: «que mal los Fenicis podian haver anat à la Galia quan m> havían anat à la Germania lo país limítrofe»? Evident- ment això seria un absurdo, puig qu' en una part ó altre s' havían de parar los Fenicis, à no ser que estiguessin castigats, com lo Juheu errant, à caminar sempre. Ademés, no es cert que Catalunya fos lo apunto tnds /e- jano y diatnetraltnente opuesto^ respecto de la metròpoli fenícia^ Cddií^y» per quant los Fenicis mercantilejavan ab las Canarias, la Inglaterra, y fins los ports del mar del Nort, segons Rougemont, autor conegut del Sr. Bo- faruU. En quant à la tercera rahó, lo mateix senyor la corret- geix. Puig si Càdiz sigué fundada per los Fenicis, entre 1450 y 1400 avans de C, y los primers grechs, los rodis, no vingueren fins lo sigle ix d' avans de C, ^cóm los grechs s' havían d^ oposar à V establiment dels Fenicis si encara estigueren 5oo anys en venir? (i) Emperò com nosaltres no busquem ni 'Is errors, ni las contradiccions del nostre Historiador crítich, sinó la ve- ritat, demostrarem ab altras rahons la imposibilitat en qu' estigueren los Grechs d' oposarse als Fenicis. Diu En Grote, lo savi historiador de la Grècia, que ')s Fenicis foren fins T any 700 avans de Cristo, 'Is únichs que navegavan per lo Mediterràneo. — In these remote tintes they and their colonists n>ere the exclusive nainga- tors ofthe meditei^ranean (2). ;Quàn comensàren las primeras expedicions dels Grechs? Diu encara En Grote, y ab ell tots los moderns lij Historia critica civil y eclesiàstica de Ca/a//i« los que hàbit aban nuestro suelo^ddecir verdad... era i>mds bien que originaria^ procedent e^ esto es^ mds bien Tique fenicia de Cddi\ 6 Espaíia^ fenicia de Cartago ó de y* Àfrica^ 6 conto diriamos en otros términos^ no fenicia >iSÍno cartaginés^ no admitido por la influencia del co- nmercio^ sinó impuesio por la fuer^aiy de aquí dedueix y>mos^ como verémos mds adelante^ la disposicion^ espe- ^ycialmente en los pueblos del litoral mds favorable d los ï>Romanos que d los Cartagineses, t^ (i) De mo4o, que Us Cartaginesos nos imposaren la seva civilisació per la forsa! {Quan? Si en lo mateix any, y casi en lo mateix dia, en que lo primer cartaginés passa T Ebro, venen redera d' ells los Romans, y los hi fan re- passar tot seguit; ;quin temps, tingueren, donchs, los Carthaginesos per imposarnos la seva civilisació? La influencia carthaginesa, donchs, s' ha de buscar, al revés de lo que diu lo nostre Historiador crítich, en la influencia qu' exerceix naturalment un poble més fort en civilisació y cultura, un poble germà d' origen, y per això veyém que quan venen los Romans tot Catalunya \s posa al costat dels Carthaginesos. En punt als Romans, Goths y Arabes, res tenim que afegir: la llarga dominació romana naturalment havia de modificar un tant lo temperament de la rassa ab- orígena, mes com los Romans si bé vencian als pobles per las armas, los dominavan després per la forsa de la seva gran cultura, llatinisan ó romanisan los. pobles de (ij Història critica civil y eclesiàstica de Cataluha, tom. I^ pi. 29^ col. 2.* —Lo de las disposicions favorables de la costa per los Romans, nos sembla una teo- ria de dit senyor, no un fet histórich. En primer lloch, los pobles del litoral català no tenían cap importància à la vinguda dels RomanSf l' únich port considerable era Ampurias. En segon lloch, En Polybi, que de tots los historiadors de las cosas dels Scipions havia d'ésser lo més enterat, nos diu respecte de la marxa de C. Scipió desje Am- purias al Ebro; per omnem orant usque ad Iberum Jlumen subinde idem fecisset, partim resistentes, vi expugnavit: partim dedentes se, singular i humanitate est complexus,—Hist, Traducció de Casaubon. Edi, greco-Ilatina de T^ipzig de 1764.— Llib. III„76. Donchs en la costa los Romans hi trobaren resistència. 4i> més di^paratat orígcn^ respecte al seu, com los Ibers, per exemple, per això dihém que sols modifica un tant la primitiva rassa, la conquesta romana. Per aquesta rahó, al trobarse los Ibers-Ilatins cara u cara ab los Goths reapareixen ab lo seu antich caràcter, y contra Ms Goths sostenen lluytas unas derreras de las altres, tant que comensan ab la seva vinguda y acaban quan ja havían nascut los conquistadors de la monarquia visigóthica. Sens dubte qu' acabaren per imposarse 'Is goths, y à no ser per la seva curta vida, iquí sab la influencia que V element germànich hauria exercit en lo temperament y sanch catalana! Mes per lo dit motiu no hem de yeure en los goths una rassa modificadora del llinatge ab-orígena, sinó rassa civilisadora, puig es lo cert que à pesar d' ésser Bàrbaros los goths, portavan à la civilisació principis superiors à los del poble llatí. Los Arabes, sempre guerrejant, sempre tenint que de- fensar las sèvas conquistas no podían pensar en asimilarsc aquesta part d' Espanya, y 'Is naturals, sempre alerta al crit de guerra dels seus pares y germans que no cessà ni un sol dia de ressonar en las montanyas, no havían de considerar com amichs als que adoravan un' altre Deu, parlavan un' altre llengua y 's presentavan com à senyors. Mes si 'Is Arabes no dominaren més que la part d' ènsà del Llobregat precàriament, en cambi de Y altre part fou més duradera, y axis encara avuy dia tròbém una radical diferencia entre 'Is riberenys del Ebro y 'Is Pirenaychs. Los Cartaginesos, donchs, avansan fins 1' Ebro y do- minan 1' Edetania, bé que per curt temps, los Arabes mes tart aposentats per sigles en dita regió, separaren aquella part de la primitiva Catalunya^ del seu centro, quan renaix la nació catalana; emperò la modificació no fou tal que no 's busquessin los d' una y altre part del Ebro com à germans al renaixer las nacionalitats de la antigua Iberia, vensudas mes no esborradas de la con- ciència dels seus habitants, à pesar del temps, proba evi- dent de que las naciona^litats obeeixen a un principi su- perior de vida del que regeix per la vida humana.. Si la nacionalitat reapareix al trobar lloch y temps fa- vorable, ja està dit qu' es degut à no haver mort lo poble queia forma. Si hagués mort lo poble, hauria mort la rassa ab-orígena: en aquest cas la nacionalitat no hauria renascut, puig hauria mancat T element diferencial. La rassa catalana, donchs, avuy per nosaltres perfecta- ment coneguda, atravessà sens defalliments per mitj de Romans y Goths, elements de tot punt estranys al seu temperament ab-orígena, y a las rassas similars que des- prés vingueren à donarli forma. Hi ha, donchs, una rassa catalana, hi ha, donchs, un poble català. CARÀCTERS AN TROPOLOGICHS. Sí, un poble català format per un fons ibérichy un alu- vió semítich. De modo que sent V emigració semítica una emigració civilisadora, y no sent altre cosa P emigració africana, està clar que la rassa ha de conservar lo tipo y h'ncas de la gent ibèrica, y que las rassas d' aluvió sol ans han de haver deixat mostra d' ellas. :Podriam, per gran sort, demostrar lo que dihém? í Po- dem trobar cbculpidas en alguna part las imatges de V antich poble català? ^Hi ha un monument que com las tombas reals del Egipte, 'ns haja guardat V estampa dels primers catalans? Nosaltres creyim qu' efectivament tenim una proba real y efectiva d' aquesta barreja de rassas de que havem parlat, que tenim una sèrie de imatges, sinó dels primers catalans, al menys dels catalans de 3oo anys avans de Cristo, y que aquestas imatges las donan las monedas catalanas; com à mostra donem à continuació las testas de duas monedas de Tarragona, de una de Guissona, de Jativa, la quarta, par T ordre que las anem anomenant, y una de Vich, qu' es la quinta. 1} KOSt-TllANS /iresse-(Gurssona .S'íií/ï-(Jativa') Ausejíua'{V\chi Ara be. ^ab una simple ullada no 'n tenim prou per formar convenciment de lo que avans havem dit? ;Lo cap número dos de Tarragona té res de comú ab lo primer, y 'I de Vich comparat ab lo primer de Tarragona ó ab lo de Jativa y Guissona, tenen alguna semblansa de rassa? Nosaltres no volem atrevimos, ni tan sols à insinuar lo.s caràcters fisichs de las rassas concgudas que reclaman las dilas tcstas, com essent de las sèvas familias, puig à 49 nostre íi n^ hi ha prou ab que sembli y siga ben probada la tesis que havem sostingut, y aqueix punt nos apar ja incontestable. Un pas més, diran nostres lectors, y tenim que Us ti- pos de las mpnedas catalanas ó Ibéricas son altras tantas imatges ó retratos d^ aquells jefes catalans que defensaren la pàtria contra Romans y Carthaginesos, y tal volta las imatges d' aquells que resistiren V invasió céltica? Y hè, en veritat no ^ns repugna la conseqüència, emperò V opi- nió regnant es altra. En Delgado s' esplica sobre d^ aquest particular de la següent manera: «Hemos'dicho que las cabezas uniformemente grabadas en «monedas ibéricas de la Hispània citerior, son las de un Hér- «cules italiota, gefe, proto-típo ó mito de la gente tirrenaica ó «sea procedente de las costas occidentales de la Itàlia» «los Iberos lo íiguraban de la misma manera que las demas \ sinó que avuy per avuy Dom Calvet, Mansk, Renan y Lenormant, dl- hueh lo mateix.» V aucien Orient, par León Carréy T, ///, pL ir^ d 126, (2) «cTotas las semblansas concordan en efecte, en probar que V element principal «de la misteriosa població dels Pastors ó Hycsos, que domini durant 5ii anys al «menys en ona part del Egipte, havia d' ésser de rassà Cananea y composta de Che- «thas adoradors del deu Set ó Soutékh, de qui establiren los reys Pastors lo seu cuit «en Avaris, la seva capital. n Essài sur là propagàtion de V alphahet phenieièn daks V aneien tnoude, par François Lenórmant,^ T. I.—Deuxième editian, pi, roí. Segons totas las apariencias, aqueixos Pastors designats en las inscríjgcions egip- «ciacas baix lo nom de Khetas... son los Khétini de ta Bíblia que fbrmaban la primitll «va població de Canaan. M. de Rougé èn la seva interesant memòria sobre V inscrip- «ció d' Ames ha fet veure que la major part del noms dels jefes dels Khetas terminabaii «en sar, circunstancia que anuncia un poble semitich.» Revue archeoloçique,^i, série.-^T. VIII, pi. 72. Alfred Maury, \,2Q8. Com se veu, ía qüestió no es ben resolta per lo que fa à la lletra inicial, si be tots buscan lo mateix sonido. Reparis com los me&tres en aquesta classe d^ estudis cambian sens reparo la t per d, puig més endevant tin- drem de ferho nosaltres. ;Empero, per quina rahò, se dirà, nosaltres no escríbim la paraula Shar* dajís cpm lç>s egiptólechs?~L' explicació es niolt sencilla, y hns nos fa es- trany, que homes de tanta ciència coin Brugsch, Lenormant, Rougé, Chabas, etcètera, no T hagin dada avants. Es molt cert que de tots los egiptólechs sols Chabas ha dit que tal vega- da d« la paraula KUar suavisada la pronunciació, podia venir la de Súria, mes cap na vist en los Sardans de V illa de Cerdenya lo mateix poble Khar 6 JSfhar. La rahó la creyém veure nosaltres en k> fet ^fjlológtch que portà à donar al nom de Khar un accent més dur. Emperò ja hav.ém vist que un home tan considerable com Rougé, llegia Xaru, pei conte de Kk^í" ru. Si los egiptólechs s' haguessen explicat com nosaltres la dificultat de transcripció, en que s' han trobat, tal vegada escriurian per conta de KharUj Xaru, Tsar-u, Del fet de la discordahcia, notis bé, resulta ja un dupte sobre V inicial. Ara bé: ;los egipcis, en lo supost de que los KharHí ó Xarii se diguessen Tsar, com creyém nosaltres, com haürian escrit ta lletra inicial, ó la primera articulació, ahont se troba tancada tota la qües- tió? ^om? De cap manera y vet-a-aqui per que hi ha lloch à discusions. Los Egipcis no podian escriure Tsar, per quant la articulació de la tzade, no existerx en la seva llengua.^^offma/ Asiattque.—Nouvelles cansidérations sur le SyHabaire cuneiforme, par J. Ealévy. — Se^tieme sèrie, — To. YII, ^^ 23i; y com lo nom, sent remítich, comensa ao la tzaée hebraica no podian dins lo seu sistema fonetich escriure un so que no podian trovar en cap paraula dó la seva Uengua.r•Vet-a-qui lo motiu que 'ns obliga à escriure Tsar per conte de 8^ ar 6 i8h§r^ 6o a fi de no perdre lo íilde 1^ nostra demostració, nos tocà ara probar V unitat de rassa dels Charo-thans 6 Shar- thans ab lo poble cïvilisador del Occident d' Europa. Si es cert, com nosaltres sostenim que los Khàr-u do- naren la voka per lo Mediterrani^ civilisant los aborige- nas, r unitat de poble s^ ha de trobar per tots los pobles riberenys del Mediterrani, per tots los pobles del gran circuit. Fins ara hem trobat que lo poble de P illa de Cerdenya era lo poble entre Ebro y Arno. ^Y era també aqueix poble, germà dels pobles d' Africà? Si que ho era, y això ho diu ab tot rigor lo papirus Anastasi, tràduhit per E. de Rougé. Un Faraó en guerra ab los Lybichs prengué un cos de Shar-thans per auxiliars, y d* aquestos diu lo papirus, y vegis com transcriu E. de Rougé lo nom dels Tsar- thans: Sardoni (qtios) reduxisti (in) gladio tfio, captivos duxerunt afines suos. (i) Tenim donchs probat d^ una manera incontestable que Ms Lybichs eran afins^ parents dels Tsar-thans, y per tant parents dels Sordes de Cerdenya, dels del golf de Lió, y dels de Catalunya, (2) germandat que aixís se pot refe- rir à una unitat primitiva de rassa, de la rassa ab-origè- na, com à una unitat de civilisacló. Aclarim aquest punt. L' unitat de rassa desde la Lybia fins V Arno (lo riu de Florència y Pisa) passant per la península Pirenaica y Fransa, r hem estudiat, probantia fins ahont ho perme-' ten los coneixements etnogràíichs, antropólechsy llingüis* tichs de nostre temps. ( I ) Memoire sur les aUaaues dirigées contre I* Bgipte par les peuples de la Mediterranée ners le quatorzieme siècle avant notre ère^ par te vicomte, S, de Rouge,-^ Revue Archeologigue.—Nouvelle sèrie, Seiwième volume. IV, pL 248. El. mito, I 6i Pmperó aquesta unitat de ra$sa no contradiu 1^ unitat de civilisació, es dir, que lo dit en lo papirus Anastasl també ^e pot referir à una germandat ó paren tiu entre pobles informats per una civilisació uniforme. Fins ara tenim donats dos datos importantíssims per demostrar l'unitat de civilisació dels pobles del N. d' Àfrica y del Occident d' Europa, com filla de la civilisa- ció del poble Khar. Lo que havem dit del deu Sekhet, deu nacional del po- ble de Khar, y deu al mateix temps dels pobles lybichs y europeos, y si bè avuy no 's pot dir que 'Is espanyols ha- gin sigut civilisats per los russos per quant uns y altres son cristians, per lo que fa al temps antich es ben sapi- gut que un mateix deu per dos pobles, representava lo domini d' un ó altre dels dits pobles; En segon Uoch nosaltres veyém un fet notabilfssim en lo nom donat per los Egipcis al Mediterrani, es dir, en lo nom de circuit^ puig venint representada com sabem tota la cotonis^ció ó civilisació del Mediterrani per lo mito del Hèrcules fenici, 'ns trobem que lo nom d' Hèrcules vol dir, 7 que ctrcuheix^ el que rodeja, circumvit^ negotiandi caust^ mercator (Gènesi) d'ahont lo nom dels Herakledas del hebreu Hei^aJ^aL. Y en aqudla idea de circuit que 's troba en lo nom del deu civilisador pier excelencia, pel deu que sortint del Àsia visita Y Egipte, la Lybia, T Espanya y r Itàlia, junt ab lo nom del mar Mediterrani , hi ha una unitat sust^ncial innegable y demostrativa d' un gran fet his^órich. Tornem ara en busca del poble de Khar que havem deixat en lo baix Egipte, mes no sens dir lo que Chabis, això es, «que del nom de Khar suavisat en Shar^ ha po- «gut dçrivarse lo nom de Suria^ Sirià,» (i) país, com ja havem dit, ocupat per la gran Confederació qu' invadí T Egipte, y lo que 'ns donaria una Shar-thana assiàtica, y una Shar-thana mediterranea, donchs estem en lo férip, « ( I ) Btttdes $ur V antiquité historique d^après les sources egyptiennes eéc, par F, ChaÒaSy pi, 122; nota. 62 quan busquem en los Shar de Catalunya^ los Shar del país de r Oronte, los Shar conquistadors del baix Nil. Ara pendrém un altra direcció, puig tenim los Chethas en las bocas del Nil, probém de ferlos passar per la costa d' Àfrica, y de portarlos à las bocas del Guadalquivir y del Ebro. ^Los Chethas passaren per V Àfrica? Lo mito d' Hèrcules fenici, adorat en Càdiz com Hèr- cules egipci, y r Hèrcules Heraclea, adorat com la prin- cipal divinitat de Tebas, no sols nos demostra V origen del mito, sinó la marxa del poble que V informa. Nosaltres veyém una proba capital del pas dels Chethas per Àfrica, no sols en los pobles que apareixen en ella ab lo nom dels pobles assiàtichs, com los Pherezeens, sinó en la fundació de la cèlebre Carthago. Aquí 'ns trobem ab iina dificultat de cronologia molt gran, mes de la que no som responsables, puig los crono- logistas egiptólechs pujan y baixan per centurias los seus càlculs. Emperò resulta que desde Mòwers ja no hi ha qui posi la fundació de Carthago pels Tyrs, puig com diu lo sabi alema, aquesta es la segona fundació, la primera la posa en 1240 (i), deduhintla de la fundació de Càdiz. Lo dato de la fundació de Càdiz no tè cap valor histórich in- contestable, per lo contrari desde '1 moment que se supo- san fundadas ditas ciutats pels fenicis de Tyr, quan Tyr apenas si existia, corifonentlos ab los Fenicis de Sidó hi ha Uoch per posar en dupte P any que los dits autors fi- xan per la fundació de Carthago y Càdiz, puig qu' en lo mès principal s' equivocan, això es, en lo nom del poble fundador. Donchs nosaltres donant als fundadors de Sidó la fundació de las dos celebradas ciutats, puig que per ells foren fundadas, si eran fenicias, nos trobem en lo período en que la Fenicia era, dihemho aixís, una provincià del país dels Chethas, lo seu poble marítim y comercial. ( I ) Die Phònizer, tomo II ^ pi. 3 52 . 63 Fins aquí V importància que nosaltres donem à la fun- dació de Carthago no 's veu clara, mes ja s^ endevinarà quan se sàpiga que U nom semítich-fenici de Carthago es Kartha-Kadescha de Kartha, vila, y Kadescha^ nova; es dir, Vila-nova. Crusém P estret y arribem ab los Chetha-Kefat ó Che- thas-fenicis à V illa de Càdiz. Ja veurem que lò nom que porta aqueixa illa, de L/ed, no 's pot treurer d' altra part que d' ahont s' ha tret lo nom del golf de dit nom, això es, del poble Ligur, un al- tre poble que nosaltres creyém que vingué ab los Chethas à Espanya. Mes altres noms sonan com molt antichs ó fins com més antichs, puig Avien diu que V illa ó part d^ ella se deya Cotinusa, Cotinusa sona Khetin^ això es,. Khe^tin^ poble de Kheth y ja sabem que aqueixa Khetin era un poble assiàtich de la Palestina de la gran confederació dels Chethas, si es que no son los mateixos Chethas. En Sili Italich dona à V illa 6 i part d' ella lo nom d' Erytrea: la rahò d' aqueix nom nos V ha conservada Pli- ni: Eiyhtia dicta est^ quoniam Tyri aborigines eorum^ orti ab Erythreo mart ferebantur {\\ y com Ja sabem ^ que 'Is Chethas, poble Cananense, sortí del golf Erytreo, y com Sidò la fenicia era la primogènita de Canaà, se- gons los llibres sagrats, vet-à-qui que corretxint Sidò per Tyr, nos trobem ab lo poble del golf Erytreo en los mars del Ocean Àtlàntich. Y la ciutat edificada en V illa dels Lygions^ ó dels Che- tin 6 dels oriundos del Erytreo ^cóm se deya? Segons uns, Gadeira; segons altres, Gades. Lo primer d' aquei- xos noms es constantment donat pels autors grechs, lo se- gon ab no menor insistència es lo nom donat per los au- tors llatins. ^Quín es lo més antich? Avien nos ho dirà: Hoec Cotinusa prius fuerat sub nome prisco^ ( i ) Ptini HUt. natural^ Llibre / r-22 . 64 Tartessumque de kinc Tyrii dixeri coloni. Bàrbara quin ettam Gades hanc lingua frecuèfdat Posnus quippe locum Gadir Pocat undique ceptütn Aggere proeducío. (i) Donchs Gades es lo nom antích. ^Y Gades es ibèrica? No, puig no hem trobat un sol nom que ^ns pogués esplicar la seva etimologia. ^Es se- mítica? Sí, de comú acort de tots los autors antichs y mo- derns. Emperò aquest comú acord lo rompem nosaltres. Primer referim la fundació de Gades als Sidonenses, com fenícia; y segonament-ppptótrtla als Chethas civilisadors de r Espanya. (2) que la seva fuhdació probar, puig axis loB his- toriadors antichs com los moderns) los nacionals com los extrançers di- huen quels Tyrs fundaren & Cadis, que això' no ^s cert, sinó que sigles y sigles avants ja habian visitat aquellas costats los fills de la ciutat primo> genita de Canaà, única manera de remontarnos al periodo en que podem posar la vinguda dels Chethas à Espanya. kes tan fàcil com probar lo qu* estem dihen. Strabó conta que fos fenicis ae Tyr no's detingueren à Cadis sinó fins la seva tercera expedició del altre part de V estret, puig la primera y segona se retiraren per quan los oracufs tio eran favoraoles al seu establiment en aquell lloch. Res volem dedúhir d* aqueixa tradició que tal vegada fa referència -à la oposició que trovaren los de Tyr en aposentarse en las costas del Sud de la Península. Lo fet verament important y trascendental està en ïo que diu Strabó de ia seva primera vinguda, puig consta que arribaren à una illa aue 's deya Onoba — devant de Huelva,— aaont trovaren un temple dedicat a Hercules. — Vet-a-qui lo fet historich. Si los fenicis de Tyr trovaren quant per primera vegada passaren l' es- tret un temple d' Hercules à Onoba, no foren donchs los Tirrens los que primer passaren dii; estret. Si lo temple era dedicat à Hercules, ío deu nacional dels fenicis, dé Si- dó y de Tyr, los qu^ aixecaren lo. temple d^ Onoba eran fenicis, y fenicis los que donaban adoració à dit deu, y no sent los fenicis de Tyr, ja està dit. que los adoradors del Hercules d' Onoba eran los fenicis d« Sidó. Això es incuestionabl'e é incontestable. Dada la posició escepcional en el mon de Cadiz, ^es lógich y racional creure que Hs que anaren à Onoba pasaren per devant de l' illa de Cadiz sens tirarhi V ancla? Clar està que no, y si ara 's recorda lo que >a havem dit de que '1 tem- ple d' Hercules de Cadiz, aquell teínple tan Cele Celebrat pel mòn antich, y pel que tenian los reys de Tyr tan gran devoció era dedicat à Herculei egipci, la llum del dia, qu' aqueix Hercules^ veurem clar com la llum del dia, qu^ aqueix Hercules egipci seria parent del Hercules d* Onobà, y qu' un y altre fan referència al poble CKetha- Sidonés, que rodejant lo Mediterrani donà origen al mito y al nom de Hercules. Strabó. Geografia,'^ Bdi. greco-llatina de Didot^^-Pars prima, Llib, lli cap* F, í>. . 65 Per nosaltres los Chéthas, al arribar al íi del mon per ells, y durant molts sigles pa: V hiunanitat europea, as- siàtica y africana, donaren a n' aquellas terras lo nom de la pàtria, y ;quí sab si no tingueren una intuició divina al donar à V illa lo nom del mar pérsich quan sé desconeixia la comunicació pd cab de Bona esperansa! Y creyém tam- bé molt natural, que allí en lo fi del mon, al edifícarhi una ciutat li donguessen lo nom de la ciutat pàtria, de la capi- tal, costum seguida pels europeos en Amèrica* Y be ^cóm se deya la capital dels Chethas? Kades^ segons en Brugsch, Buchere, y Rougé (i). Qodesh y Kodesh^ segons Chabas (2). Qadesch^ segons Lenormant (3). Kateshu^ Khodes 6 Kaditis^ segons Birch (4). De primera impresió sembla que no hi ha diferencia radical entre una y altra forma, puig que naturalment lo mateix tè llegir Qades que Kades: mes hi ha una diferen- cia gran entre Kades y Qodes 6 Kodesh, vegis sinó lo que resulta: si es Kades, podem llegir en fenici, la nopa^ d* ahont Kartha-Kades seria igual à Carthago, ó Kàrtha- Kadescha; y si Kodesh lo nom es «la santa, la santifica^ da,ii nom que avuy encara donan los àrabes a Jerusalem que 's diu per ells Qods. Sumant las autoritats resulta lo pes del costat de la for- ma Kades y per aquesta forma optem nosaltres. Ara bè, si Cadiz en lo antich, en lo més antich, segons Avien, se deya Gades equina diferencia hi ha entre Gades y Kades? La de la primera lletra que U menys lingüista dels lectors del present trevall, compren que ^s poden cambiar sense cap classe de dificultat. (0 ÈrvgscV Bistotfe d* Sgypte.-'ÈucKere, Èet, Archeol.ïï. Les che- ta-u etc—Mougéid. id. Memoires sur les ataques dirigies par lespeuples de la Mediterranee contre V Egipte, etc. (2) Chabat. Btudés surv antiquiU historique, ett, (3) Lenormant. Les premières civilisations, Archeologie prehistorique. JBgypteyt, /, p, 289. (4) jBirch, Account of the Batlle of Megido. Translated by 8 , Birch. LI. D. pi. 38-20. Records ofthe past. tom. II. 66 Emperò 's dirà, es lo cert que las tnonedas fenicias de Càdiz diuhen Gader, y no Gades. Be que això sia* inne- gable, ja hem demostrat lo fet de que per aquesta forma no tenim lo nom més antich, puig sabem pel testimoni d' Avien, que'l nom antich, lo nom del poble, es lo nom que ha atravessat los sigles fíns triomfar en lo nom actual, y qui sap, si per conte de dir Cades no deyan Kadyth^ com ensenya lo cèlebre Birch per la Cades dels Ghethas. Ade- més los mateixos fenicis podian fer la transformació, puig com diu Geseni: Koph permutari cum reliquis palatinis es dir, gyk. Observis ara qu' entre las varias formas que Ms egiptó- lechs nos han donat del nom de la capital dels Ghethas hi ha la de Francesch Lenormant que fa Qadesch^ nom al qual, si afegim una a final fa Kadescha, es dir, exacta- ment lo nom de Garthago, dorichs una y altre vila 's de- yan Vila-nova : Vila-nova — la Kartha-Kadescha dél Oronte. Vila-nova — la Karthà- Kadescha d' Àfrica. ' Vila-nova — la Kartha- Kadescha del Occean, y Vila-nova — la Kartha- Kadescha del Mediterrani ó sia Gartagena. La demostració de que Gartagena 's deya Kartha-Ka- descha, es facilíssima. Tenim en primer Uoch que segons testimoni de Sili Ita- lich, lo seu fundador fou lo grech Teucro, Fundada muy de antiguo Cartagena Por Teucro jr por los suyos habitada^ A ser corte los Tirios de Carthago Y principal alcd^ar la elevaran^ Y cual esta lo fué del africano Fué aquella capital del suelo hispano (i) lo dit per en Sili Itaüch esta, fins cert punt, en contra- (i) Punicas. Llibre XV V. 19a. Traducció d'en Cortes. 67 dicció ab lo que diu Avien, puig aquest dona à la Con- testania per primers habitans los fenicis Entre bàrbaras tierrasy bravias Que fenices colonos habitaron^ El Teodoro allí (su griego nomBre Debes oir sinpasmq) serpentea^ etc. (i) emperò tenint en conta V ordre de successió de fenicis y grechs en Espanya, concordan molt bè los dos textos, po- sant primer lo d' Avien y deisprès lo de Sili, puig podian molt bè ser los civilisadors de la Contestania fenicis, y los fundadors de Cartagena, grechs. (2) Creyém, emperò, que serian los fenicis, y no 'Is grechs los fundadors de Cartagena, per quant los autors grechs y llatins, menys Polibi, al anomenar à Cartagena li diu- hen Nova Karchidon^ essent Karchidon lo nom grech de Carthago, puig si hagués sigut grega la ciutat li haurian donat ab millor motiu lo seu propi y verdader nom, y dihém ab millor motiu, per quant tenian costum grechs y romans, quan coneixian los noms de las sèvas llenguas que traduhian los noms aborígenas, donar aquells, y quan no ho sabian, si repugnavan al geni de sa pronun- ciació los noms ibérichs, deixavan d' enumerarlos. (3) Havem dit que sols Polibi no diu de Cartagena, que siga una nea Karchedon^ com diu Diodoro, etc; y tin- ( 1 J Revista històrica. T, III pi. 60. Traducció d* Sn F. Fita. (2) Un altre poble posa Avien en la Contestania y es lo poble Gimneta d' illa Ibiza. Si la població d' Ibiza se deu als Jebuseos poble Cananita, expulsat de sa pàtria — Jerusalem — pels Israelitas manats per Josué, V unitat ae rassa del poble civilisador no queda destruhida. Mòvers guiat per Procopio—De bello Wandal—llib. 1 1 , que *s el que 'ns ha guardat la noticia de la vinguda & Espanya dels Jebuseos, en fa d' n ei colonisaciò d' Espanya serian moltas las colonias lybo-fenicias que *n ella vindrian. (3) Pontponi Meià. Geog. Cap. I. LI. III, Cantabrorum aliquod populi amnesque sunt, sed quòrum nòmina nostro ore concipi 'neguant. 68 gas present que Polibi, de tots los antichs es qui millor enterat estava del període en que 'Is Romans comensaren a conèixer à Espanya, y bè, Polibi li dona per nom kaino Poïin (i) es dir, ciutat nova, Vila-nova, Si vila-nova, donchs Kartha-Kadescha^ y vet-a-quí com anem trobant fins al comensar los termes de Catalunya, las estacions que 'ns marcan los passos dels Chethas. (2) Al estudiar las arts, ciència, relligió é historia dels pri- mitius catalans, veurem demostrada ab munió de detalls y de testimonis litológichs irrecusables, V existència en la costa d' Espanya del Mediterrani, y sobre tot en la vall del Ebro, del poble conquistador del baix Egipte, del po- ble Chetha, LIGURS, FENICIS, TUBALITAS Ltgurs. — Havem dit que Is Khar formavan una con- federació de pobles, y encara més, havem dit que quan menys comprenia duas rassas diferentas, las dels Khar-u, y la dels Kati-u. Fins avuy, que sapiguem, los Khar-u, sepresentan formant un sol poble conegut ab los noms de JÇaldaioi^ Kardakes^ Kardoichoi^ Kordiaioi^ Gorduenoi, Gor^ duaioi^^ Kurhoi, Gordiani y Kurdus, variants com se veu del nom nacional ó de rassa, y obra del temps y dels es- criptors de la antigüetat. Mes En Lenormant, (3) qu' ha estudiat[detingudament lo poble Khar ha descuhert qu' una regió quan menys del país de Khar, la regió del Arat, portava '1 nom particular de «país montanyós», de «país alt» d' ahont lo nom d' (i) Polibi nos acabarà de demostrar V origen.de Cartagena: describint V historiador grech los puigs del N. de dita ciutat, diu que «en lo mes oriental hi ha un temple dedicat à Phthah; en el del centro un altre dedi- cat à Àlitò, V Alytra ó Alidatb asirica, y al tercer à Kronos (Moloch, Baal, etc.) PoUbúS%8tona,^Llib. Z, lo. (2) Polibi.— Hist, — Edic. greco-llatine de Casaubon.— LI. Il-id. — llibre Ill'ih (3) Per tota aquesta part de nostre treball végihse los seus Etudes Accadiennes. 69 Akkat, traduhit per elit-gublu^ que com nom patronímich voldria dir tant com montanyés. Si, donchs, los Elit-gublus formavan part de la confe- deració conquistadora del baix Egipte, los dits ^no vin- drfan per ventura à la nostra península? Un poble famosíssim apareix desde 'Is més llunyans temps ocupant la costa mediterrínea desde prop Sagunt fins Gènova, poble qu' apareix com assentat en lo S. O. de la península pirenaica, y aquest poble es lo Li^gur. lY qué vol dir Lúgur en vasch? Puig ni més ni menys que montanyés. Mes los nostres Li-gurs al arribar à Itàlia se transfor- man en Li-but^s los de Liorna ó Libour. La transfor- mació dé Elit-gublu en Li-gurn es molt més sencilla de lo que sembla. Porta r origen de aquesta transformació la marca dels seus germans d* origen, dels Kati. Aquestos foren los que primer modificaren lo nom dels Elit-gublus, fent per contracció de Elit Li, y de gubiu gubru^ puig com ensen- ya Geseni la / permuta en r en hebreu, permutació que fins podia ser filla dels mateixos Elit-gublu, puig en Accad succeheix lo mateix (i). Sia, donchs, Li-br[u) la forma pura ó corrupta à las orellas del poble ibétich lo nom sonaria com Ligubr, d' ahont doblant la r, com es Uey del vasch, y posant la terminació del article cui nomi- natiu tenim Ligubrra^ qu' es com se veu lo Ligorra vasch: puig procedint à la inversa, això es, suprimint del euskar la terminació del nominatiu y la reduplicació de la r pròpia de la fonètica vasca tenim Ligor radical del nom primitiu. A tot lo dit fins aquí s^ hi pot fer 1' objecció de que nos- altres fem parlar los nostres ibers res menys qu' Accad, puig dihém que lo mateix nom ab la mateixa significació per dir montanyés se troba én las duas llenguas, y (t) Diu en Lenormant en los seus estudis sobre la llengua d' Accad que Ms Àcca* denses ó Chourdos cambiatan la / y r, com se veu en mal per mar, habitor— ' lo 70 . be, aquesta objecció se veurà amplament contestada quan tractarem la part llenguistica; mes ara direm per endevant que sí, qu' en lo vasch, qu' en la llengua primitiva dels Ibers, r Accad hi ha deixat marcats los seus passos, ni més ni menys de com lo deixa V home al passar per un terreno flonjo y moll. Mes de la vinguda dels Elit-gublus y dels Carduchos a la nostra península tenim lo nom de la illa de Cadiz com illa de Leon^ puig no hi ha més qu' una etimologia possible y es la de illa dels Ligios, en grech Lygíon^ d' ahont, //ed, com per lo nom del golf d' aquest nom; en lo que concordan tots los autors de més fama. Dintre de la Bética trobem encara lo llach Ligústich^ format per lo Guadalquivir, ó sia ahont avuy T illa major d' aquest riu, omplert per los efluvis del mateix. Y seguint per aqueix mateix costat de la península y cap lo S. O. trobem lo primitiu assiento dels Ligurs segons Avien. Barrejats los Ligurs ab los ab-orígens ó Ibers formarian un poble Iber-Ligur, que no seria altre que aquell que, al dir de Thucides, fou expelit per los Celtas de la seva pàtria quan la seva primera invasió en la Península, d' ahont sortiren per venírsen à establir en la costa del Me- diterrani ocupant lo territori que va del altre costat del Fluvià fins Liorna, ahont serian rebuts com germans per los Sharthans, que resistiren V escomesa dels Celtas. En punt à los Khar ó Charduchos, com los diu Strabó, no veyém inconvenient en dir que son los Turdos de la Turdetania, puig que M cambi de q per g d' ahont, com havem vist, ve '1 cambi de Karduchios^ en Gordycenus^ ó Qïik ó t no sols es peculiar del idioma hebraich, com ja fa observar Geseni, sinó qu^ es, ademés, pròpia de totas las Uenguas, puig que la fonètica de las ditas lletras, ó sons, es igual (i). Per altre part, lo simple cambi d' una lletra. (t) Per lo que fa à la llengua dels mateUod Elit'g'ubïus, nos trdbém en lo dit cas. 7í ó millor, d^ un so, dona lo nom en qüestió, puig fa de K-urdos T'Urdos, de modo, que creyém que al Sud d' Espanya, qu' en un principi li dirían la K-urdo-than K-ur-dan^ se transformà T-urda-than^ d' ahont, afegint la terminació ta greco-llatina, tenim la Turdetania (i). Establerts los Khar-u en lo baix Egipte, en la Lybia y en lo Sud de la nostra península, 's compren perfecta- ment registressen totas las costas mediterràneas, ja em- bestissen per terra desde la Turdetania, ja per la costa, embarcats en las naus dels Kefat-u. Nosaltres no tenim inconvenient en admetre una doble direcció per las sevas expedicions dirigidas à la vegada, unas per la costa de Lybia, y altras per mar, i Sicilià, à Cerdenya y costa d' Itàlia fins trobarse donant la volta per lo Mediterrani ab los que pujavan per V Occident, venintse à reunir las duas expedicions ó invasions en la vall del Ebro, puig axis se conciliarfan las dos opinions avuy en llujrta, això es la que fa partir de 1' Iberia als pobles que civilisaren la Liguria italiana, Cerdenya y Si- cilià, ab la dels que donan un rumbo contrari y oposat. A nostres ulls nos sembla més lògica V hipòtesis de que la major expedició aniria per terra, això es, costejant r Àfrica, passaria V estret, y per las Galias a Itàlia. puig prefereix las articulacions k. b, y d., k g.p.y t.j en las finals de modo ^ue V es* criptura acadeose no té més qu* un signe per ak^ ag^ aq, ab^ ap, ad y at. Vegis la fonètica del Acad per En Lenorman en l' obra citada. Donchs los mateixos Chourdos podían corrompre '1 seu nom, y això de conformitat ab lo geni de la seva llengua, ó del dit poble. (i) Al asignar nosaltres los Chourdos à la Turdetania, se podia creure que hi hó oposició entre 1' establiment d' una rassa turanesa en lo S. d' Espanya y lo gran ex- plendor de la seva civilisació, segons testimoni de grechs y romans. Per si no bastava M fet d' haver eixit d' aqueixos turanesos, per dos vo1tas,rimperi catdaich-babilónich, ab lo que 's demostra qu* eran los G)uschita8 gent ilustrada y de geni, direm que d ' ells diu En Lenorman lo següent: «La dominació^dels Turanesos en Àsia— se fa notar per aquesta cultura industrial, «ty aquestos progressos científichs, units ab ideas y tradicions supersticiosas y mito- «lógicas, que s'han reconegut per tot ahont se vulla que 1s Couschitas hagin porta^ «los seus establiments, lo que constituheix la seva part en V historia del desarrollo «ie r humanitat, agricultura, explotació dels metalls comuns y preciosos, comers «per terra y per mar.^•-A/anue/ de V histoire anctenrie de l'Orient^ t. L, pi. 398. 72 Fenicis j^ Tubalitas. — Que al vçure lo nom de Tuba- litas devant d^ aquestas Ifneas ningú cregui que venim à sostenir la tesis de que Tubal, lo fill de Lamech vingué à Espanya ab una colònia, puig ja sabem per En Masdéu y y En Lenormant, V historia d^ aquesta suposada vinguda y la causa del error que li donava un fonament de veritat! Això dit, afegirem ara que à nosaltres nos sembla molt verosímil y fins certa la vinguda dels Tubalitas à Espanya, això es, d' aquells Tubalitas asiàtichs que després se digueren Ibers, los Ibers del Càucas. Posantlos en la mateixa línea que 'Is Fenicis, clarament donem à compendre que nosaltres posem la seva vinguda junt ab los Fenicis, y aixís es, en veritat. Diu En Lenormant: «Mentres que una part de las tribus Cananeas conquistavan «r Egipte, y que 'Is Hetheos feyan sentar un dels seus jefes «en lo trono dels Faraons, los Sidonenses , que no semblavan «dominats per cap ambició militar, en lo continent, emplearen «la seva activitat per lo mar, y per això s' havían establert en «sas riberas; no se sab si la particular aptitut que per la nave- «gaciò y còrners marítim tenían, y que Is distingia dels altres «Cananeos, s' havia ja revelat en la seva primera pàtria, «quant eran los riberenys del golf Pérsich, ó si no 's manifesta «fins després de la seva arribada à las riberas del Mediterrani, «en tot cas se desarrolla ràpidament. . • . «La major part dels pobles riberenys del Mediterrani estavan «encara en lo estat salvatge, en aqueix primitiu estat que avuy «se diu V edat de pedra '. . . «...los Sidoneiises foren durant molt temps los únichs nave- «gants del mont.» (i) (t) Manuel de l'histoire ancienne de l'Orient, t. HI, pi. 23. «La major part dels crítichs moderns donan com demostrable V estancia primi- «tiva dels Fenicis, que posan en lo b&\% Eufrates, en lo centro dels grans establimefits «comercials y marítims del golf Pérsich, conforme V unànim testimoni de V antígAe- «tat.»— Renan.— JF/f5tofre dés langues semítiques, pt. i85. Queda, donchs, perfectament demostrada la comunitat d* origen dels Fenicis-Chet- tas, y la seva vinguda é Egipte, pel testimoni de dos dels homens de més ciència d Europa. 73 Y bé, si tots los pobles del Mediterrani vivían en la edat de pedra, ja està dit que molt més salvatjes serían los pobles del Occean, puig lo Mediterrani fou lo cor de la civilisació del mon, donchs, ^ab qui comerciajavan y qu' es lo que feyan objecte de còrners los antichs fe- nicis? Quan la ciència prehistòrica no existia, es dir, quant los temps prehistórichs eran desconeguts, qu* un poble fos ó deixés d' ésser metal•lurgista tenia cap ó poca im- portància; però avuy, que la historia hi ha qu' escríurela com ho fem nosaltres, es dir, comensant per V home del período quarternari, per passar després al troglodita, des- prés al home de la edat de pedra, per acabar en T home de las edats dels metalls qu^ es quant comensa lo primer período histórich per tots los pobles, lo ser ó no en la antiguetat un poble metalurgista té una importància es- cepcional. Parlant, donchs, de Chethas, Tubalitas y Fenicis, par- lem de pobles metalurgistas de primer ordre, y tothom sab los elogis que fa la Biblia de Tubal com à forjadó. Mes si Us Tubalitas eran forjadors de primer ordre no quedavan enredera los Fenicis y demés pobles de la Pa- lestina, y per serho, per poder omplir los seus forns, es per lo qu' es llansaren los fenicis en las parts més llunya- nas del mon antich en busca dels metalls. Senyalan tots los sabis lo período de V edat de bronzo com r originaria de las grans inmigracions, la dels Celtas se posa també dintre d' aqueix período, y los que d' ell han fet especial estudi, En Lenormant y En Rougemont, donan per causa principal lo comers del estany. Los Fenicis anavan à buscarlo primer en lo mateix punt d' ahont lo treyan los Tubalitas de la provincià Sys- piritis^ à la que donaren lo nom del comers qu' ab ella feyan, lo del país del Isber^ Iber ó AbaVy nom comú del plom y del estany. Arribà, emperò, un jorn en que las minas de la Iberia Caucàsica, es dir, del país del plom y del estany, s' aca- 74 baren, posant en gran perill de ruina las ciutats meta- lürgicas de la Palestina y de la Fenícia, es dir, las ciutats del país dels Cheth£ts (í), mes per fortuna en aqueixa situació fou quant los Fenicis avansaren fins V Egipte donant cara al Mediterrani. La península pirenaica obrí las sevas inagotables mi- nas d' or, plata, plom y estany, mes com aquest últim metall no es dels més abundants en la nostra península, la necessitat de procurarsel per la fundició del bronzo, 'Is porta del altre costat de la península, es dir, cap V Occean, y navegant per ell arribaren à Inglaterra é Irlanda, y allí establiren formidables factorías destinadas a provehir de metalls los forns de las ciutats pàtrias. Veus aquí explicada la causa del comers dels Fenicis, y lo qu' era objecte de son comers. íQuína era la via que seguian los Fenicis per anar a la Bretana? En Rougemont ab gran copia de datos demostra qu' era pel nostre riu EbrO, puig arribavan ab las sevas naus fins al territori dels vascons, lo pas del Occean estava descubert. Per V Ebro, donchs, anavan à buscar los Fenicis V estany y '1 plom, que ja trobavan — aquest últim — casi à la seva desembocadura, en las minas de Falset, minas que de segü coneixían, puig tenim de Falset monedas ibéricas ó catalanas (2), y d' aquí qu' ells dones- sin al riu, per ahont anavan a buscar lo plom y V estany, lo nom de riu de plom ó d' Estany, es dir, Abar^ Isber^ It) Vegis lo niimefo de ciutats qu* £n Rougémont cita per demostrar t' i mj^órtancia metalúrgica de las dítas regions: Kajin — que vol dir ciutat de las fargas; ScHauruhen^ lloch ahont se fonen los vasos de luxo; Iiph, vila de las fundicions; HibschaUy vila dels forns ahont llampeguejan los minerals ab color fúnebre; Schil•luin^ vila de las armas; He 'ther, vila de las cavernas ó dels pous (de minas); Sarapeta, la gran ciutat de las fargas^ y Nephtali j Hunkkok, vilas de las minas; Issaear, ciutat dels qu* ab los seus martells obran las montanyas; Schion, vila de las montanyas d* escorfas; Anaharathf vila de las cavernas ó minas; y Ebets, vila del dipòsit del estany.— /^ou- gemont.—L'age du bron\e ou les Sémites en Occident, pi. 184 à 186. (2) Vegis lo nostre capítol sobre La llengua dels Aborigens^-'Lo euskar. 75 Iber^ descubriment del qual tot 1* honor es d' En Rouge* mont (i). Si 's vol, donchs, donar importància à la tradició de la vinguda de Tubal — encara qu' En Masdéu la suposa in- ventada à últims del sigle xv de Cristo, — no hi ha com ferlos venir ab ios Fenicis, ja per explotar los metalls, ja per obrir en lo nostre país las primeras fundicions, y qui sab quin origen tenen las fargas catalanas^ manera de treballar los metalls, com tothom sab conegut ab aquest nom encara avuy en lo mon científich industrial y meta- lúrgich. SL's deixan en lloch apart los Tubalitas, tot quant hem dit queda en son lloch, puig tot ho hem referit als Fe- nicis. De r estancia dels Fenicis en lo nostre país prou hem dit fins aquí per deixaria com definitivament probada; mes tals y tals detalls donarem al estudiar la civilisacíó y (1) Tot quant dihem en aqueix punt es basat en la magrníflca obra d' En Kougemont, L aae de bronze^ y en V estadi d^ En Francesch Lenor- mant Z' époque neólilkique et V inventian des métaux, que 's trova en lo T. I de la seva obra sobre Lespremieres civilisationseUi,, y en aquest es- tudi,^;. 150, notaf diu: «U idea de M. Rougremont, que atribuheix una csignificaciò geogràfica à V origen del mot abar, comú en un principi «pel plom y per r estany... demana ésser mes profundisada y millor de- «mostrada: mes no 's pot retxassar (i/^n'ort, puigs' ha de notar que '1 mot «en qüestió no te pas una etimologia ben natural en las Uenguas semí- ticas.» • Conformes ab En Lenormant sobre la necessitat de prof undisar lo tre- Tall d^ En Rougemont hem buscat en lo seu estudi d^ anys posterior, aqueixa confirmació qu* en part resulta de V introducció del nom del estany comú en la llengua del poble de las minas de Cornouailles en la del hebreu fenici; y també de la introducció del nom celta-breton d' ahont n^ ha surtit lo vasch estanua, lo llatí stannum, y el català estany. Del fet de trobarse los dos noms céltichs del estany: un en la llengua dels fenicis y V altre en la conca del Ebro, es ben clar lo seu origen y procedència. Y no ^s digui que allavors lo nom del Ebro havia d' ésser estany y no Abar. puig r introducció del irlandès patila en V hebreu bdil fa), com la del estany en la conca del Ebro, es posterior al descubriment pels fe- nicis del estany de Cornouailles; que allavors distingiren lo plom del estany; es dir donaren noms diferents als dits metalls, puig com ha- vem dit en un principi un mateix nom servia per los dos. Tenim encara que al distingir entre plom y estany, del nom hebraich fenici del estany pot venir com diu Rougemont lo nom antich del Gua- dalquivir, puig sembla que ^1 blblich bdil se modificà en Ebets d^ ahont Bétis per metàtesis, quedant pel Ebro lo nom del plom abundantísslm en la seva conca, puig do nom del plom en los aialectos hebreos, es Bebre, ebro, Gebro. "» Rougemont, 70 cultura del primitiu poble català , que ^ns quedarem assombrats de que s' hagi pogut negar en los nostres dias. Donchs tenim ja demostrada la existència dels pobles de la gran confederació dels Chethas dins lo nostre país, cstudiémio ara com poble civilisador de la primitiva Ca- talunya, es dir, com a poble Català. LO POBLE CATALÀ TÉRMENS GEOGRAFir.HR UAN un se trova ab ia rassa dels Kati-u en la nostra terra no 's pot sustreure à 1' idea de que las dos grans rassas dels Khar-u se di- vidírian de comú acort, la conquista ó civi- lisació de la península pirenaica, puig men- tres veyem als Khar-u, ocupar, y pujarsen per la vall del Belis, veyem fer lo mateix als Kati-u en la vall del Ebro. No s' olvidi que la civilisació de la nostra península es mediterranea: quant lo mediterrani y los pobles riberenys del dit mar, havian vist las cscuadras fcnisas, gregas, cartaginesas y romanas recorre las sevas costas unas dar- rera las altres en so de pau y de guerra, la simple vista de las naus romanas determina la sumisió dels Gallaïchs à Roma, tant gran horror los inspira la vista dels mons- truós del mar. Lo cert es, que 'n la vall del Ebro sols hi trovem als Kati-u, y d' aqui hi ha una diferencia de rassa en las dos civilisacions qu^ avansavan cap lo cor de la península. 7« Això semblarà contradictori ab lo que avants havem dit respecte dels Sordes 6 SardoM^ fties &otÍ5| que lo nom dels Sardans es com si diguéssim lo nom patronimich, nacional, com si avuy losespanyols en massa anessen à la conquista d' unas terras, y mentres part d' ellas se di- guessin dels Catalans, dels Castellans las altres etc, en quedés una part que portes lo nom d' Espanya, ó dels es- panyola. D' aquí donchs, que nosaltres coloquem en la vall del Betis als Khar-u, y en la vall del Ebro als Kati-u. Feta aquesta distinció un text de Plini dels mes discu- tits surt clar com V aygua. Diu Plini que anavan à pledejar à Saragossa uns //cr- denses surdaonum gentis^ ài ahont que 's digués que 'Is de Lleyda eran Sardons, de lo que resultava oposició ab lo fet d' ésser Ilergetas. Pues si los Ilergetas, que ja estu- diarem, eran Sardons, ho eran ni mes ni menys com avuy nosaltres los catalans som espanyols. Esplicat, donchs, un punt que à tantas dificultats ha donat lloch entrem de ple en r estudi del poble civilisa- dor de la vall del Ebro. La rassa dels Kati-u compren com poble principal als Chethas. Molt s' ha discutit sobre si Us Chethas dels monuments egipcis eran ó no Us Hetheos de la Biblia, mes avuy per avuy, lo mateix En Burgsch, qu' en Chabas, En Lenor- mant, En Rouge, En Mariette etc, admeten sens dificultat la reunió; venint à resoldre U dubte d' En Buchére que hi trovaba oposició entre uns y altres lo sabi Lenormant, donant als Hetheos lo nom de Chethas meridionals, (i) Ara convé estudiar T ortografia del nom Cheth. Los egiptolechs llegeixen los geroglifichs del nom en qüestió Kheta^ Cheta^ y Xeta: desde luego 's veu que la diferencia consisteix en V articulació del primer so. No- saltres havem escrit fins ara Cheth^ per quant, lo historia- (i) Manuel d" histoire ancienne de V Orient par F. Lenormant. T. UI, pL 12,— Lo mateix diu En Maspero, Histoire ancienne des peuples de I* Orient pi, ig2. -79 dor judaich Joseph usa per inicial la chi grega, que 's la adoptada per lo vescomte de Rougé, puig à nostres ore- Has sona mellor la Ch com so dur, que no X que dona un sonido moll; ademes gran número de egiptolechs es- crihuen la Ch y no la Kh. (i) Luego ab oposició à los egiptolechs tots, escribim th per conte de t^ puig si tots convenen en que 'Is Chethas son los Hetheos de la Biblia, perduda una aspiració, la th ha de sustituirà la /. (2] L' extensió geogràfica que 'Is Chethas ocupa van en la (i) LlegeizeD Chetas: BQ Brugsch, Histoire de V Egypte.TLfy vescomte de Rougé Textes geographiques du temple d' Edfou. e/c— En Lcnormant, Manuel de V histoi- re anncienne de /' Orient^ etc. La disputa versava sobre la lectura de la primera articulació representada fa per la primera lletra del nom de Kar. Àvuy la cuestió ha desaparescut, no resolta, sinó tallada. En 1874 los egiptolechs se reuniren en congrés à Londres per convenir sobre una transcripció uniforme dels gerogUiichs egipcis, y acordaren per la dita articulació -el valor de chi grega, ó de Chet hebraica. Donchs avuy se pot escriure la paraula Cheta tal com ho fem segurs de ferho com ho fan los egiptolechs, mes no ab seguritat de que tal so correspongué al genuí so egipciach. (2] Las inscripcions cuneiformes donan en lloch del Cheta-u 6 Keta-u dels gero- glifichs egipcis, Khettim, qu* en hebreu s'escriu —Khettim escrit segons Joseph es Chettim: separant ara del sustantiu la terminació geogràfica tenim Chet^tim, Chet^tan^ en un y altre cas la radical es la mateixa y lo nom es Chet, ó en estil bíblich Cheth. Per veure com Chetha-n y Cheth-tim es un mateix poble no hi ha com estudiar la seva terminació, per ahont veurem que la seva significació es enterament igual. Llegim en Geseni, Lexicon hebraicum et Chaldaicum:-' ' (thanan) verb» inus, cujus nativa potestas ex derivatio radicibus quoe cognatis sa- li certo colligi potest, quoeque in lingis etiam indogermanicis ramosegit. Es autem ■pr, extendit. Con/ert ex semitícis cettop (thioj longitudo etc.^Ex indogermanicis sanscr, tan, graec^ TE^a (teino) Tavía (tanya) TÍiaíva (titaino) — /fl/. X^nào—goth thanjan, germ. dehnen etc. Per això havem dit qu* En Renan s' equivocava si pensava demostrar lo parentiu entre berebers y los iberichs mediterranis per la terminació en tah dels noms dels primers, puig com acabem de veure aquesta terminació es comuna i los pobles indo <• germanichs, semitichs y etiopes. Donchs Chetim y Cheta^n es tota una mateixa cosa y concordan admirablement los textes cuneiformes y los geroglifíchs. Seguint, pues, la manera bíblica lo nom s' hauria d' escriure en rigor Cheth'•thanan per la. forma semítica, Cheth-thin segons la forma etíopica, y d' aquí que 'Is Chethas-egipcis al arribar à la Illa de Cadiz li donessen To nom de illa dels Cheth-thim, ó sia la illa Co^^ln•(u}•(sa; d' Avien. L' u es la terminació plural del egipci. 86 Península 's pot determinar ab rigurosa minuciositat y ab gran fonament cientifich é historich. Sortint del estret y fins à la Deitania — part meridional de la provincià de Múrcia — trovem establerts pobles de reconegut origen fenici, acunyant monedas ab lligendas y lletras fenisas fins T altre costat d' enllà de la Deitania, puig en aquest pais s' hi nota Ja V influencia ibèrica. En A. Delgado en la seva obra tantas vegadas citada estudiant las monedas de V Espanya Citerior ha trovat que 's deuen clasificar de la següent manera: // grupo. — Catalaunich ó millor Iber. — N. E. de la península, desde lo Pirineu al Ebro. 2 .^ grupo.'^Edeta, — La costa desde V Ebro à Valencià. J.»* grupo, — Bastitd. — Part meridional de las provin- cias de Múrcia y Alicant. 4J grupo — Oscense, — Alt Aragó à la esquerra del Ebro. 3 n grupo, — Celtichdel N, — Vascongadas, Navarra, y Orient de Castella la vella. 6.^ grupo, — Celftbertch.-^BaDi Aragó, Castelló, Gua- dalajara, Cuenca y tal vegada Albacete. Aqueixos grupos los estableix Delgado ab motiu de certas diferencias que nota en lo treball y acunyació de las monedas ó medallas de la dita regió. Classificant los sis grupos, no per diferencias tan subtils com son las de trevall, sinó per lo que tenen que mes radicalment los diferencia, per lo seu tipo ó simbol:, te- nim que los grupos i."^ y 2.^ es dir los grupos Catalau- nich ó Iberich y V Edetà tenia per simbol un genet por- tant la palma con se veu en la següent moneda de Lleyda: Si y que tots los altres cuatre grupos restants portan per simbol un genet ab llansa en ristre com se pot veure en la següent medalla de la Seu d' Urgell. Aquesta divisió no fugi à la penetració d' un altre nu- mismatich de gran talent com En Heiss, y si be no la fa en la seva obra, nota al trovar lo dit simbol del genet ab palma en las monedas deNimes, «que 'Is Ilergetas domi- «navan la casi totalitat del N. E. de la Península: y que «'n temps d' August ocupavan encara una gran part de la «mateixa comarca. En fi, una proba material de la seva «influencia sobre 'Is altres pobles situats entre ells y la fítnare pàtria^ es dir, entre ells, lo Mediterrani y la part «oriental dels Pirineus, es que tots aqueixos pobles te- «nian per tipo uniforme de las sevas monedas al mateix «que Us Ilergetas havian posat en las sevas; lo genet «portant una palma: aqueix tipo no 's trova mes qu' acci- «dentalment en T occident del Cinca, y al S. del Ebro al «orient del Xalon.» (i) Donchs En Heiss ja notà que una mare pàtria, una pà- tria comú reunia à tots los pobles del Mediterrani desde Nimes al N. de las provincias de Alicant y Múrcia, y per r Ebro fins dalt de Saragossa, ó millor fins Agredí últim poble cap al nort ahont s' han trovat acunyadas monedas ab lo nostre simbol. (I) Descript. generale des monnaies úntiques de V Espagne, par Alols Heiss.— Premiere Partie pi. 137. B2 Estudihem ara ab mes detall la frontera del poble ibe- rich ó català. Nosaltres havem vist als Lígurs aposentats en Cata- lunya y en lo golf de Lió pendre lo nom de Salluvis al establirse en las bocas del Ródano, y havem demostrat, pi. 40^ la filiació ibèrica d' aqueixos Salluvis. Dels Salluvis donchs, ne tenim monedas ab Ip nostre simbol, puig als Sallios se atribuhexen ab rahó las mo- nedas que porten la següent llegenda. També 'n tenim de Nimes y son aquellas que porten abreviat lo nom en De Nimes fins al Pirineu no trovem pobles ab monedas del simbol català,}puig tal vegada no 'n acunyarian; mes al arribar al cor de la Cerdanya ja trovem la nostra in- sígnia, puig à Herr donem las monedas que portan lo nom de , De Eres anem a la Seu, poble situat al peu dels Piri- neus per la part d' Andorra, que s' oposà al pas de Hani- bal y al qual avuy ab justicia se li dònan las monedas ab lo nom de atribuidas à Berga per En Heiss. De la Seu baixem à Isona, l=MH y d' Isona a Lleyda, sempre trovan la nostra bandera. De Lleydà cap V Aragó trovem lo poble de Xelsa al costat del Ebro, y passant per Saragossa que no acunya moneda ibèrica donem ab Alaon ó que portava la nostra bandera en frontde la dels Vascons, 83 Tirant cap à la esquerra *ns trovem, seguint los ter- mens de V actual provincià de Saragossa, lo poble de Torrellas en lo confi de la provincià que, si no 'ns ha donat monedas ab lo nostre simbol, nos ha donat una làpida que 'n son Uoch farem conèixer. Mes prop de Tor- rellas just a r entrada de la actual provincià de Soria, al peu del Moncayo y en front dels Numantins hi trovem la nostra bandera portada per los de la actual ciutat de Agreda (i). (i) En A. Delgado atribueix las monedas que porun dita inscripció al poble d' Agreda, llegint d* aquesta manera lo nom a r e g r a t s d' aquesta transcripció no admetem locambi de 2 P^^ fff quant lo seu valor com q es indubitable, però no resistim una corrupció de pronunciació que fes de la q, g, en V esdevenidor. Mes aquesta concesió no fa al fi d* En Delgado, puig llegint lo nom Are-gran, nece- sita de la g per la seva etimologia. La lectura donchs de nostre compatrici no es exacte; puig que per conte de llegir gran s* ha de llegir qran. A mes à mes En Delga- do per la seva comoditat surt ab una n que no hi es en la lligenda, y en cambi supri- meix sens dir la rahó la / y f finals. Areglant d* aquest modo las consonants es com arribà un meu compatrici é portar Babilonia é Tarragona. Fent, pues, una rigurosa transcripció de la lligenda ibèrica tenim Kinp INFID a r e q r a t s aquesta transcripció es la mateixa d' En Delgado cambiant la g per q» Las lligendasmonetarias ofereixen duas varietats, y es una que no totas las monedas portan la s final y altres afegeixen entre iy q una e Lo genet ab palma es raro en las monedas d* Agreda y lo seu coneixement lo debem à En Delgado puig En Heiss no publica tal variant. Lo simbol mes general es lo celtibérich. Donchs ó *s tracta d' un avans dels Ibérichs, ó d* una conquista dels Celtas. D* aquí que tinga importància extraordinària la etimologia del nom d* Agreda per conèixer los verdaders termens dels pobles del nort ó l' extensió del element pur ibé- rich. Llegintse lo nom monetari Areqrads òAreiqradSy ab s final ó sens s diu En Heiss que li sembla lo nom compost d* Ara-gara, «pla alt» en euskar. ' En Delgado llegeix A,ra-gran^ y diu qu' Ara en céltich vol dir pla y gran blanch d* ahont lo nom pla blanch. Mes si es cert com diu En Delgado que Agreda esta situada en una altura que do» mina una extensa vega (\), no sabem com explicar lo fet de que Agreda prengués lo nom del pla, y no el del mont en que està sentada. ^i) Obr. cit.— T. IIL— pi. 22. 84 Baixant V Ebro per sa dreta, y ara se veurà demostrat com los cis-ibers ocupaban là dreta y esquerra de dit riu, trovem lo nostre simbol à Sàstago Seguint desprès per las montanyas del Maestrasgo lí- mit dels pobles Ilercaons de la costa 'ns trovem ab los de Si aceptem per Ara-Are-Arei lo nom de pla^ planura^ à pesar del contrasentit qu' acabem de fer notar; per lo que toca à la paraula ^ràn^blanch», segoçs Delgado no hi ha posible avenencia^ puig en gran hi ha n lletra que no sona en lo nom, y ademés se suprimeixen lad ó ty s finals com havem dit. Si aceptém gara^ «alt», en euskar, indicació que no escau malament à la topografia d* Agreda, sentada en la falda del Moncayo hi ha necesítat d explicar la terminació ds ó is lo que no creyem difícil, puig dada la barreja dels ibers ab los celtas per aqueixas parts res tindria d* extrany que à la vila euskara los celtas hi afegissen la terminació pròpia de la seva llengua per los noms de vilas ó pobles que es ad avuy, ad ó at per consegüent, y que de Arengarà, ne fessin Are-gara-ad, ilre^ar^zt/que es lo nom monetari. Nosaltres proposarem dos novas solucions. Si la vila es céltica, prenent ara per pla, tenim^ que com en céltích bretó Keriad vol dir, «lo conjunt de la gent d' una vila», y també «un habitant de la vila», y en lo plural com habitants de la vila, lo aom seria Keri\ puig per lo plural V ad cambia en f^, que sí en los temps antichs lo plural se feya sens cambi de consonants y si sols afegim la &- tindriam que Areqrads, suplint vocals segons nostre solució Areqeriad voldria dir ab la s de plural los habitants de la vila del pld. Si la vila fos semítica lo nom s* explica també: lo nom monetari es NinpiNriD lo primer nom està escrit ah falta d' ortografia mes es escrit conforme à lo valor fo- netich d£ la paraula in es dir, mont indicació topogràfica que correspon à lo dit per En Delgado, y que no dona Iloch à V extranyesa que havem manifestat de dirse vila del pla, la que hauria de dirse vila del mont (vilademunt) puig està situada dalt del munt. n es r article. piNn vol dir en hebreu vila, ciutat. D entenem qu' es la abreviatura deia terminació de la major part de las monedas ibéricas ó catalanas que vol dir «dels habitants.» Y diria allavors V epfgrafe monetari (Moneda^ dels habi- tants de la vila del mont, es dir Har-al-Querat S-kene, La sintaxis d' aquest nom no te res d' hebraica mes ja 's compren que si 'Is ibers parlavan una llengua se- mítica r habian de parlar ab una sintaxis pròpia. De tot lo dit sols surt clar à nostres ulls la dificultat de explicar 1^ etimologia d* Agreda, Per la nostra part havem fet lo millor que havem sapigut per aclararlo punt; que de las solucions donadas una d' ellas formi opinió, es lo que desitjém, nbsaltres no podem ni debém decidir dintre de la varietat. Ferém notar per últim que Agreda ahont sembla que 'Is Ibers deixaren lo Iloch als Celtas no pertany en Y edad mitjana à la Corona d' Aragó, de modo que de lluny ve ja la separació ab aqueix poble fronteris. 85 Hedeta ó Liria poble situat à cuatre horas mes amunt de Valencià, De prop Valencià baixem à Jativa, 5^1/:^ y atravessant la provincià d' Alicanty ja en los confins de la de Múrcia y en las riberas del Tadev trovem a Ciesa nom corromput de la ibèrica Segisa ^^f\}^^> (0 últim poble cap al S. que porta lo nostre simbol en sas monedas (2). Tiris per los punts ó ciutats citadas una linea y 's veu- rà com correspon lo terreno inclòs à n' aquella part de la Galia que prengué quant los gothslo nom de Septimania, à r actual Catalunya, part baixa ó plana de la provincià de Huesca, la de Saragossa, y aquella part de la de Te- ruel tancada per los morits de Daroca y T Ebro, la pro- vincià de Castelló, las parts de la costa de Valencià y Alicant, y part N. de la de Múrcia. Es dir casi tot V an-» tich pais que comprengué en la edat-mitjana lo regne d' Aragó, (i) La reducció de Segisa à Cieza no es d' aquellas que no admeti discusió. Quanta d' aquest punt s' han ocupat ens sembla que han atès tan sols 1' homofonia. D'aquí qu' En Heiss posi Segisa en Sax, y En Delgado y En Fernandez-Guerra (D. Aure- liano) la posin en Cieza. Lo cononje Lozano, Bastitania y Contestania.^Tomo II posa Segisa en Cehegin. emperò declara «que no li va mal en Cieza.» Per aquesta suma d' autoritats es per lo que no havem aceptat 1* atribució d' En Heiss. (2) En \o Memorial numismdtich espanyol. Tomo IV. pi. i3 à 1 5, plancha [ nú- mero I, se describcix una moneda d' Ilurco ab inscripció llatina, y genet portant la palma. Qu' aquesta moneda no pot entrar en lo comte de las anteriors se veu clar, primer per portar la lligenda llatina lo que ja acredita pertànyer à època baixa, y segon per que axis lo genet com lo busto miran à V esquerra per comte de mirar à la dreta com succeheix per totas las altres; lo que acredita ésser una moneda acunyada d' un modo arbitrari. Cap al N. O. tenim també una moneda de Contrebia ab genet ab palma, lo que 'ns portaria molt endins de la Celtiberia, però si's* examina lo dibuix que d' aqueixa mo- neda porta En Heiss, obr. cit. plancha XXXIV n.» 6, se veurà que à un temps porta la palma y la llansa en ristre, lo que deixa veure una equivocació d' acunyació puig que r asta de la llansa se nota be qu* ha sigut grabada després de V acunyació. Un y altre cas, donchs, no alteran nostre teoria. 12 86 Y be, tots los pobles del nostre encontorn, per lo que fa à Espanya es dir, aixís lo grupo Oscense, de Huesca, com lo Celtich, y Celtiberich, baixantfins Urcedalt d' Al- meria, tots aqueixos pobles de nostra frontera, de la fron- tera que anava del Pirineu al Mediterrani, passant per V alt Aragó, Navarra, Rioja, Calatayud, Teruel, Albacete, Hellin, Urce, Almeria, tots acunyaren monedas ab lo ge- net ab llansa en ristre, ó per fer mes sensible la linea divisòria, los pobles que parlan català acunyaren moneda ab lo genet ab palma, los pobles que parlan castellà fron- terius nostres, exceptuat Aragó, acunyaren monedas ab lo genet ab llansa. Vegis donchs, si ve de lluny V oposició de nacionalitats y de rassas entre Catalans y Castellans. Algunas observacions de gran importància hem de fer respecte à la. linea de frontera del antich poble català. En la Seu d^ Urgell trovem també las monedas dels Celtichs ó Celtibers, si be son tan raras que fins avuj'^ eran desconegudas, mes En Delgado las ha dadas à co- neixe, publicant, la que creyem unich exemplar fins ara conegut. Aquesta circunstancia no modifica en lo mes minim la nostra teoria. Clar està, que M poble Ibcrich y lo poble Celtich mes d' una vegada viurian en guerra, circunstancia que havia d^ ésser fatal à las vilas fronterissas, donchs la Seu podia en un cert temps haver caigut en mans dels Celtas que hi acunyarian monedas ab lo seu simbol com senyal de do- minació. Igual rahó per Agreda poble també fronterís. De Sagunt també s' ha trovat una moneda rara ab lo genet ab llansa; y per Sagunt repetim lo dit per la Seu, y Agreda, putg com diu Polibi «Sagunt està situada al peu «de la montanya que divideix los Ibers dels Celtas.» (i) Avans d' entrar en V important estudi de la nostra frontera del Sud terminarem aqueix punt fent observar que si U poble aborigena de las ditas ciutats era lo poble Cl) Polibi, Hist.'•'Ed, de Casaubor.— Llib. III.— 19. 87 Iber, ja està dit que las monedas del seu simbol, lo genet ab palma, han d' ésser las mes antigas: y be, aqueixa de- ducció lògica de la nostra teoria la comproba V arqueolo- gia, y aixis observa En Delgado: «que las monedas mes «antigas de la dita regió son las que conservan lo tipo del «genet ab la palma.» (i) Desembarasats d^ aqueix accident podem entrar de ple en r estudi de la frontera del Sud, punt importantissim de nostre trevall. LA FRONTERA DEL SUD Elo catalana Te per nosaltres una gran importància la frontera S. E. de la primitiva Catalunya; y ademes lo seu coneixement comporta una vera qüestió. Lo punt està en determinar exactament ahont acababa lo terme de la nació ibèrica ó catalana. Per determinarlo tenim com punts de reparo Saetabis- Jativa, Segisa-CiQza, y Gi7i(?), Benidorm, pobles dels que coneixem lo seu monetatge ibérich. Mes de Saetabis com de Segisa tenim las duas acunyacions, no aixis per Gili que sols dona lo nostre simbol, es dir, monedas ara ab lo simbol del genet ab palma, ara ab lo del genet ab llansa. D^ Icosa En Heiss ne publica monedas ab lo simbol de la llansa en ristre, y aqueix simbol es lo de Urce prop Almeria. Recordis ara qu' al fer En Delgado lo grupo 3.^ ó Bas- tità diu que à aqueix grupo pertanyen las monedas de las parts meridionals de Múrcia y Alicant, y à la Bastita- nia pertany Urce, donchs d' Icosa avuy Agost per la cos- ta cap avall anava un poble celtich com ho demostra la terminació de las monedas d' Icosa^ puig dita terminació es Celtica, (i) d. A, Delgado.^Obr, ciU Tomo 211 pL i3. 83 Los Celtas donchs feren una punta per lo nostre Sud, y arribaren à Icosa^ rompent la frontera natural deia an- tigua Catalunya qu' anava fins à Lorca com diu Ar-Razis. Ni d' Alicant, ni de Múrcia, ni de Cartagena, ni de Lorca Eliocroca^ hi ha monetatge iberich mes donada la posi- ció d' Icosa los dits pobles queyan dins la regió celtica. Del fet donchs de que las vilas de la nostra frontera del S. donguin los dos tipos, sols se 'n podia deduhir las lluytas qu' hi hagué per aquella part, demostrant los dos punts de Segisa é Icosa fins ahont portaren un y altre poble las sevas eonquistas. Miris ara en lo mapa ahont acabava la Tartesia, nom dels pobles del S. d' Espanya per oposició als pobles Ibers, nom dels pobles ó poble del NE. y 's veurà que cau un xich mes amunt d' Icosa. Donchs queda ab tot rigor determinat lo punt de divi- sió dels Ibers ó Catalans, dels tartesichs, celtas, etc. Com de Cartagena no hi ha mes monetatge que '1 Romà fins ara no tenim medi de seguir la linea frontera del in- terior, mes prenguis per ahont se vuUa, sempre tenim que Segisa marcà lo estrem del poble Iber. Donchs do- nant tot lo N. de la linea que va de Gili à Segisa als Ibers, y tot lo Sud d' aqueixa linea, que es la part meridional, als Tartesis, Celtichs, ó Bastitans, nos troven en lo just, y en lo logich, part que compren casi tota r actual provincià d' Alicant, y la part N. de la de Múrcia. Quant r edat mitjana, y en la època de la reconquista, la part meridional de Alicant y Múrcia fou donada per En Jaume '1 Conquistador à los Castellans ab condició de tornaria quant éll la demanés. Mes lo N. fou sempre de la Corona d' Aragó, no sens disputa ab los Castellans, y quan la furiosa guerra entre los dos Peres, el Cruel de Castella, y el del Punyalet d' Aragó, veyem lo castell de Yecla per Aragó ésser un dels punts mes disputats. Donguis una ullada en lo mapa y 's veurà que Yecla cau al costat d' Elo 89 Resulta, donchs, que quant T edat mitjana avansaren los catalans fins los termens de la primitiva Catalunya, fins Lorca, mes enllà no hi anaren, y que mentres cedi- ren los reys d' Aragó lo mitjorn de la Contestaniaà Cas- tella, lo N. qu' es ahont corresponen los pobles qu' acu- nyaren monedas ibéricas conservarenlo en lo seu poder com una antiga provincià de la antiga pàtria, (i) De modo que 1 200 anys desprès de Cristo 'ns trovem en la Contestanía ocupant las mateixas possessions que sigles avants del seu naixement, vet-a-qui un fet sobre '1 que 'ns agradaria conèixer T opinió d' aquells que tenen las nacionalitats per obras de generació expontànea. Tot quant hem dit obeheix al fi capital de revindicar la ciutat d' Elo com ciutat de la primitiva Catalunya. Vegis ahont cau Elo: prop de Yecla, al N. de Múrcia y Cartagena, dintre de la regió dels pobles qu' acunyavan monedas de genet ab palma. Elo donchs, aixís, en V edat (i) Aquest es un fet histórích dels mes notables. Ja havem vist com En Delgado dona al grupo 3 monetari ó Bastité, la part meri" dional de las provincias de Múrcia y Cartagena, y ara es bo comparar aqueix fet ab lo de donar lo Conquistador de Múrcia, aqueixa Ciutat y Cartagena, es dir la dita part meridional als Castellans, reservantse la part septentrional. En aquesta part cau Elo, junt à Yecla, y per que's veji clar com la dita part septentrional ab Elo, per con- següent fou reconquistada per los catalans, y per ells con servada, vegis los següents documents del regnat de Jaume II encomprobació y demostració. En primer llocli•l' Homenatge dels alcaides dels Castells de aqueixa part septen- trional de Alicant y Múrcia, prestat ab motiu del Casament de V infanta Constanza: ...«Aluar Gotierrei alcaide del Castiello de Sax, Johan Sanche\ primo de Sancho Ximeneí de lanclaros alcaide del castiello de Yecla gonçalo... daraç alcaide del castiello de Salua tierra e Ruy martine\ de graiera alcaide del Castiello de Xor- QUERA per Johan garciafijo de Johan garcia de petrel e micer yeneguesalcayde de CHiNCHiLLA.»--Chinchilla prop Albacete. Ara r homenatje de Sancho Ximenez de Lanclaros ...«e Ji^ole homenaje... per e' castiello de Yecla. El qual tiene por el dito senyor Rey (d' Aragól en rahenes c obligacion, V homenatge del Concell municipal de Yecla diu: «Sepan quantos esta carta vieren como nos el Concejo de Yecla atorgamos e conos- cemos que sabado primero dia del mes de Abril era de mil e trescientos annos seyendo juntados etc... para que vayan ante el muy alto senyor Rey de Aragón, parafa\er jura e homenaje etc. Archiu de la Corona d' Aragó.— Varia 6. -Conventionum et dotani Regiurarum, de i2g6 d 1327, Registre apa.— Fól. 64, 49 y Sg. En lo Registre 235y Curiós /, de 1297 à i3o5, se trova una declaració d' ésser Yecla de la jurisdicció real, feta en las Idus de Juny de i3o5. Donchs Elo quant la reconquista de la Contestania feta als moros per lo rey En Jaume torna à ésser dels Catalans. 90 antiga com en V edat mitjana formà part del poble del Ebro. LO símbol nacional Havem dit que la regió catalana marcava lo seu asiento en la península d^ una manera clara y distinta, per lo ma- teix que tots los pobles catalans acunyaren monedas del tipo del genet à caball portant una palma, ara 'ns toca donar una explicació de aquest simbol. En Delgado no podia incorre en lo defecte de Mr. Heiss que no ha tractat tan interessant qüestió, y encara que no- tarem una sèrie contradicció en lo que diu lo nostre nu- mismatich, emperò lo seu trevall no deixarà de ésser molt considerable y de molt pes. Lo numismatich Sevillà desitjós de explicar lo que Plini porta de Varro, diu que los Persas del autor llatí no son altres que Ms Pharusis dels que senyala un poble en la costa septentrional del Àfrica. Y diu de la seva radical Phars que... «^e confuitde muchas veces en la pronuncia^ (ícion con el de Fars^ Caballo j^ /7or eso los Fharusios^y <ítodos aquellos que de estàs gent es procedian^ usaron utanto en Àfrica como en Espana^ el tipo ó símbolo de ira:{a del caballo^ segun mas latamente expondremos.» Això es lo que escriu en la plana Cl I del Tomo I de la seva obra tan citada; mes al arribar à las planas CLIX y CLX, partint de la seva idea favorita de que V monetatge ibérich es fill del llati ó romà, diu «que las monedas ibe- ricas foren copia de las itàlicas y romanas» y que lo ge- net corrent no es altre que un àtls Dioscurs^ Castor, com ho demostran unas monedas de Tarragona ahont se veu à Castor portant ademés un caball sens genet que 's lo del seu germà Polux y encara afegeix altres y altres ra- hons que donan à aquesta opinió un cert pes y autoritat. Donchs, ^si lo genet ab la palma es Castor, com pot ésser lo símbol dels pobles Pharezens? La contradicció es evidenta, y extraordinària. Mes ve t' ens aqui que de nou tornem à la primitiva idea al arribar a las planas CLXIV y CLXV, ahont des- près de reproduhir lo que dexem dit primer respecte à la identificació del nom Phars persa, ab Fars caball, afegeix. «Ya comprobaremos con otros datosqueasi lo reconocieron «los antiguos, y ahora bàstenos decir, que en las monedas de «los reyes arsàcldes de Pèrsia, encontramos el mismo tipo del «caballo, ó el de la cabeza de este animal, de la misma mane- «ra y en igual forma que la figuraban los persas en las suyas. «Por esto creemos que los cartagineses se estimaron de origen «persa, (! ) y que tanto unos como otros adoptaron un em- blema «uniforme de procedència. )!> «Al tratar de las moneda's de Cilpe, expresamos que el ca- «ballo libre en carrera, fué simbolo de la gente numídica, «porque así se observa constantemente en las monedas de los «reyes de dicho territorio, y tambien en algunas espanolas «acunadas en ciudadcs de gentes de la misma procedència. «Figuraron los antiguos el caballo estante, para marcar los «pobladores de origen persa, estacionados en Cartago, y al «mismo tiempo debieron ponerlo en carrera para senalar à «los que de la misma procedència, vagaban como los bedui- «nos de nuestros dias.» De tot lo dit per En Delgado 'ns sembla que sols se pot deduhir una cosa com ben provada, y es, lo us queMs po- bles semitichs del Àsia menor, Àfrica y Espanya feren del caball com simbol de rassa, però que lo punt d' ex- plicar la significació de aqueix simbol queda encara per comprobar. Veyam donchs si podem fer una mica mes de llum en aquest asunto. En primer Uoch recordis que 'Is Phereíens no son persas, sinó lo nom de la gent del camp de la Si- rija durant la dominació Chetha. Manuel d* histoire an^ cienne de V orient per F. Lenormant T. III— /?/. 14. Luego lacuestió està en averiguar si lo caball era conegut dels Egipcis y dels Chetas en la època de la invasió de aquestos en lo baix Nil. • 92 En Chabas ha escrit una vera monografia sobre 1 co- neixement que tingueren los egipcis antichs del caball, que s^ trova formant lo capitol VI de la seva citada obra Etiides sur V antiquité historique; en aquest treball en Chabas no admet que lo caball fos introduhit en Egipte per los Chethas com sostenen en Burgsch — Histoire d" Egipte — y En Lenormant. — Las primeras civilisa^ cions etc,^ mes declara terminantmentque la primera in- dicació fins ara coneguda en punt al coneixement y us que pogueren fer los Egipcis del caball no va mes enllà del temps d' Ahmes I, això es del rey que expulsà à los Chethas del Egipte desprès de 5oo anys d' estada; y tam- bé reconeix; i.''; que lo caball en lo segle xx ans de C. era mes conegut en Sirià que no en Egipte; y 2." ; que las for- sas de caballería formavan lo element principal dels exer- cits Chetas. (i) De lo dit per lo mateix Chabas nos sembla que surt clar una cosa, y es, que per mes que Ms egipcis haguessen co- negut lo caball avants de la irrupció dels Chethas, de aqueixos ne aprengueren la manera de servi rsen. De aquest fet que casi 's pot reputar indubitable, tal ve- gada escalfantlo un poch ne poguem treure una explicació clara del simbol català. Acabem de veure lo curt coneixement y us que del ca- ball tenia lo antich poble Egipci. Llegexinse arc las pla- nas 442 à 444 de la ohta dita d' En Chabas y 's veurà V horror ab que fins miravan los Hebreos lo caball, y U nu- mero de disposicions que prohibeix lo seu us en la Scrip- tura. Si puig tenim un poble que fa del caball un element principal de la seva preponderància militar, quan los seus vehins no usan d' éll ni per la pau ni per la guerra, ^'no es ver que aquesta circunstancia la havian de notar podero- sissimament, y fins caracterisar la dit poble per V us que feya del caball? Direm ara perquè no s' cregui qiie anem ( i) Obr. cit' pla. 444 y 446. 93 à r hipòtesis anterior guiats sols per explicar una idea preconcebuda, que 'Is egipcis donavan à los pobles vehins seus noms trets de circunstancias y condicions encara menys notables de la que acabem de senyalar per de- signar à los Ghethas. Axis, à uns los deyan, los Petti^ que vol dir los del arc^ y aquestos eran los aborígenas del Sinai; ab altres los deyan los Sati^ que vol dir los de lajlecha^ y eran los pobles de V Àsia menor, etc , donchs tindria res de estrany ni de inverosimil que als Ghethas s' els hagués dat un nom que de lluny ó dè prop signifiqués 1' us que feyan del caball ? Es dir que axis com per los egipcis hi habia un poble que 's deya arc, y un altre que es deya ^etxa^ n' hi hagués un altre que 's digués caball ? ; Y que vol dir Chetha ó Chebh ? No ho sabem, y fins ara sols los egiptolechs biblichs n' han cregut darne una explicació dihen, que son los descendents de Heth fill de Canaan; com se veu no s' ha adelantat un sol pas per aquest camí, puig que una explicació no es una rahó. Si nosaltres poguessem dir, clà y català, que Chetha vol dir Caball, sostindriam aquesta explicació que insinuem, com se sol dir a peu y à caball. Mes quant ni un sols egiptolech hi ha fet la mes petita referència, ^com nosal- tres r hem de fer ab autoritat bastant per imposar una solució. Emperò hem de dir lo que 'n pensem, perquè hi digui mes, qui mes hi sàpiga. Estudiant En Chabas los varios noms que 'Is Egipcis donavan als caballs, diu que à la yegua, y també al corcer li deyan > Ses «forma del tot semblant, diu, al hebreu» did (i). Donchs tenim que ó bé los egipcis adoptaren una parau- (i) Obra cit. p. 456. l3 94 Ja de la llengua dels Chethas per anomenar la yegua y lo corcer, ó be per lo contrari los Chethas prengueren del egipci un dels seus noms à tal fi. Recordis lo que havem dit respecte deia prioritat de us del caball, y's veurà que la primera hipòtesis es la mes correcta y justa. Resulta, donchs, d' una manera certa lo fet de pendre los egipcis dels Chethas lo nom de la yegua y del corcer, la llengua hípica del poble conquistador del baix Nil s' in- troduhi en aquest punt en la llengua faraònica. Aquest fet te una importància escepcional,puig la sola explicació que ^ns atrevim à donar del simbol català arranca precisament d^ aqueixa llengua hipica, puig als poltros los hi deyan r.:,rii-i>k Khip-ou nt htor-ou això es, Khipt-ou de caballs, ó deixant en lloch à part la tei:minaciò de plural ou y la que segueix, Khipt onamatopeya del crit que 's fa per alentar als ca- balls, y que 'ns sembla respondrà al inglés htp. De Khipt à Khet si lo nom fos una onamatopeya no hi hauria mes que un pas, y tingas present que Ms Egipcis no tenian mes qu'un signe ò lletra per las vocals i e, de modo que també podriam dir Khept. Nosaltres nos limitem à insinuar una etimologia, una solució que no creyem desprovista de fo- nament històrich y llenguistich. Qu' altres ensejin las se- vas forsas en lo mateix punt y de segur qu' arribarem à una determinació del punt tractat en lo present capi tol (i). UNITAT NACIONAL Perfectament determinats los térmens del poble del Ebro del qual podem dir que corria tancat entre 'Is Piri- neus, r Idubeda, T Orospeda y el Mediterrani, baixant (i) Vegis lo que direm més endevant sobre un símbol que sembla propi y parti- cular dels pobles de V actual Catalunya al tractar dels Ceretans. 05 cap al S. al menys fins Cieza y pujant cap al N. fins Agreda y Alagon, dalt de Saragossa; per nosaltres resulta ja clar que 'Is pobles de dins dita regió no eran tals pobles, cóm pobles oposats los uns als altres, pobles sí, com indi- vidualitats, com autonomías dintre de la nació ó poble Ibéricli ó Català. Hem dit poble Ibérich ó Català, y per probar qu^ aquest era lo seu verdader nom comensarém demostrant que Ms noms dels pobles que estan dintre ^Is térmens senyalats no suposan pobles diferents, sinó denominacions locals fiUas tal vegada d' una organisació política que 'ns ocu- parà en son lloch. Contestans. — Veus aquí lo nom d' un poble que sembla un nom patronimich, puig mentres ne veurem d' altres treure '1 nom de la seva capital, pels Contestans no 's pot dir que U seu nom vinga de la ciutat Contestana puig no existeix ciutat d' aquest nom. En R. F. Avien nos fa saber que la Contestania fou habitada per Colons fenicis, y desprès per Ibisenchs y que desde Ilerda (Llibert) prop d' Hemeroscopium fins al Pirineo habitava la gent Ibera. Diu, ademés, que la fita de la divisió entre la Tartesia y la Iberia 's trova en aquesta part de la costa, fita que Us nostres geógrafos han posat junt à Gaili (Benidorm y Villajoyosa) poble qu' acunyà moneda del simbol de la palma. Las preciosas indicacions d^ Avien, gcógrafo que's serví, com ho ha demostrat En Müllenhof, d' antiquíssimas me- morias púnicas, demostran quant en lo cert estem al posar en la Contestania lo terme divisori de las dos grans civi- lisacions mediterràneas de la Península, de la Túrdetana y de la Ibérica ó catalana. Era, donchs, la Contestania un país de frontera, que à lo mes se pot considerar neutral entre las duas civilisacions, mes del tot apegat à la nostra, puig los pobles de la Contestania que acunyaren moneda com Gaili, Sait\ (Jàtiva) ho feren ab arreglo, à V estil, método, 96 art y simbol del poble del Ebro; baix aquest punt de vista la Contestanía era un poble Iberench, un poble, si 's vol, de la confederació del Ebro, ó quan menys los districtes de la Contestanía corresponents à Dianlum, Gaili^ Sait^ y Sethisa^ que forman la actual provincià d' Alicant y part de la de Múrcia. Y com de la part restant ó meridio- nal de la Contestanía, es dir, la part de Múrcia y Cartha- gena no tenim un sol poble que usés lo nostre símbol, tal vegada, rigurosament parlant, sols à aquesta part de la Contestanía correspon lo dit nom, y com ja havem dit que la civilisació Contestana era Iberenca y no Turdeta- na, los Contestans tal vegada s' anomenarían axis per de- mostrar qu' eran los amichs, los socis, los aliats dels Ibers, puig nosaltres no veyém que 's pugui treure lo seu nom mes que de la paraula semítica n:D de la que feren los grechs aúv$oüXoç collega socius. Per lo demés, nos trovém en punt als habitants de la Contestanía de ple acort ab lo canonje Lozano, y per nosaltres la civilisació de la dita regió era tan assiàtica, tan semítica com la del resto del país del Ebro. Y es la veritat que T afany de fer de la Contestanía un poble casi grech ha donat Uoch à n' En Rada à dir cosas extraordinarias. Diu r académich de V Historia, que la llengua del poble Contestà (íera la grega, modificada per dos elements^ V assirich, y V ihérich, y moltíssim més per V egipci (i). Veus aquí una llengua euskar-grega-assírica-egipcia, sobre tot egipcia, que cap Uinguista sabria may com ex- plicar, y de la que voldriam veurer lo seu lexico. Nosaltres no intentarem ferlo per quant no havent may existit ni may pogut existir una llengua semblant en cap part del mon, seria trevall perdut lo que empleessem (i) Anligitedadçs del Cerro de los Santos.— pU 104.-SÍ la llengua de la Contes- tanía era la grega com explicar lo que fa constar lo mateix Sr^ Rada de que quant se trovan inscripcions gregas en los pobles espanyols son en escasísimo número?— idem, ídem. pi. 140. i\ nosaltres nossembla que si lo grech era la llengua del poble en grech s* haurian de trobar gran número d' inscripcions. 97 en explicar un impossible íilológich; mes direm en defensa d' En Rada lo qu' ell no ha dit portat de la pressió visible que li han fet los que han volgut fer de la Contestania un país grech. Sobre un poble de llengua euskar, ne vingué un altre que parlava siro-àrabe (semitich)^ y després un altre me- rament colonial ó mercantil que parlava grech. Ab aquesta explicació estem conformes, ab la barreja de Ilenguas que trova En Rada en la Contestania, puig no hi ha confusió, y la nostra teoria històrica proba qu' en realitat fou axis. * Mes fer del grech la llengua del poble Contestà y dir que aqueixa llengua 's presenta molt modificada per lo egipci^ es cosa que ue cop un pot dir que no pot ésser, puig lo grech acaba per ser de moda en V Egipte, mes V Egipci en cap part se U trova modificant llengua al- guna. Diran los qu' hagin llegit lo discurs d' En Rada que V académich s* apoya en las lecturas fetas per ell de las inscripcions d' Elo, es veritat, mes com nosaltres dissen- tim molt y molt d' algunas de las ditas lecturas — y com per altre part d' inscripcions egipcias sols ne cita duas, (y en son lloch parlarem de la que declara ilcgible) — d' aquí que lo dit no sia per nosaltres ni un argument ni una objecció. La confusió arranca de V idea à priori de que la Con- testania era un poble grech, cosa que cap escritor antich ha dit ni insinuat; y del fet de trovarse en Elo tal acopi de monuments de caràcter egipci-fenici que no se sap com compaginar, quan res es ja tan fàcil per qualsevol dels lectors d' aquest trevall, y d' aquí resulta 1 qu' En Rada digui, qu' en lo Temple d' Elo «piviria iin colegio de sacerdotes osiriacos é isiacos: poseedores de la ciència de los caldeos^ llamados por otro nombre magos ó mate^ màticos..,y que los griegos^ autores de aquellos monu- mentos— dels que \s trovan en lo dit Temple — debieron traer consigo una colònia de egipcios, ó haber ellos mis- 98 mos permanecido mucho tiempo en el pasto imperio de los Ptolomeos de Egipto, etc. (i) Lo copiat, com se veu, no resisteix la més benèvola crí- tica puig fer dels grechs, — jquant Ja los grechseran lo cer- vell del mon antich! — un poble que anava à buscar colonias al Egipte, cosa desconeguda fins ara, per colonisar altres paísos, es punt que ni comprenem com se pot imaginar. Nosaltres estem molt lluny de negar aqueix caràcter egipci de la civilisació de la Contestania, jcóm V hem de negar si precisament es la més brillant demostració de la nostra tesis! y tant es axis que fins volem donar més forsa à n' aquest punt. Havem dit que 'Is Chethas estigueren durant 5oo anys ocupant com conquistadors lo baix Egipte; durant aques- tos 5oo anys fou quan sortiren d' allí las espedicions que vingueren à la península pirenaica. Poble lo Chetha, com sabem sem.tich, en religió asírich, del seu contacte ab r Egipte n' havia de surtir una barreja qu' havia de dar per resultat que las dos civilísacions se penetressin. Que això fou aixís ja ho havem dit, puig lo deu protector dels Chethas passa al panteó egipci ab lo nom de Set ocupant un puesto principalíssim. En son Uoch veurem lo que 'n manllevaren los Chethas als Egipcis en punt à religió, que fou molt y molt important. En punt a las arts succehí altre tant, y ja ho veurem per lo clar més endevant, donchs al arribar los Chethas à Espanya arribavan egip- tisats^ y aquesta es la verdadera paraula. Donchs sent aqueixos Chethasregipcis, si 's vol aixís, los Fenicis primers habitadors ó millor civilisadors de la Contestania, veus aquí clarament explicat lo caràcter com- plexo de la civilisació qu' acusan los monuments del Temple d' Elo. Quan tractem de la religió y arts del pri- mitius Catalans se veurà fins ahont arribà aqueixa assi- milació d' ideas per lo poble conquistador. Ara, entrem en lo interessant estudi de la etimologia y (i) ídem. idem. pi. io6. 99 verdader nom de la Ciutat à la que correspon lo Cerro de los Sa7itos^ reduhida d' un modo admirable e inqüestio- nable per En A. Fernandez-Guerra à V EIo del Itinerari de Antoni Pio, ab lo que demostrarem d' un modo rigu- rós lo nostre tema. No podentse sustraure també dit senyor à la idea de que en la Contestania tot es grech, se capfica ab lo que diu Strabó de que entre U Jucar y Garthagena hi havia tres ciutats ó colonias focences, y com d' aqueixas tres colonias lo nom d' una no compareix, puig las altres dos son Dénia, Dianium y Alonis^ Villajoyosa, à la tercera anònima vol referir Elo, de modo que portat d' aqueixa idea d' Elo y no d' Alonis diu que parla lo Bizantí quant fa à saber que hi havia tres ciutats famosas en lo mon ab lo nom d' Elis^ una no distant de T egipciaca Olimpia, altre en V Arcadia, y la tercera en Espanya. Mes aquí ja 'ns trovém ab una dificultat, y es que Esteve U Bisantí dona a la ciutat espanyola lo nom d' Elisy de modo que per reduhir Elis à Elo hi ha que co- mensar per admetro sens discussió, puig d' altre manera Alo també pot reclamar la cita del Bisantí. Si no digui's, si Elo y Alo son gregas ^d' ahont surt son nom? Si abduas son gregas lo nom es lo mateix y surt d' 'EXaia, r oliva, ó bé, d' 'EXaTrj, 'EXaxat, lo «pí», V «abet», la «palma». Això ja ho diu En Fernandez-Guerra. Mes hi ha una altre arrel la d' 'HXi; d' ahont 'ir'Xíoç, el Sol, y per fer que concordi lo dit pel Bisantí, com aquí se '1 fanombrar expressament à Elo, diu dit senyor, «que certa afinitat al »pronunciarse deurían tenir las diccions Elo y Elts.y> De modo qu' aquí novament nos trovém qu' havem de fer incondicionalment un' altre concessió, y dir que efec- tivament los grechs pronunciavan tan mal las paraulasde la seva pròpia llengua que Elis sonava com Elo^ (ï ahont per lo mateix qu' Elo^ que 's troba més à prop d' Elaia qu' d' Elis^ podria dir un graciós que 'Is grechs confonian en la pronunciació lo Sol ab 1' oliva^ tal vegada per an* títesis de grandària. lOO De las dos Elos que tenim, — Eh y Alo^ — 1* una es fa- mosa per nosaltres per las sevas ruinas, importants y famosas no per lo seu mèrit artístich, sinó per la seva importància històrica, y un altre Elo, famosa segons lo Bisantí. lY per qué era famosa? Veus aquí lo que 's des- cuida de dirnos V autor grech. Obligats à endevinar aqueix punt y tenint en comte qu' una de las Elos^ Alo^ era marítima, jes cap disbarat dir qu' era famosa per lo seu comers? Admetem, se dirà, per oposarnos un fet que sembla de dret destruhir que Alo pugui ésser la ciutat anomenada per lo Bisantí. ^Com pot ésser Alo ciutat famosa en lo comercial quant ni tant sols acunyà moneda? Veus aquí la seva importància per terra. ^Mes es això cert? Sembla serho puig fins ara cap numismàtich ha senyalat las mo- neda d' Alo. Veyém si nosaltres sabrem trovarlas. En primer lloch establint bé lo verdader nom d' Alo, puig que aqueix es corromput. Lo Pare F. Fita diu que Benidorm es V antigua Gili ibèrica, y qu^ aqueixa ciutat correspon à la Alonai de Tolomeo ò sia à 'EXeouaa*, En A. Fernandez-Guerra, disinteix y posa Alo à Villajoyosa, y nosaltres veyent las dos ciutats tan acostadas ne fem una ciutat dyopolis^ es dir doble, com V Indica-Ampurias, es dir, Gili-Alo ò Gili- Elousa. Mes no 's cregui que fentho axis volguém sortir de la dificultat donant à Alo las monedas de Gaili. Emperò farem sí observar que Gaili en T època ibèrica faria un gran comers, com ho indica V haver acunyat moneda, y com d' Alo no se 'n coneix es impossible no atribuir las monedas de Gaili à Alo, que tan prop de la ciutat ibèrica estaba. No queda ara altre sortida que sostenir resoltament qu' Elo es V Elis del Bisantí, ò bé qu' Elis, Eles, Elaes^ Elaias es la Alonais de Tolomeo, es dir, la ciutat doble Gili'Elaias^ Benidorm y Villajoyosa. Ja està dit que nosaltres estem per la segona atribució, 101 puig basta considerar qu^ un pais tan fèrtil, tan rich com la Contestania necessitava d' un port de còrners d' exporta- ció, que havia de donar lloch a una ciutat notable, digna d' ésser mencionada pels geógrafos é historiadors. Nos queda, donchs, V Elo de Mofttalegre formant una ciutat apart; estudiem ara lo verdader nom d' aqueixa ciutat per nosaltres famosa. Elo sona, segons En Fernandez-Guerra, Ello^ Elle^ Eloe^ Eliph. D' aqueixas quatre formas la primera es romana, la segona y tercera visigóthicas, y la quarta mo- zarabe. Sospitant ja En Fernandez-Guerra, que M nom d' Elo, podia molt bé no ésser grech, diu que pot venir de: vcual- quiera de sus formas semíticas kSk, hSk, ]iSn, hS^k, SSx, [robiistum, fortem^ rotumdum esse), con lo cual entre los hebreos^ feniciosj' siriacos la voi Sk, el, fué una de las que designaban d Dios, por el atributo de fortalesa (/'. Fins aquí conformes; mes com En Fernandez-Guerra té a empenyo rassimilar£'/o ab VElis del Bisanií, continua à poch dihcnt: que la idea del tempta erigido al luminar del dia en nuestra ciudad Elotana, hubo de transformar sin duda el Elio en Elis. Això 'ns sembla molt inexacte. Si fou un poble semítich lo qui aixecà lo temple al lluminar del dia, lo nom d' Elo no vé d' aqueix temple dedicat al Sol, per quant lo nom del Sol en hebraich es Din Heres^ poétich; EUon^ ó tt^ottr. Volentlo fer sortir del grech Helis ^ no hi havia perquè fer r enumeració de las formas semíticas d' £'/o, mes com ja s' haurà notat per ellas torna vam à la idea d' Elaia. jY lo que poden las preocupacions en los homens de ciència! Res li era tan fàcil al Sr. Fernandez-Guerra com treure 1' Elis del Bisantí del nom semíiiçh Heres^ puig que com ensenyan Geseni, Ewald y demés hebraisias, la 1 cambia en S ab gran freqüència, d' ahont, aqueixa ve- gada, jc^er corrupció probada^ tenian Eles nom igual (ab un sol cambi de vocal) à V Elis de Esteve de Bisanci. ( I ; ídem idem plana 1 3 1 . 102 Y bé, si això s* hagués dit, à pesar de son incontestable caràcter científich, nosaltres hi hauriam fet oposició, filla tal volta de la convicció en qu' estem de haver trovat lo verdader nom, y per lo tant la verdadera etimologia de la ciutat del Cerro de los Santos. Crevém sí, que 'I nom d' Elo vé del seu temple famós, y d' ésser aqueix temple dedicat al Sol, mes no al sol Heres; ni al sol Helis. Si En Rada y Delgado al probar que lo temple d' Eio era dedicat al deu-Sol, hagués estudiat à quin deu-Sol de las antiguas religions corresponia lo dit santuari, hauria resolt la qüestió que tan embolicada sembla, y per cert que per ferho los materials li queyan de las mans; des- graciadament r idea de que tot es grech en la Contestania no li deixa veure clar lo que ho es més que la llum del més hermós sol d' estiu. Nosaltres demostrarem ab tot rigor al estudiar la Reli- gió dels primitius catalans, que lo temple del Cerro de los Safitos era dedicat al Sol, com Sol, Adonis-Osiris, qu' era lo deu 'tvhy Eíioim de la Fenícia y de T Asiria. Y aquí hi ha que repetir lo que avans havem dit de las preocu- pacions dels sabis, puig lo mateix senyor De la Rada y Delgado, diu que El hebraich, es igual à // fenici, com ensenya S. Geroni, y axis que Sanchoniaton digué Ilon, 7vS:; per nombrar al deu Kronos. Llegeixis, donchs, El per compte d' //, y tindrem Elion per compte d' //o//, això es Elion, Reduhir Elioun à Elo es empresa facilíssima, recor- dant sobre tot que'ls visigoths ja deyan Eloe^ diptongo Voe que tal vegada reproduhiria '1 sò que tingués en la pro- nunciació lo triptongo ioii. De modo que si /ow, oe, no representan més que un sò, lo qu' es indubtable, si a la forma visigóthica afegim la n final, tenim lo nom. sem tich Eloen igual à Elioun del que no tenim més que fer caure la n final per trovar Elo, La supressió de la ;/, sent una consonant, es cosa que mereix demostrarse: y bé, nosaltres dihém que tal supres- io3 sió es del tot conforme al geni del poble ibérich ó català^ com ho demostra M fet de que nosaltres havem suprimit totas las enes finals: y aixís dihém: bastó — per baston^ cor — per cora\ou^ turró — per tuvron^ lleó — per /eo;/, teló — per telon^ falcó — per halcon^ etc, repugnant, donchs, d' un modo tan notable al geni dels Catalans la n final, res més lógich que suposar, puig tals qualitats son ingénitas, que ja quan los semitas fundadors d' Elioun vingueren al nostre país, ja '1 poble aborigena pronunciava per compte d' Eltoun Elo^ com de segur ho faria avuy, puig que sens cap aprensió etimològica supri- meix de noms propis y sustantius la n final quant la trova, dihent Montesió, per compte de Moiitesion; vagó, per vagon; carbó, per carbon; pà, per pan^ etc. Comparant ara las dos etimologías, fillas una y altre del temple solar tenim: Eres, — Elis. — Elo. Elioun . — Eloun. —Elon . — Elo . de modo que mentres per Eres havem de buscar un cambi de consonant, pet Elioun la contracció Elo surt d' un modo tan natural com científich. No havem acabat encara: coneixem Y etimologia d' Elo mes no coneixem To seu nom com ciutat. Havem dit que pels romans lo dit nom es Elo^ ó Ello^ y pels visigoths y mozàrabes Elle^ Eloe y Eliph^ ara havem d' afegir que, segons nos fa saber En A. Fernandez-Guerra, en lo Có- dice Vigilà y altres del Escorial y Toledo, Elo sona, Elotha, Elotafta^ Eiothana, Eiotha y Eihota, y que quant la creació del regne de Theudimer, quant V entrada dels àrabes, zona en lo seu districte una ciutat Eio, y no Ota ú Opta com per error escrigué Casiri (i). (!,' Obra y lloch citats, plana 146. 104 Examinant aquesta nova forma del nom d' Elo diu lo dit autor, que el cèlebre P. Florez s'equivocà al fer d' Elotana un sustantiu y no un genitiu d' Ecclesia^ puig lo tan significa pàtria^ possessió, etc. Nosaltres creyém que aquí r equivocat es En Fernandez-Guerra, bé qu' En Florez acertés per casualitat, y que no sols s' equivoca en la correcció, si no en no veure en lo sustantiu que critica lo verdader nom d' £'/o, tal vegada escrit d' aquesta ma- nera pels romans com abreviació, puig com veurem, lo nom d' Elo es un nom compost. . Daniel dona al deu dels babilónichs lo nom d^ lathik^ y com ha demostrat Mòvers, dita apelació passa als feni- cis que 'n feren Ithon^ Ithan; (i) ara bé, sent Elioun la principal divinitat del Líbano y dek fenicis, era T Ithony r Ithan, es dir, «T antich, lo vell»: y veus aquí perquè lo seu Adonis per compte d' ésser un jovenet com V Ossiris egipci, y r Adonis grech, es un home ja entrat en anys," circunstancia d' un gran valer per lo que veurem més en- devant y en altre lloch. Donchs si Elioun ts Eliouti•Ithan y la ciutat de la Contestania que 'ns ocupa era dedicada à dit deu, lo nom de dita ciutat era Elioun-IthanÇa), La contracció d' Elioun-Ithana en Eithana^ del códice Vigilà surt per ella mateixa, tan evidenta es, y per tant no 'ns ha de sorpendre que Ms àrabes ne fessin tot curt Eiu^ puig que tot curt los romans ne feren Elo, Donchs la Ciutat siro-àrabe à que correspon Elo^ no 's deya ni £'/o, ni Ello sinó — Elioun-7/A^«, que llatinisada dona Elio-thanCaJ, Elo-tana^ y per contració Elo. Impossible, donchs, d' atribuir als Contestans un ori- gen y una civilisació contraria à la del poble Iber ó Ca- talà. Edetans, — Ja havem dit que V Edetania comprenia V actual provincià de Valencià y tota la part d' Aragó entre r Ebro y monts Ibérichs. (i) Mfívers.—D/V Phoeni\ier tomo T. plana 259. io5 Segons r opinió avuy admesa V Edetania tira son nom de la ciutat de Edeta ó Hedeta, ja completament arruina- da quan V època històrica; puig ja del temps de Tolomeo havia cambiat lo seu nom pel de Laiiria nom que corres- pon à r actual Liria de prop Valencià. A nosaltres no 'ns repugna aquesta explicació; mes ne volem proposar un altre. Quant los Chethas se 'n pujaren desde '1 S. d' Espanya cap al E., seguint lo camí d' Hèrcules, devant del Ebro, es ben segur que 's deturarian, puig comensant del altre costat una regió faréstech y montanyosa no se 'n anirian per dalt los monts fins assegurar la seva dominació en las ricas vegas del Guadalaviar y de la dreta del Ebro. Donchs per nosaltres Y Edetania no es mès que la primitiva Chetha-thania, es dir, lo primtr país dels Chethas. Treure d' un nom V altre, es de lo mès senzill, y tan rigurosa es la mutació, que '1 mès previngut contra las etimologías ha de confessar la nostra reducció, puig que de Cheta-thania fem Heda-thania^ sols fent caure V aspiració y suavisant la / ab rf, lletra Ja rf ó la / que \s difícil distingir en T alfabet ibèrich, podent servir T una per T altre; de modo que segons la llengua que aquí 's parlava en lo temps à que 'ns referim, lo mateix tenia dir Cheta-thania que Cheda-dania^ d' ahont ne sor- tiren Hede-tania y Sardania. Recordis per la supressió de la C de Ch lo qu' havem dit mès amunt, puig la C no es mès qu' un sonido, una aspiració que podia molt bè mo- dificar lo nostre poble aborigena. Res proba tan que en los noms particulars de pobles no hi ha que buscar noms de nacionalitats distintas ó de rassas encontradas com lo nom d' un poble cèlebre en r historia, y sens, diguemho axis, existència geogràfica, puig cap geografo ha donat los seus termens; volem par- lar dels Sedetaxs. Los Sedetans formaban dintre de la Edeta- io6 nia, eran riberenys de la dreta del Ebro y anavan desde la Ciutat d^ ahont treyan son nom fins lo Maestrasgo. La seva capital era Sastago que com sabem es deya es dir Seihis ó Sethi que 's lo mes probable, d' ahont unint lo dit nom ab la terminació geognífica tenim Sethi- thaJts, suavisant la pronunciació com per lo cas anterior Sedi'tans^ Sedetans. L' etimologia de Sethi no'ns sembla ni dubtosa ni difi- cila, puig lo nom del deu chetha-egipci Seth surt ab totas sas lletras, circunstancia preciosa per demostrar la proce- dència del poble civilisador. Esplicats los pobles que te- nianassiento à la dreta del Ebro, estudiarem ara los de sa esquerra. Ilarcaons. — Essent lógich y natural que '1 poble civili- sador en" lo seu avans no passés ala esquerra del Ebro sens haverse asegurat en la dreta del mateix riu, y considerant la topografia del pais de dit costat en elevació continua fins los cims del Pirineu, res mes just quels Chethas del pla, diguessin dels altres, als de las alturas. Axis explica En (Cortés la paraula Ha que ell treu del hebraich ^S:; altum^ celsum^ etc. Notem ara, que los que se n' anavan per las parts altas cran també los que montavan cap los monts, de modo que per nosaltres res nos sembla tan natural com el que digués lo Chetha de la dreta del Ebro del seu germà: «el que se 'n va ó puja lo mont», expresió que respondria poch mes ó menys à la següent m Sv rhy (í) que podem transcriure com sonaria en lo oido iala-al-ar^ nom que per contracció de la-al resultaria dintre de las mes ri- gorosas Ueys fonéticas, ial ar\ donchs Hecateo deya ve al anomenar à los Ilarcaons ab lo nom de Ilara-gautes^ essent Ilara metatésis de lalar. (!) Tsaias.-.jo-o, In mon tem aacenJit 107 Ara podem entrar en V estudi de la etimologia del nom Ilercaon. En los escriptors grechs y romans trovem las següents formas: Hecateo^ lo mes antich, citat per En Bou- dard plana, 3o4, escriu llara-gautcs. Plini, — Hist. natur. llib. III-IV-4 » Iler-gaones, César. — Coment. llib. I-cap. 26. » Ilurgaronen- ses.. IJivi. — Hist. rom. llib. 22, cap. 14 » Ilurcaona. (regió) Donchs es de tot punt evident que lo nom es un com- post de Ilara^ Iler, ó llur, y de gautes^ gaones^ gavones., caones. Quant totas aqueixas formas se comparan se veu clar que 's tracta de composicions de un nom que sols una ó altre de ditas formas nos ha de haber conservat. Lo valor de Ilara^ Iler^ llur lo tenim ben conegut; lo segon nom a nosaltres nos serà molt fàcil de determinar. Los Ilercuons, com es ben sapigut ocupaban la desem- bocadura del Ebro d' una y altre part, y las sevas princi- pals ciutats eran Darkissa^ Tortosa, é Hibera, Amposta. Essent donchs los primers que ocupavan lo territori de la part alta, eran lògicament los primers dels que se*n van per los monts, ó pujaJtt d los monts. Pujar à los monts es Ilara^ ser de los de la part alta es //, y ser d' entre aquei- xos los primers es ésser pxrxn es dir r^ascon d' ahont te- nim Ilar-rascon ó Il-rascon que 's la mateixa forma de Livi y Plini, Ilarcaon. En F. Fita prenent la terminació de C(iSdiV gavons lle- p^th^lls dels hebraich pia, però en aquet cas, preguntem, ;de qui eran fills? ;Fills dels de la part alta; fills dels d' // ó llar} Si es axis res tenim que observar, puig lo punt queda opinable: mes si no se sap de qui ^onjills^ nosal- tres creyem que 's preferible llegir los primers. Seguint ara per la costa y ratllans ab los llarcaons tro- vem los KosE-THANs, poble que unanimament se reconeix io8 que treu lo seu nom de la ciutat de Tarragona que *n lo temps iberich se deya Kose, Donchs en los Kose-thans no hi ha tampoch amagat lo nom d' una nacionalitat, ó d' una rassa. L\LETA\iA pais del litoral mediterrani comprés entre los rius Llobregat y Tordera. Avuy per avuy s' ha susci- tat una verdadera cuestió històrica per lo que toca à la regió que 'ns ocupa, y de la que sembla que ^n era sa ca- pital Barcino ó Barcelona: lo cuestió versa sobre si lo nom de la nostra regió es Laletania ó Laietana y sobre la clasificació de las moneJas que portan V cpigrafe que tal com se llegeix avuy dia diu Laiesken^ essent la veritable lectura Laie-skene. La qüestió la ha plantejada En F. Fita, en los següents termens. En Tarragona hi ha una làpida, la que porta En Hübner sota M numero 4226 en la que ell creu que s' hi pot llegir la paraula Leitanae, lectura que proposa si be ab sentit dubitatiu, puig diu en la Revista històrica^ Laíe (?) tanae. Dubte que li sembla resoldre en favor de la seva tesis lo descubriment d' una làpida que en Febrer de 1876 se feu en ocasió del derribo de T antiga muralla de Barcelona en la part del carrer de V Avinyó, en la que sona lo nom d' una muller d' un cert Mamilio anomenada Axnia Laie- tana, apcllido desconegut, puig los que mes se hi scm- blan dels registrats per en Hübner son Laeta, números 1 57 1 , 1 678 etc. y Lais^ 53 r , r 2 r r , etc. Del fet donchs de trovarse la dita làpida ab lo nom Laietana^ y de la dificultosa lectura de la làpida Tarrago- nina, y d' unas monedas ab lo nom Laiesken (?) fins ara no clasificadas per cap numismatich puig no's coneix cap poble de dit nom, ne treu En Fita la conclusió de que probablement ditas monedas sian de Barcelona ;i ) capital (i) Revista històrica. Tomo III, plana 52 y 53. 109 de la Laietana, tan mes quant dels genuins textos de Strabo y Tolomeo resulta que ia Laietanía se deya per ells Laietania. (i) Los fets son donchs: Primer; una làpida barcelonina en la que s' hi llegeix lo nom de una dona que 's diu Annia Laietana. Segon; Una inscripció de Tarragona de dificultosa lec- tura y la qual creu En Fita que s' ha de llegir Laietania. Tercer; el trovarse unas monedas ab lo nom Laiesken (:, sense classificar. Quart; en donar Strabo y Tolomeo à la dita regió lo nom de Laietania per conta de Laietania. Discutim los fets: Lo que surt de la làpida barceloni- na per si mateix res adelanta,puig nos dona lo nom Laie- tan com apellido y no com designació geogràfica. Sols quant se coneix lo nom geogràfich es quant pren verdade- ra importància lo nom lapidari. Donchs la làpida barce- lonina per sí mateixa res proba. Respecte à lo segon punt la manera de citar En Fita à en Hübner, donà lloch à una replica del inspector de antigüetats de Tarragona En (i) Sorprèn verdaderament lo misteriós silenci dels orígens de Barcelona, però no creyem que lo misteri se puga explicar donantli las monedas ab lo nom de Laie. Admetent per un moment que Barcelona s'hagués dit Laie en Tantich, cambiant des- près son nom, lo cambi s' hauria de posar en plena època romana, y en temps poste- rior i la acunyació antónoma monetària, puig quementres aqueixa dura, dura lo nom de Laie. Aquesta sola consideració hauria de bastar per abandonar V idea de fer de Barcelona/ Late, puig d' haberse dit axis n' hauria quedat memòria en alguna part. La tradició dona à Hèrcules per fundador de Barcelona, y treu son nom de Hanní- bal Barca, mes una vegada s* ha probat que lo general cartaginés no passà per Bar» celona y que no hi ha cap fet histórich que probi ni dongui possible lloch à la tradició, hi ha també qu' abandonar aquesta segona explicació dels orígens de Barcelona. Nosaltres havem proposat en lo nostre llibre Barcelona: su pasado, presente y por- venir, que 's dongués per fundadors de la capital de Catalunya à los grechs cirenaichs de Barca ab l' idea de treure son nom de Barca com vol la tradició. Fonament per nostra atribució no n' hi ha d* altre que la similitut de nom. Avuy qu' havem donat à conèixer lo nostr« modo de veure sobre los orígens del po- ble català podem proposar un altre solució no menys lògica y racional, y que 'I mateix temps que 'ns donarà lo nom Barcino explicarà la tradició de la fundac ó per Hèrcu- les, y donarà rahó del poble que la fundà. Nosaltres proposem, pues, per fundadors de Barcelona als Chethas ó Fenisis que donarian à la ciutat lo nom de\ deu BarscheniyBarkino, que respon al planeta Saturno. 1}' aquest deu assirich diu En Rawiison «que per lo seu caràcter y atributs mes sembla lo ditdeu à Hèrcules que no à Saturno.» -TAe/ï ve great monarchies of the ancient I eastern vorW.— Tomo I pi. i3i y i32. i 1 5 110 Hcrnandez Sanahuja; puig escribia En Fita: «. .Lo mas important e de la làpida barcelonesa que se acaba de des- cubrir^ es su indicaciou geogràfica, Mticho han contro- vertido los epigrafistas el punt o principal de. la cèlebre inscripcion de Tarragona (Hiibner 4226) [i)yluQgo posa la làpida escribint Laie (?) lo que no fa Hübner. Com se veu lo testimoni d* En Hübner sembla portat com proba de qu' efectivament la paraula dubtosa de la là- pida de Tarragona la llegis En Hübner com En F. Fita, sentaixís que V epigrafista alemà al publicaria deixà lo lloch d€ la i en blanch, ó millor ab uns esbosinalls de lletra ab los quals s' hi podria construir una E però no una I. Aludit En H. Sanahuja per ésser aquell que llegeix lo dit nom Laletanae y no Laietanae digué que quan Hüb- ner visità en 1860 à Tarragona li fou imposible enterarse de la manera com estava escrita la paraula dubtosa per quant en aquella època la làpida estaba enterrada com encara ho està avuy dia en los fonaments d' una casa del carrer de Puig de Pallas, que ell en 1866 la va fe desen- terrar y la copià y qu' altavors llegí clarament Lale (ta- nae) puig sols la primera part del nom existeix d' una manera llegible. (2) A lo que replicà En Fita recomanant à En H. Sana- huja, la lectura de V obra d' En Hübner ahont veuria quant cert es que M dit, vió y discutia la inscripcion cum- plidamente. (3) Efectivament En Hübner escriu ego in lapide vidi, y si en H. Sanahuja hagués llegit lo dit per lo sabi alemà no haguera sentit necesitat de desautorisarlo, puig lo que ell diu va de dret àdret contra V opinió d' En Fita. Puig diu lo text en qüestió integralment copiat: 7. (Línea). — Laletanae. Pent. [Lalettanae cod Vlivae^ Licetariae San.) Metellus 5. Schott.; Rom. Vict. Lale- {\) Revista històrica, T. HI, pi. bi y 53. (•2) Diario de Barcelona, nunii del I de Abril de 187Ó. pi. 3789. 3) Id. id. num, del 8 de Abril de 1876, pi. 4115. 1 1 f lanae ap.^ Met, 2, Strada^ dubinm est au dicenduin La* letanae vel Latetanae Pov, , ego in lapide vide quod dedi tum Laletanae verum esse ratiis, Sed fuit potius in lapi- de Laeetaífae^ ut in Hermae vol. I p. Í40 docui. (i) Donchs no sols En Hübner diu que ell no va poder llegir correctament lo nom en cuestió y per això V escriu La...e tanae sinó que encara estima posi ble el que diga lo nom en veritat Laletanae ó Laeetanae. La lectura donchs que proposa En Fita es del tot arbi- traria, puig Hübner que no pogué llegir lo nom siga per la rahó que \s vulga; y En H. Sanahuja que lo llegí y llegí Laletanae^ 's trovan d' acort V un previ V efecte de la lectura, T altre migesant una opinió racional sobre dir ó poder dir lo nom en llitigi Laletanae é Laeetanae^ mes ni un ni altre han cregut may ni han insinuat la posibili- tat ó creencia de que en la dita làpida s'hi hagués de llegir lo hom Laietanae com proposa En Fita. Es ver que en la provincià de Barcelona y per los en- contorns de Vich se trovan las monedas ibéricas ab la lligenda Laiesken^ (?) però no es menys ver que 'n toia la regió que 'ns ocupa no 's coneix cap nom de ciutat à la qual se pugan referir. Això per lo tercer punt. Si las Laieskn se trovessi exclusivament, ó ab abun- dància per Barcelona tindria fonament V atribució que proposa En Fita, mes donantse tant sols per la part de Vich no veyem motiu racional per fer dita clasificació. Lo quart punt es molt grave,puig diu que Strabo y To- lomeo en los genuins textos no donan à los Laietans aquest nom sinó que 'Is hi dihuen Laietans. Nosaltres no tenim à la ma de Strabo mes que la edi^ ció d' En Carlos Muller publicada à París per En F.-Di- dot ab totas las vsriarits conegudasy en dita edició veyem que als Laietans els hi diu AsrjTavoi (2) y que sols à un (i) Corpus inscripHonum latinarum edidit Emilius Hübner, pi. 568 núm. 4226. (2) Obra citada, ^\. \'h2,?>2. 1 12 poble que posa desprès dels Laietans cap llevant los hi diu AapToXai^at (l) O AapToXaistavoí Evidentment en lo nom dels Lartolaieians^ nom com- post de LartO'laie-tans hi entra lo nom laie. Si seguim à n' En Muller y dihém que lo nom Larto hi es per Larno nom del riu Tordera al que dona Plini lo nom de Larnum (2) y al poble del seu veynat diu Lar* nenses (3) allavors los AapvoXaietavoi ó Larno4aie-tanoi son les Larnenses de Plini, y la regió Laietania queda deter- minada, puig los Laietans del Larno ó Larnum^ no son altres que los del país que rega lo Tordera, la gent de Blanes, per quant Strabo distingeix entre Laietans y Lar- nolaietans. Mes Strabo es T autor més antich de tots quants han escrit de geografia ibèrica, y com en R. F. Avien, si bé molt modern — sigle iv de Gristo — se creu que per la seva Ora marítima se valgué de documents antiquíssims no diu res que contrarie lo dit per lo geógrafo grech, puig no anomena per res als laietans y això que parla ab de- tenció de Barcelona, no hi ha més que pendre per punt de partida à Strabo y posar en la costa del Llobregat al Pirineu à los Leetans de. dit riu al Tordera. En lo Tordera ó Larno, los Larno-laie-tans y després los In- di-ketas. Per alterar aquest ordre no hi ha més medi que el de donar à tot lo país lo nom de Laietans com fa Tolomeo autor posterior à Strabo de dos sigles, sistema que no 's recomana baix cap punt de vista. Hem arribat, donchs, à una conclusió, i la afirmació de r existència d' un poble Laie situat en lo Tordera, poble diferent del poble Lale, qu' anava del Llobregat al Tordera. Los Laietans eran, donchs, intermedis entre 'Is LALE-tans y'ls Indi-ke-tans. Després de lo dit no hi ha medi per donar a Barcelona (i) Id.id. 1 32, 35. (2) Hist. Nat. in-3-4-22. (3) Jfl. /t*}^ t^p. Bell, hisp. a. «Una vegada trassada la ruta d'Espanya numerosas emigracions gàlli- «cas se hi precipitaren, empenyant V una al altre, acabant per ocupar tota ^la costa occidental desde lo goífd*^ Aguitania, fins al estret que separa la «península del continent africà, ünas vegadas la població indígena se reti- «raba devant lo torrent, altres després d' una resistència mes ó menys «prolongada, seguia I' exemple dels Celt-ibers, feya la pau y 's barrejava, «una part dels Celtas anaren à establirse en 1' àngul sud-oest d' aquesta «costa que (^uedà deserta al acostarse ells, y fundaren baix un nom na- «cional, Celtici, un petit estat que tinçue per fronterasal S.yal O. POcean «y al orient lo riu Anàs avuy lo Guadiana. i—irprorfo^—ítí. //., 33/ 1, IV. ^g.—Strabo I, III. pL 139.— Varro. ap. Pltn, 1. III, c. 3. «Uns altres d' una tribu desconeguda s' apoderaren del àngul N. 0;y en- «care lo nom del pais, Galícia, recorda la seva conquista». — Plin. I, IV, c. 'i^-?>b—Pompon, Mel. L III. c. I.^Strab. 1. c. v p. i52. La regió intermediària conserva una part deia seva població, la qual, barrejada ab los vencedors produhí los Lusitans.— P/i. /. c—Strab. ibid. Pomp: Mela. 1. III, c. i y següents. Consultis Humboldt, Preufung der Untersuchunaen ueber die Urrvohner Hispaniens... «Lo limit ael territori fue ocupaba la rassa céltica, mixta 6 pura, podria «representarse per una Itnea que partint de las front er as de Galicia cos te- %jes V Sbro fins la mitat de son curs, y seguint luégoper los monts Idubedos nanes d terminar en lo Guadiana, comprenent donchs totV orient y una gran upart del pais central. t^Histoire des Gaulois.— F. edic.—Tomo I,— pi. 121 y 122. Donchs los Celtas entraren per dalt d' Aragó, ó per la Navarra, y ocu- paren lo rurs superior del Ebró sens subjugar lo poble indígena, estenent- se per fi y prenent estada en lo centro y part occidental de la península. Segons En Thierry tenim per lo tant que los Celtas quant la seva gran invasió, no s' aposentaren en V E. y '1 E. S. E. de la península, es dir la conca del Ebro à contar de dalt de Saragosa y la costa mediterrànea desde Càdiz à Cap de Creus* donchs tenim rahó en suposar I' avans dels Celtas per la Cerdanya y V Urgell cjuant la vinguda dels Volkes. Una vegada coneguda la situació etnogràfica del Urgell y de la Cerdanya se compren un tet notabilissim del que cap historiador ha sapigut entre- veure la causa. L' Urgell, al renaixer la nacionalitat catalana en lo sigle IX de C. se pre- senta ab ayres d' independència y de separació de Catalunya que no acaban fins molt tart. No hi ha que dir que lo Pallàs se 'ns dona à conèi- xer com estat purament estranger. Y aixís veyem que 'n 1' antiquísima divisió de Catalunya en Catalunya la vella y en Catalunya la nova, I' Urgell )r la Cerdanya y lo Pallàs no forman part ni del una ni del altre, sinó que liguran com territoris ó estats separats, cuasi independents^ y com estats representats en la seva soberanía per los seus Comtes, no donant lassevas ciutats à las corts catalanas diputats, puig sols fins las Corts de Barcelona de 1434-1458 no figuran entre los representants de las demés ciutats cata- I, sempn ^ ^ , explicada de la situació política y nacional del Pallàs^ Urgell j Cerdanya, que no pot tenir, aixis nos ho sembla, altre causa que una diferencia de 1 37 del interior (i), sols Sagunt fa escepció y això qu' es un poble marítim. Fet extraordinari y anormal que havem rassa que '1 temps ha esborrat sens esborrar lo diferent temperament que 's nota quant se compara la montanya de la província de Lleydaa bla mon- camp mes vast d^ pirenaichs! Per últim com las pretensions de las ditas comarcas à formar un estat apart del rest de Catalunya ab la que no entenian estar units mes que per un Has confederatiu com se veu per Jas reclamacions de Cerdanya y Rose- lló de formar apart en plé sígle xvii, y vegis si es persistent lo fet, no im- plica may V idea d* unirse ab altres nacionalitats vehinas, ni per vera unió ni per confederació, *ns sembla significar un predomini del element ibé- rich sobre lo celta, rahó per la qual se conservaren dits paissos units à la pàtria comú. Nosaltres no havem sapigut veure en Catalunya altre foco celtich, que per la seva situació y evident predomini del element ibérích, nos pot es- timar com un foco trascendent y capés dMnformar P esperit de la ci- vil isació catalana, y V obra de la nacionalitat del Ebro. Per acabar, la critica moderna, aqueixa crítica dels nostres dias que trevalla ab un utillatge desconegut dels homes eminents de la primera mítat del nostre sigle, ;quina es 1' última paraula que ha dit en la qüestió? Precisament per un nome respectable s^ ha fet del lloch que ocupan los Cel t as en la Península pirenaica Díe fvohnsitze der kelten auf der Pyre- nüischen halbinselvon H. G. Phillips; Wien 1872; objecte especial d'estudi y nosaltres tenim una gran satisfacció al fer constar que En Phillips del pur estudi histórich y nlológich ne deduheix la nostra matei\a conclusió, això es, que los Celtas no ocuparen may, ni may se barrejaren ab los po- bles mediterranis, aquesta es la segona de las sevas conclusions, id, id., pi. 40, conclusió en P assunto tant mes important quant lo dit autor en un altre estudi sobre €la inmigració dels Ibers en la península Pirenaica, Die einrvanderung der iberen in die pyrenàische halbinsel ron H. G. Phillios arrivà ja à la mateixa conclusió prenen per punt de partida V estudi del lloch que ocupaban los ibers en la peninsula, y aixis diu que los Celtas «vivian en lo N. vivian en lo Sur, vivian en lo mitg de la península» — sie (los Celtas) nrohnen im Norden und n^ohnen im siiden una wohnen in der Mitte Hispaniens, id.., id., pi. 45;— mes no diu que los Celtas com Celtas, ó com Ceft-ibers visquessin y notis bé, en V Est d' Espanya, ni en la costa mediterrànea que es lo lloch assignat per En Phillips y per nosaltres al poble Iber ó al Iber-semitich, ans per lo contrari diu ao totas las lletras que los ibers s' assentaren desde las columnas de Hèrcules per la costa Est d^ Espanya, en lo que diu «no hi ha lloch à dubte.» Jís ist nicht 2U bezweifeln, aass manche derselben auch über die S&ulen des Hèrcules, etc. (i) Per precisar aquest puntes necessari examinar las monedas que portan los epígrafes AP-^^^H, l**AA4H, las primeras portan lo símbol ibérich, las segonas lo símbol eéltich. En Heiss llegeix las primeras Laaure y las dona à Iluro que porta à Lloret. La lectura la creyem errada, com se veurà en son lloch ^ s' ha de llegir Iíí^ 6 13; diptongos que *s poden trovar descompostos en los epígrafes monetaris y lapidaris com en lo cas actual. Donchs la verdadera lectura es Zaure 6 Laire, 6 Leire y suplia una vocal entre ^ y H una f tenim Leirie lo nom d^ Edeta tal com sona En Strabo, es dir Aeipia, r actual Liria, i3ft explicat recordant la posició de Sagunt situada entre *1 mar y los monts que divídian la cosïa dels Celtibers, dihent que tal vegada dita moneda senyalava un temps en que Sagunt estigué en sas mans. Semblarà que lo dit contraríe lo fet que apart ja inne* gable d' ésser lo monetatge català del temps de la con- quista del pais per Roma, fet deduhit de la concordancia de pes entre las monedas romanas y las catalanas. Empe* ro hi ha que notar que aquesta concordancia pot comen- sar en 259 a. de C. Donchs entre lo temps à que podia comensar la concordancia de pes y la vinguda dels romans media mes de mitg sigle, temps mes que suficient per que 's realisessen los fets que havem suposat. Tal vegada los no esversats en los estudis histórichs s^ estranyin de que en tal temps poguessen concordar los sis- temas monetaris llatins é ibérichs, mes cada dia la crítica històrica moderna demostra que los pobles antichs lluny de viure aislats vivian en la major comunitat, no essent extranys per un pais los progresos realisats per un altre, y en punt à los pobles mediterranis es innegable una certa unitat de civilisació. Recordis com proba que la fetxa de la concòrdia entre Sagunt y Roma es de 226 a. de C. Mes encara que fos demostrat ésser imposible lo que acabem d' expressar, tindriam una explicació del tot satis- factòria del fet de trovarse en las ciutats fronterisas lo símbol del genet ab llansa en ristre y es el de dominar en dits pobles lo element celta, y com lo monetatge ibérich continua encara durant 200 anys baix los romans, se Que no pot ésser Iluro 's veu à primer cop de vista , puig sobre faltar la i inicial, hi hauria que llegir lasdeméslletrasd'unmoaoael tot arbitrari. Segons diu En Heiss ja Cn Delgado porta ditas monedas à Leiria, Las monedas (^ue dona En Heiss à Leiria son precisament las segonas, las que ell mateix llegeix lloure de modo que si fos posible atribuir mo- nedas à l' Iluro laietana se V haurian de donar las d' lloure, mes En Heiss no ho fa per dos rahons poderossisimas: la primera, per no portar lo sím- bol ibéricn ó català sinó lo celtich: la seeona, per lo seu Uoch de proce- dència, ^^icOM^om^ (T ^ /t'caní. Donchs aesde aquest moment podem ja afírmar que may las monedas ditas d* lloure ab símbol celtich se podran atribuir a los pobles de la costa catalana. Nosaltres creyem en rahò de la seva procedència, que las monedas en qüestió son de Ilorci. compren que cada poble acunyés moneda ab lo símbol de sa rassa, quant ja no eran posíbles entre ells guerras de conquista. A nosaltres no 'ns repugna veure en la Cerdanya, en V Urgell y Pallars y en V alt Aragó lo element celta, puig hauria sigut maravella que quant los Volkes Tectosages guanyaren tot lo mítjorn de la Fransa s' haguessin contin- gut precisament devant la ratlla pirenaica, y que quant los Celtas rebassaren V Ebro y vingueren fins prop la costa per part de Valencià y Múrcia no haguessin forsat la nos- tra fronterd. La linea fronterissa pogué, donchs, vacilar, repetimho, però res mes. ^Sagunt seria una escepció? De Sagunt hi ha monedas ab lo genet ab llansa en ristre, pocas y raras, n' hi ha ab ]o toro, ab lo dufí, ab la petchina, ab lo barco las mes y mes importants: no n' hi ha ab lo genet ab palma. Donchs V hipòtesis de dominar en Sagunt un element contrari ó distint quant menys d' origen de rassa, del poble iber, sembla ben fundada. Los historiadors llatins y grechs lo mateix que Ms geò- grafes estan d' acort en punt à atribuir à Sagunt un origen grech. Sagunt fou creada per los grechs Zacintos diuhen unànimes, y Strabo ho diu en tres paraulas, si^ouviov, xitj;xa, ZfltxüvOtwv Sagíintum a Zacynthiis conditiim, (i) Mes també afegeixen que després hi vingué à Sagunt una colònia d' italiotas, de Rutuls de la ciutat d' Ardea, y Sili Italich conta que Hèrcules construhí las murallas de Sagunt. No donchs sens rehó T llustre Momsem diu par- lant de Sagunt la semt-gt^ega. (2) Nosaltres sens negar la vinguda de la gent d' Ardea per mes que lo fet se ^ns fassi extrany, havem de comensar V estudi de la fundació y poble Sagunt! per los que venen ocults ab lo mito d' Hèrcules y ja sabem que aquestos no eran altres que los Chethas-fenicis. Desprès vingueren los grechs de Zacyn- ( 1 ) Geogr, edú Muller, pi . 1 32 ,— 1 2— (6). ( 2 ) HUtoire Romaiue .—Vol. III, pi . 121. 140 tho, los Rutuls d* Ardea, pero cnay com à fundadors, sinó com à colonos, de la manera com anaren à Ampurias los fDcenses. Això es lo que resulta dels historiadors antichs, mes, encara que semble paradoxa, los antichs, de las cosas de r antiguitat d' ells ne sabian molt menys que nosaltres. Avuy coneixem los orígens histórichs dels pobles millor de lo que 'Is coneixian los homens mes sabis de dos mil anys enderrera, y es per això que avuy podem sostenir y demostrar que Sagunt no sigué ni fundada per los grechs, ni per los chetas; que 's una pura ciutat ibèrica com de- mostrarem en son Uoch, y no sent possible per Sagunt mes qu' una posició escepcional com la d' Ampurias, no V ha- vem de considerar com formant part de V unitat politica que los romans trovaren aliada ab los cartaginesos, mes tampoch com Qna ciutat estranya al pais, es dir, una mera ciutat colonial. LO NOM NACIONAL Coneixem V existència d' una nacionalitat; coneixem los seus térmens, las sevas divisions polítich-administrativas; la rassa y poble que la formava; la seva bandera: ly no coneixeríam son nom? Lo poble del Ebro, com poble his- tòrich, iera un poble innominat? Si hi havia pobles innominats en la nostra península, en veritat no eran los pobles del Ebro. Polibi ho diu ab totas las Uetras: «fora de la costa que porta '1 nom de Iberia, tot lo restant d' Espanya no tenia nom comú.» De modó y de manera que sols se veya per grechs y romans una nacionalitat en la península, y aquesta era la Ibérica. Avien, traduhit per En Cortés, diu. cHay quien piensa y opina que la Iberia, «De este tomo su nombre (ideí Ebro) no del otro 141 «Que por junto a los agiles vascones cPresuroso à su centro se encamina; «Y es cierto que cunnto al Occidente «De dicho rio se dilata y yace ciberia comunmente se apellida.» Avien distingeix perfectament entre un poble ibérich de la dreta del Ebro y un poble sens nom, que no cita, però que deixa al Orient del mateix Ebro. Donchs lo poble del Ebro no era en rigor lo poble iber. Dionisi d' Alexandria digué també: «després de la Ibe- ria vé '1 Pirineu, y després la terra céitica.» Per Dionís, donchs, lo poble anònim del Ebro d' Avien era lo poble Pirenaich, y Pirenaich li diu també en Sili Italich quan conta: que 'Is primers que saludaren à Hani- «bal — Hanni-bal — per jefe, quan la mort d' Asdru-Bal, «foren los guerrers de T Àfrica, mes que no trigaren molt «en reconéixerlo lo mateix los habitants del Pirineu que «Ms guerrers del Ebro.» Nos sembla que per guerrers del Ebro s' han d' entendre las gents d' Avien, del seu Occi- dent. Y més endevant, diu que Asdrubal rebé M gobern de la part occidental de la península, això es, V Iberia pròpiament dita (i). Y aquesta declaració mereix probarse, puig nosaltres havem dit y repetit cent vegadas que '1 poble del Ebro formava una sola nacionalitat. Los historiadors romans sempre que parlan del nostre poble li diuhen lo poble Cis-ibérich, comprenent los pobles de la dreta y de V esquerra de dit riu, cosa que no 'ns detenim à demostrar per lo mateix que aquest punt es tractat ab ta extensió que reclama en altre lloch. Acostantnos ja als temps baixos, trobem lo fet constant de lai divisió, lo qual per nosaltres indica que a pesar de la dominació autoritària de Roma persistían las nacionali- tats de là nostra Península, y així diu V Emperador Cons- tantí Porphyrogeneta en lo seu tractat De Administr., (i) Coures.^ Diccionari etc, t. IIl, pi. 47. 19 142 Imper.cap. xxiv, — puig diu, que «foren duaslas Espanyas; ...una la gran, y altre la petita. Charax en lo llibre 777 de las sevas Helénicas diu: «que Ms grechs donaren à Hispà- nia lo nom d^ Iberia, quan encara no havian adquirit una completa noticia del nom qu' era general à tota la nació, sinó que extenent à tota la provincià lo nom del Ebro y dels seus contorns donaren à tota la terra lo nom d' Ibe- ria.» (i) Lo dit per V Emperador Constantí nos porta de ple en los temps mitjans y aqpí es de veure com vivia encara en r octau segle de Cristo, en lo cor dels espanyols lo fet de la gran nacionalitat Ibérica ó Catalana. Lo Cronicon de Isidoro de Béjar, conegut per lo Pacen- ce^ nos ha conservat per lo seu temps, any 764, un detall preciós, per probarnos lo que veurem més pel clar en V última part d' aquest trevall, que la nació catalana domi- nada y constrenyida per Romans y Goths, existeix de fet, puig existeix lo seu esperit. Y diu lo Pacence: « Tunc in Occidentis partibus multa illi proeliando pro* veni tint prospera^ atque per ducem Zama (Aç-Çamh) «o- mine ires minus paululum annos in Hispània ducatum habentem^ ulteriorem uel citeriorem Hiberiam propio STYLo ad vectigalia inferenda describit; lo que demos- tra que no havia mort lo nom d' Iberia, propi del poble català. Per últim, los geógrafos é historiadors àrabes encara diuhen lo mateix y més pel clar; això es, que d' Espanyas al menys n' hi havian duas. Diu Ar-Razis: «d' Espanyas n' hi ha duas partidas per la corrent de las ayguas y dels rius: la Espanya de Llevant y la de Ponent. L' Espanya de Ponent es la que regan los rius que van al Mar-gran, y comensa en la Cantàbria, se junta ab la Vizcaya, y per Agreda vé dret à Cartagena y Lorca.» ( 1 ) -Pw«íc«í.— Llim. I. (2) Pacence.'^Chronc.^/^^. 143 AI-Makkari repeteix lo dit pel moro Rasis, y divideix V Espanya, com ells, en Occidental-Ponent, y en Oriental- Llevant. — Y diu que V Oriental es coneguda també per lo nom d' Espanya antiga — remota — que es la que va pel curs del Ebro. Resulta, donchs, de tot lo dit, V existència en la vall del Ebro d' un poble unit, compacte, d* una nacionalitat que desde la Viscaya à Lorca y mes enllà del Pirineu es- tenia 'Is seus dominis. Aquest poble era '1 poble Iber, Pirenaich, Cis-Iber, etc, y dihém etcètera, perquè més endevant trovarém lo verdader nom nacional del poble Iber. A la demostració històrica y geogràfica dels autors an- tichs, hem d' afegir ja la demostració arqueològica més evidenta encara per lo gràfica: recordis la clasificació mo- netària d' En Delgado, y lo dit per En Heifs. Resulta, donchs, probat que pels antichs del poble que acunyava monedas ab lo símbol del ginete portan la palma, lo poble que anava del Ródano à Múrcia, de Bar- celona à dalt de Saragossa era P íinich poble que tenia nom comú en Espanya, y que aquest nom era M nom glo- riós d' Iber. Emperò sabem qu' aquest nom no al rebé en la pica nacional lo nostre poble sinó que li donaren los extran- gers. j Portà, donchs, may, un nom propi, particular, abori- gena, si aixís se pot dir, lo poble Iber? —Sí. Diu Strabó: «Ja en lo nostre temps P Iberia 's troba «terminada per los Pirineus y molts escriptors aplican «com sinònim? los noms d' Iberia y d' Hispània à quant «e^ítà en la part citerior del Ebro. Los antichs escriptors «à tots cuants habitavan aquesta regió los hi donaban lo «nom d' Igletas,i> (i) Veus aquí un fet d' una importància escepcional, una (i) Obra citada.-^Lloch cit. 144 declaració d^ un nom que havia d* obligar lògicament als nostres historiadors à llargas desquisicions per averiguar la seva etimologia y trascendencia, però que apénas si dos dels mes ilustrats ne fan cas. Lo bisbe Margarit, lo gran amich dels reys católichs, creyém qu' es lo primer en reculli r V observació de Strabó y encara no fa res més que repetir las paraulas del geó- grafo grech, puig aixís s' explica: «Hispanice Europce terminos claudit^ hanc veteres ab Ibero ante Iberiam, postea ab Hispano Hispaniam cogno- minaverunt. Ab initiis autem Igletce dicti sunt^ ut placet Strabon lib. III ubi de Iberia loquens ait: nostri sceculi homines ipsius cof\finia Pyrcenceos montes possunt^ eam* dem quod Iberiam et Hispaniam nominant^ hoc Strabó^ etc.D (i) Y ja res més trovém en los nostres historiadors del re- naixement y dels nostres dias sobre lo dit per Strabó, y això que 'Is que més modernament han escrit sobre la nostra historia podían aprofitar T estudi que de tant important punt havia fet En Cortés en lo seu Diccionari geogi^àjich. Y diu En Cortés: «Aqueixos Igletas reduhits en temps de Strabó à un petit poble no son altres que 'Is Ilans de Plini, los Castilans de Tolomeo», ab lo qu' estem del tot conformes; mes disentim en lo que afegeix de que Strabó per error, ó bé per error de copista, y posa una g en lo nom, sent aixís que ja s' endevinarà, que per nosaltres es molt necessària. Descartada per En Cortés la g queda reduhit lo nom à Iletan ó Ilatan^ y diu aquest nom porta la radical hebrai- ca lla que vol dir, cosa alta^ altura^ elevació^ ascenció^ torre^ castell^ y d* aquestos Ilatans diu En Cortés, vé U nom dels Catalans per haver, per error Tolomeo, pres V escèpció de castell en lloch d' altura^ d^ ahont fa Caste* llano^ Castelans, Catelans. Nosaltres conformes ab la conclusió disentim ab lo des- arrollo y martxa d' ella. (i) Episcopi Margarit Gerundensis paralípoinenon ffispania.—GrsLnei•' da 1545.— Llib. I.— fol. VI. 145 Estimem que Strabó escrigué bé dihent Igletas^ y V únich error que hi veyém es una metatesis de las més vul- gars y cómunas, puig lo nom no es Igletas^ sinó Ilgetas. Il-getas es igual à Il-Chethas: 'oném a n' aquest nom la terminació goegraíica tham^ y tenim que M pafs dels Castellans de Tolomeo surt clar de Ila-Chetha'tehans^ Chetha-ila-thans. Donçhs lo verdader nom que amaga la metatesis d^ Strabó Igletas^ no es altre que Ila-getas^ Ila^get-tans, Ila-chçth'thans^ Chelha-il-thans^ Catha-l-ans. Puig tenim conegut lo nom gloriós de la pàtria, puig la seva etimologia nos dona '1 nom del poble civilisador de la península, comparem la nostra conclusió, ab la teoria d' avuy respecte al nom dels Cathalans y de Cathalunya. Fins lo sigle passat no 's donà ab una etimologia enra- honada del nom de Cathaliinya. Lo Marques de Llio proposà que \s llegis Goth^and lo que una vegada atmés donà d' un modo natural lo nom de Cath-alan, y ab la terminació ta greco-llatina Cathalunia Cathalunya. (i) Popularisada aquesta etimologia per En V. Balaguer, y acullida per En A. de Bofarull que la cor- retges introduhinti una nova dificultat puig escriu Goth^ Wa(i^abla^delgenitiu que portanen aleman aquesta cla- se de noms compostos, avuy dita etimologia te us corrent. Nosaltres férem observar en primer lloch que la termi- nació land nos sembla molt moderna en aleman, y .tenim per antigua la terminació than que com sabem es pròpia de tots los pobles antichs, aixís dels Arias com dels Irane- 30S y Semitichs. Filológicament no 'ns donaria pas ab la terminació than 6 ab la gòtica thonjan que ab rigor seria la que s^ hauria d' usar lo nom Cathalan ó Catalunya, puig de Goth'thanfan^ no 'n podem fer mes que Chat-ian faltant- nos la sílaba la que seria necesari improvisar. En segon lloch la proba històrica no te tampoch un va- (i) Memorias de la Real Acadèmia de buenas letras de Barcelona— To. I. Part. II— pi. 382 y 583. 146 lor decisiu. Es cert que à la Galia languedociana y a la part de Cathalunya que se sostregué als alarbs li donaban los franks lo nom de Gothia^ Gocia^ en rahó d' ésser país dels Goths^ però tampoch es menys cert que sempre y quant los reys franks han de donar nom à los habitants de la Septimania y Catalunya los hi diuhen hispanichs. Aquestos dos fets se compadeixen perfectament, puig son un nom vulgar y un nom oficial. Goths continuaren sen los Catalans desprès de la derrota del Guadalete, y com Gots apareixen sempre durant lo sigle viii, y Goths son quant la reconquista de la pàtria. Però en aquest punt torna la cuestió lingüística, y donant per atmes lo sustantiu goth^ demana d' ahont sortí la pa- raula land. Si aquesta paraula fos de us corrent en Fransa,óhagués sigut usada per los Franks com per los moderns alemans per significar país, comarca, etc, tindrihem una explica- ció satisfactòria, [mes quant vejem que sols los Franks diuhen Landes à las regions desertas de la costa invadidas per las arenas del mar, no podem consentir V us d' un nom que res justifica, ni un document, ni un nom geografich. Consti donchs be, que quE.nt tantas y tantas vegadas se trova escrit en documents dels sigles viii y ix la paraula Gothia^ Gocia^ ni una sola vegada, ni per dits sigles, ni en altres sona la paraula Gothsland. Comparant lo resultat obtingut tenim que mentres no- saltres presentem un poble histórich, ab tradició històri- ca, y ab determinació geogràfica coneguda conservant y dihentse Cathalans^ los que estiguen per T etimologia go- da, no poden presentar un sol dato en lo seu favor, fora d' una etimologia racional no justificada per monuments de cap genero. No creyem que sens fassi V objecció de fer del poble Castella ó Castel-la de Tolomeo que corresponia segu- rament al grupo de montanyas de S. Llorens del Munt ab Tarrasa per capital lo centre, lo cor del país del Ebro vista la seva curta importància històrica en la mes remota H7 antigüetat, mes per si à algú se li hagués ocorregut sem- blant objecció, direm: si no fos un fet de tota certitut el que lo gloriosíssim nom d' Helen sortí ó fou conservat per lo poble de V Helladia^ districte U més miserable y trist de tota la Grècia, ^qui podria may creure que los He- lens los autors de la gran civilisació europea portessen tan humil origen? Puig encara Tarrasa guanya à Heladia en fets glorio- sos, encara Tarrasa pot presentar més títols à ésser reco- neguda y estimada com lo cor y centre de Catalunya. En las nostras peregrinacions per la terra catalana, quan ab V Àlbum sota U bras, y ple lo cap de fantasías históricas veyam aixecarse T una prop T altre, per sobre de totas las montanyas, dominantlas per sa altura y per sa magestuosa forma, Montserrat y S. Llorens, nos sem- blavan las duas íitas que primer posà Deu quan de las entranyas del mar ne feu sortir la pàtria catalana. Nos semblavan los centinellas de la nostra independència ó nacionalitat y de sas covas ne veyam sortir los primers habitants de nostre país, y de las mateixas ne feyam las covadongas catalanas: recorreguent los seus tallats flanchs, pujant à los seus cims rodejats de precipicis, nos figura- bam veure als héroes que disputaren a Romans, Goths y Alarbs la terra pàtria, y aixís nos deyam que país de tan singular estructura geològica, de tan particular ossamenta habia de correspondre à un ser superior, y jja ho crech que hi responia! puig allí anidaren los primitius catalans, y allí conservaren en lo fons de sas baumas lo nom glo- riós que inmortalisaren Indibil y Mandoni y Ampurias y Sagunt, y que ressonant contínuament, anaban à sentir y à confortarsi los que sempre animosos no desesperaban de portar lo seu ressò per tot lo contorn del Mediter- rani. Lo cert es, que una vegada se han vist lo Montserrat y S. Llorens no s' olvidan may més, que caracterisan lo nostre país, y que tothom ne treu la convicció de que han de haver representat un paper principal en la historia ca- 148 talana. Donchs a un districte tan singular com el dit cor- responia al poble Ca[s)tal'la de Tolomeo. La seva historia es curta però brillantíssima: quan tota Espanya obehia la veu dels reys goths los de Tarrasa ó de Egosa ó Egara qu' aquest era son nom ibérich se man- tenian libres é independents en sas montanyas, no su- cumbint à Leovigild fins 764 quan ja tota Catalunya se preparaba per ajudar lo alsament de son fill. Si foren los CataManslosreders en sometres als goths (i) foren dels pochs, que a pesar de trobarse en mitx de Catalunya, conservaren la seva independència en front dels Alarbs (2), demostrant axis que eran los verdaders fills dels que no cediren sinó à Leoyigild; quan fets tan ex- traordinaris se poden contar d' un petit poble enclavat en lo cor del país, be se '1 pot creure digne del honor de ha- ber conservat y guardat lo nom de la pàtria. ( 1 ) Marca.— Jfarca hispànica Cap. XXVII-VI, col. 2 1 7, atribuheix lo fet contat per lo Viclarense à los de Egara; En Cuaresmar en la seva Carta al Baron de la Linde sobre la població de Catalunya atribuheix lo fet als d' Àger guiat per la similitut del nom. Lo cert es que de lo dit per lo Vicla- rense res se ^n pot deduhir, puig diu: Siny bj i .—€Leomçildus Bex Are- PDA TRANSCRIPCIÓ Hebraicas. Llatiaas. ■ • • 1. . 4-.. AX 1 ^tíBE n H.. H... 1 T n r^ 1 nn«'?A N a YIV 3 . 4" a . A T . líHF n . 1^4^HYV 1 . H n . 0®^^ 13 . I^N 1 . çcn< > 3 . hA S .... D . . . . rHN : .... Z ^ D . . . . VÍ^GOÜ , . y . . TT s . . . . X5^XV15 p . . 9^9 4 1 .. M5 tt? . . X n . . b . g • d . e u . dz . h . th . 1 m n . . p . . ts ó tz • • • ss, sh,sk . t . . Procedeneia. • • • • • • Castelló. Tarragona. Sagunt. Cerro de los Santos Castelló, » » Castelló. -Sagunt. Castelló. Castelló. » Sagunt. Castelló. » Tarragona. Valencià. Castelló. » » Sagunt. Masdéu. Castelló. Tarragona. Valencià. Sagunt. Castelló. A Icalàde Chisvert. Sagunt. Castelló. Tarragona. Castelló. Tarragona. i6o DIPTONGOS, SILABARI '^'^A aa, ae, ai, ao, au. W ba, be, bí, bo, bu. Ab, eb, etc. ^^.. ) ka, ke, ki, ko, ku. Ak, ek, etc. AAl^ ) ca, ce, ei, co, cu, etc. A . } Da, de, di do, du, etc. ^ A 4* ga, ge, gi, go, gu, etc. ^ I ^ gaa, gae, gai, gao, gau, etc. t kaa, kae, kai, kao, kau, etc. AA la, le, li, lo, lu, etc. OBSERVACIONS SOBRE L' ALFABET Y SILABARI IBÉRICH Ó CATALÀ A— ^Cuatre vegadas se trova en V inscripció de Castelló, y ni una sola que sapiguem en los epígrafes monetaris ibérichs. Si diguéssim ab En Zobel que V inscripció de Castelló es lo monument epigràfich mes antich ( i ) y per lo tant anterior al monetatge català, tindriam que aquesta forma seria la primi- tiva forma de la K. Atmeten tant sols là posibilitat de que fos aixís, la objecció capital que 's pot fer à aqueix modo de veure es la que surt de la niateixa forma deia lletra. Lo seu origen no ofereix dificultat, es la K arcaica fenicia posada dreta, però per trovarla en tal posessió, emperò ab for- ma mes imperfecta que la nostra, es precís arribar als alfabets grechs. L' alfabet de Thera dona sa primera forma, y consecutiva- ment r anem trovant en los demés alfabets grechs é itàlichs. Dita forma apareix en los alfabets grechs é itàlichs 400 y 5oo anys avants de Cristo, y se conserva y perpetua fins los nostres dias. (i) Die munien von Sagunt— von Jacob Zobel de Zangroniz— pi. 20. i6i <íPer que, donchs, quan apareix entre nosaltres no fà '1 ma- teix? Això dibem en vista de V opinió d' En Zobel. Si la nostre A al desaparèixer obehis al fet de V invasió d' un poble que 'ns imposés un alfabet nou, junt ab las sevas lleys y domini, tindriam una explicació satisfactòria, mes si per lo contrari, si el poble company de la acunyació monetà- ria, lo poble romà, arriba portanla, ^com s' explica que aques- ta lletra no 's trovi en las monedas ibéricas acunyadas baix la seva Uey y sistema, y 's trovi en una sola inscripció del temps ibérich, puig en cap altre — de las que coneixem y publiquem en son lloch — tampoch se trova? Tenim donchs: I .^'* Que A no 's trova en las monedas ibéricas ó cata- lanas. 2.^ Que sols se trova en una sola inscripció ibèrica ó ca- talana. S.^"* Que te la forma greca-itàlica. 4.^ Que se ha perpetuat fins los nostres dias per l' influen- cia romana, Donchs r A en virtut de la tercera y cuarta conclusió no 's pot admetre que s' introduhís entre nosaltres sinó mitjasant la vinguda dels romans, y en los temps de sa incontestable in- fluencia ó absoluta dominació, ó per 1' influencia comercial greca, y si no fos aixís la solució de continuïtat que resulta d' ésser A anterior à Haníbal, y desapareixe precisament quant la portan los romans ab V alfabet llatí es tan ilógica com in- verosímil. Per últim per quatre vegadas que 's trova la lletra en cuestió en 1' inscripció de Castelló, s' hi trovan onze vegadas la ^ y P- Y de las cuatre vegadas. duas, versos 16 j^ 21 serveixen per escriure lo tan conegut nom de Sagunt, Arse — A95IÍ — forma que com ja sabem no sona may en los epí- grafes monetaris, y ja està dit que si dita forma fos anterior à las Pj ^j ^j Dj ab las que s' escriu en las monedas lo nom d' Arse hauria ocupat son lloch, y no daria com ja ha- vem fet notar una solució de continuitat. Mes com V inscripció de Castelló es coetanea de la vinguda dels romans, com ja veurem per la seva lectura, en conclusió 2 1 1 62 tenim que dita lletra es una lletra extrangera, que procuraba introduhirse en nostre alfabet, cosa que no logra may, ó mi- llor que sols logra al llatinisarse per complert lo país. ^j ^. Tots los numismàtichs han fet de ^^ '^ dos lle- tras diferentas, sens necesitat ni motiu, y fins demostran que no posan pas tota la deguda atenció en las lecturas de las me- dallas qu' examinan, puig que, si ab cuidado las llegeixen, veurien com una y altre forman s' usan per escriure un mateix nom. Com exemples citem los números 4 y 5 de la planxa XXVI de Lorichs (i) de las monedas d' Ausa, y 'Is 2 y 3, de la planxa xlvii del mateix autor de las monedas ampuritanas. Nosaltres llegim lo nom ibérich d' Ampurias, kint^ir^ y el d' igual clase de Vich, AXíset:{^ cas, donchs de que nostra lec- tura sia exacta, ^ '^, son iguals als diptongos ai, au, y cre- yem qu«, com per lo nom ibérich d' Ampurias, alli ahont se trova una de las dos vocals del diptongo precediu '^^ ^j que aquesta lletra, allavors no te mes valor que '1 nom de V altre vocal. Si estem en lo cert, ai serà igual à ^V] y ^wzziK. Tenim per profundisar aquesta demostració en primer lloch las monedas de la ciutat contestana à la que donan los numis- màtichs y altres lo nom de Gili. Los epígrafes monetaris por- ten í^hl**^ *^h^ y $/ examinant las dos primeras formas veyem, que en la segona no hi ha cap indicació de vocal entre la g y la l, però las segonas portan ademés en llatí lo nom, y sonà G//z, però en la primera tenim una Uigació tan clara y evidenta de ^^ que 's incuestionable, donchs lo nom ya no es Gili 6 escribintlo en hebreu S'í 3, sinó S'íJ^a fen '^^zríV, es dir que nosaltres llegim Gail. Lo monograma ^ descompost dona *^ lletra consonant fundamental lligada ab una ^ y una V per fer la altre cama del monograma, de modo que, suplintse las (** que tenim conégudas, lo mot dirà í'^l^^l^ llegint lo diptongo descompost, això es Gaili. (!) Recherches numismàtiques concernant principalement tes medaittes cettibé' ritnnes, par Gust. Dan. de Lorichs.— Tomé I. i63 Ara be, ^aquest nom es ibérich ó semita? En Heiss portan la GiVz, à Penagila lluny de la costa, dalt de la montanya, en fa un poble ibérich, y esplica lo seu nom per «Pena ó penya», «roca», en euskar, y giri ó g/// altura. Mes si G/// es com avuy se creu Benidorm, poble marítim, la explicació donada per Penagila^ que per lo seu escut d' armas sembla que ve de Penya-aguiia, no correspon à Benidorm. Nosaltres proposem un nom semítich molt conegut, lo nom de SunK, es dir Abi-Gail, (I Samuel 21, 3. 14) que 'ns dona lo diptongo ai en Gail. Nom propi, que significa cujus pater exultabi, que portaria lo seu fundador, (i) De modo que del nostre estudi dels epígrafes monetaris re- sultan ja representar las lletras qu' estudiem las articulacions AI, AU, y això queda probat per las monedas de Ampurias, Vich y Benidorm. Podriam donchs donar lo punt per terminat, mes com lo que abunda no danya, seguirem la nostra proba: estudiem ara la dita lletra en las inscripcions ibéricas ó catalanas. En aquest punt bastarà la lectura del vers 8 de V inscrip^ ció de Castelló que diu — :^ANN'^: — y's transcribeix, NTJ'ím, ni per 1K, y llegit tal com sona diu Adoniiau ó Ado- niia com dihuen los Setanta, nom igual al del fill de David; l'Rey s — I, 8. Lo valor de nostras lletras com ^ naix naturalment de la des- composició del diptongo. Y per igual rahó donchs s' ha de llegir sempre que hi hagi lloch ditas lletras T . ya en composició de paraulas, ya com lletras intermedias. No deu donchs maravellarnos que lo valor del signo en qüestió hagi dat lloch à tantas y tan variadas lecturas, puig com se veu es sens disputa '1 mes difícil de determinar. En Heiss y En Delgado Uegexen efectivament Au^ mes no los altres valors que nosaltres li donem, y dels que creyem haber demostrat la exactitut. YIVHH. Vet aquí una lletra ó lletras de las que los nostres numismàtichs, dubten, vacilan y fins se contradihuen, al do- narlis valor (l) Per lo vasch tindríem com íorma de Caili^ «Gilà» <]ue Vol dir cirera guinda*-^ La torma semítica -numismàtica ens dona lo nom en constructo. 1^4 En Delgado vol que siga la upsilon y proposa en conse* quencia que 's llegeixi i ó y sens reparar que un dels valors mes sòlidament establerta es el de la 2 ó 1^. De rahó per aques- ta transcripció no 'n dona cap, la semblansa ab las gregas y prou. Però aquesta semblansa que no tenim per que contradir no explica res, puig per tenir satisfacció s' hauria de comensar per estudiar d' ahont la forma grega prové, ó millor si la forma grega y la catalana no surten d' un mateix motllo. Averiguació aquesta que 'ns la dona feta en Lenormant, que li dona per origen la vau arcaica del fenici. Donchs res te que veure la forma grega ab la forma de la lletra ibèrica. En Heiss proposa llegir V vocal y consonant, es dir v, y per lo tan B, consecuencia natural del valor fonétich deia v ó b poch distingit per molts pobles, mes diu lo numismàtich fran- cès, « son tan escasos en número los epígrafes en que 's trova «aqueix caràcter que no podem oferir respecte à la seva tra- «ducció certitut alguna.» Donchs la qüestió de la transcripció queda en peu casi en tota la seva integritat. Certament la lectura de las Uetras en cuestió es molt difícila de deduhir dels epígrafes monetaris puig sols trovem la I en la moneda de ll^'LüAH, trovantse desprès varias vegadas en .jjligendas omonoias ampuritanas, que es ahont se trovan tam- bé las demés formas en cuestió. En Delgado mateix llegint Izzi, dona una proba evidenta de que s' ha de llegir lizrv vocal, puig al llegir lo nom de f'I^t^AA llegeix Izzi, y diu -í4/rf/fa,llegin A ta , y anya- deix, «crech que 's pot referir à la ciutat de la Bastitania ano- menada per los romans Auriola.» Si, donchs, pels romans era Auriola, per que no havem de llegir lo nom ibérich igualment, es dir Auriola? L' única cosa que s' hi oposa es la lectura d' En Delgado; donchs be, llegei- xis com dihem nosaltres \^iv vocal y en aquest cas y tindrem exactament lo nom Auriola, escrit com ho ferian los romans AVRIOLA. Llegin I igual V ó B consonant, se llegeixen també gran número de noms de las omonoias ampuritanas fins ara repu- tadas com illegibles per los numismàtichs, com per exemple; i65 1 1** lü AH— BiTSLE.— 5a?ííi/e. l^ír'H — Barkine. etc. No volem dir emperò que en cap cas la I expecialment no s' hagi de llegir / 6y, res d' això, puig d' haberse de llegir / ne tenim un cas notabilisim, y que per lo notable clarament in- dica una escepció. Si I es i ab major rahó se llegirà Y-y^ que 's lo qu' ense- nya En Delgado. Que V no es ipsilon ni jod sinó v vocal y consonant com presenti En Heiss clar ó ensenya com havem dit lo primer vers de V inscripció de Castelló^ puig dita lletra no 's trova en los epígrafes monetaris. Lo dit vers diu YIÇLp^ ó sia anXK això es Birt:(a 6 Birtsa nom de la Ciutadela de Sagunt; igual nom portaba la Ciutadela de Car- thago, y com veurem, dit nom per conte d' ésser grech es de pura rassa semítica. Ja està dit que sent Y-V consonant serà també igual à V vocal com perla I. Las formas HH nos semblan raras: se trovan en las omo- noias ampuritanas y en una inscripció ibérico-Uatina (de baixa època per consegüent) y d' aquí que lo seu valor avuy per avuy hagi de fluctuar entre^ y v vocal y consonant. Y fins es posible que 's trobi ab los dos valor segons la diferencia de temps. Queda per determinar el valor de V que per En Delgado es upsilon, y per En Heiss te lo valor llatí vocal y consonant. Falta també aquesta lletra en las nostras lligendas moneta- rias però se trova ab frecuencia en las inscripcions lapidarias, ahont se trova casi sempre ab jucla, es dir com 'sílaba V ba, be, bi, etc, valor que surt clar de lecturas tal com Vl^ y Vl^ -p Ben^ «fill» en hebraich. Demostrat lo seu valor com con- sonant, lo seu valor com vocal surt per sí mateix. En Delgado llegeix yf >y c-fc, sens dul)te per creure que es A ^ * A posada de punta, lectura que retchassém en absolut. 22 1 66 mes endevant es trovaràn las rahons, per lo que fa al alfabet y ibérich, però que creyém possible per V alfabet celt-iber. ^ )( Las dos Uetras adjuntas, que per sa forma son las que menys dupte havian d' oferir en la transcripció, son em- però de las que resultan mes difícils d' explicar. La qüestió no està en saber si una y altra son d y t, en lo que no hi ha dupte, sinó en determinar quan son d ó quan son /, això es, quan una mateixa de las duas ditas Uetras val dot. Aquest cas de confusió no es nou. Los. egipcis, podian dar ja à nostres Chethas V exemple, puig per ells fins sembla que no existeix la d, puig quant se troba- ban ab un nom estranger, com per exemple, el de Dario, per escriure la d feyan una combinació de dentals y nassals que 's pot representar per nt y deyan ó escribian ntario ( i ). D^ un' altra part podia venir també una corrent que influís en confondre las duas Uetras, per consecuencia de la confusió que s' establís per los dos valors fonétichs, y es per la part dels Celtas, puig axis en Celta, com en Gaélich, com en Cornich. Armorich, etc, se cambia la d per t y viceversa, y també per ddy th (2). En euskar es lo mateix y per últim en bebraich de igual ma- nera cambian las duas Uetras. Un cas per il•lustrar la qüestió nos posarà de relleu una gran y nova dificultat, y lo tenim en lo vers 9 de la inscripció de Castelló, ahont se llegeix -j!^^^!^' 1^ lectura d' aquest nom presenta la novedad del primer signo ó lletra ,íD' aquesta forma quin signo es lo seu radical? Evidentment )( puig -j- que també podria dar la radical es forma desconeguda aixis en r alfabet ibérich com en lo celt-iber. Los numismàtichs que fan d' X^ X* ^ X^ H ^^ etc, lo tal signo no representa mes que una aspiració ó la sílaba hi per Hileoscan y la he per Hernesquen (Huerne- ces. Mes Uegin lo primer 'HeííaxT) veyem clar que no 's tracta sinó d' una aspiració per la sílaba inicial, sens saber quina, representada per los grechs perT acento ó aspiració suau. Donchs la transcripció numismàtica res proba, puig ne fa una aspiració, y com la forma ètnica es )( nosaltres sostenim per lo signo del vers de la inscripció de Castelló, t, y ara dihem, que si fos h no 'ns perjudicaria en la nostra lectura com se ve urà en son Uoch, y això dihém perquè no 's cregui que optem per la t obligats per la nostra lectura. Lo vers de Castelló diu lletra per lletra, Tadei, nom ben conegut, donantnos en continuïtat y^znty^zzd.'Dt un' al- tre possible solució per la primera lletra parlarem més ende- vant. Donchs si es T, sona í, ó millor ta, te, ti, etc. A A A A À A ▲ ^^^ ^^^^ aquets signos En Delgado y En Heiss donan lo valor dels diptongos au, au, w, ou. En Zobel disenteix per lo signo ^ que 's trova en las monedas de la Seu d' Urgell y llegeix Du; nosaltres dissentim de totstres- Escoltem la veu d' En Heiss al explicar la primera dnïcul- tat que resulta de la lectura proposada per ell y per En Del- gado. Lo nom de Tarazona s' escriu: 2 A ^f'^^n^ 3 A 9i^a^^ y diu: «nosaltres transcribim OVRIASAV ó OVRIASO. Ou- i66 mes endevant es trovaràn las raho*- ^nsken] y de lo final y ibérich, però que creyém pos^' ,v-,;j^j(?, que 's pronuncia- ,^'^0uas bonàs: Plini nos "4 T^^^^^^ ^^^ cèlebre per las j *'^^n tremp notable. Lo caràc- ^ X Las dos Ue^ ' V-^í com tenint lo valor de la D que menys dupte •;>*^'^^ii3blansa ab lo delta grech (re- peró de las qu . ^ j:l^^fsifds\dX de la l); mes las variants La qüestt ' • * ji'^'^^í/^erich son ^ y\ ^ ^ que \ troban que no h ' . • ;;^j4^ ' j^g bronzos d' lluro, en los que Is son /, r • .-"*'*. ^/n»*^ ^^^ (i) r•'A— A— 4H (2) i^A— A— 4H (3) i^A— A— 4H (4) l^A— A— 4H ., jtra pfi^^ ^^ ^^^ ^^ ^^ ^^^^ V^^ '^^ ocupa era Turiaso y * Duriaso: la T celtibérica nos es coneguda, es la X, sovint oprimida per D en las transcripcions llatinas; en fi, seria en «aquest sol epígrafe A9l^^^^ ^^^ ^^ ^ llatina se trobaria ^representada en celtibérich per ^ y las sevas variants.» (i) Es necessari pensar molt y molt per endevinar lo que té de errada V argumentació d* En Heiss. Si A tercera forma del nom Turiaso es ou, o, serà també ou, 0, en { /v ^^ en ^^^ A ^^ donchs bé, en Heiss llegeix lo primer /i* aquets dos noms, Kukose y C-el-sa {2), y lo segon Ark'B'ríg (3). De modo que sols En Heiss dona per A ^^> (i) Obra citada, pi. 191 y 192. (2) Id. id., pi. 146 y XI. (3) Id. id., pi. 107. 109 el y by donchs no som temeraris al assegurar que ix lo valor exacte de la lletra en qüestió, lo no cau en lo incomprensible error de trobar lletra que 'ns ocupa y llegeix com per la cons- i umat En Heiss per lo nom de Turiaso, admet la possi- .jilitat de que sols per aquest nom la A de la primera forma fos la D llatina, y que las variants ibéricas fossen las variants silàbicas Da, De, Di, Do, Du. Nosaltres may farem tals concessions; una lletra pot estar en una inscripció per equivocació, lo grabador pot equivocar tota una sèrie de noms en una inscripció de la qual no coneixi la llengua, mes de cap modo 's pot admetre per una sèrie mone- tària un cambi constant de lletras, de tot punt arbitrari, puig si pels celtíbers dita lletra ab sas variants tenia valor d' ou ^cóm havian d' admetre ni endevinar los del poble y districte de Ta. razona qu' aquell signo valgués per D, y que un nom escrit ab aquesta inicial fos lo nom del seu poble ó capital? Es ne- cessari donchs, desistir de dita espHcació y estudiar de nou lo punt. Lo verdader punt de partida se trova en las primeras for- mas de Turiaso y d' lloure (?). En son lloch havem demos- trat qu' esd y t. Tota combinació silàbica ó de vocals (diptongos), es neces- sari que dongui d' un modo clar los elements de las lletras que ^s combinan. Nosaltres sabem que un petit pal, un punt indica una vocal, a, e, i, o, u, però quan es en combinació es necessari que la lletra ab la qual se combini dongui lo valor inicial. Nosaltres podem llegir C^ ka, ke^cxc, ^^la, le, li^ lo, lu, etc, perquè la C y la A demostran la combina- ció silàbica. Nosaltres havem vist una lletra especial per lo diptongo au, ai la 4^, y encar havent dit de aquesta lletra y de la seva similar A^ que hi ha que buscar las altrasformas dels diptongos per quant la lletra inicial es ^^ mes per lo que toca tota combinació marcada per una lletra consonant, la combi-^ nació es silàbica, no diptongal, y aixís de la mateixa manera que € es ka, y A la, sent la A ef , las combinacions A A son silàbicas ab D inicial, Da^ de, etc, Dae, déia, etc. Ara bé; des 33 170 lo moment que las juclas no designan mes que unas vocals; y son las vocals Uetras que ^s suprimeixen en V escritura ibè- rica, radicalment ó facultativament segons nostres numisma- tas, lo trovarse la A sense juclas en las primeras formas de Turiaso y de Iluro (?) no indica sinó una d' aquestas dos co- sas: ó supressió de vocals, que 's lo que creyem y es lo més ló- gich, ó bé descuit de grabar la jucla ó mala acunyació, cir- cunstancias qu' en lapidària y numismàtica s' han de tenir sempre presents, però à las que no s' ha de recórrer sinó ab gran cuidado y parsimònia; es dir, sols en cassos deverdadera evidencia. De totas maneras, per Turiaso com per Ilüro nosaltres po- sem la qtiestió resoltament en los epígrafes de núm. i. A las formas dels noms que 'ns ocupan per tenirlos en tota sa integritat, afegimhi lo nom constant de la Seu d' Urgell, ^O^A^*^. La qtiestió, com se compren, queda ara limitada à la explicació de dits noms ó sia de la seva etimologia, y ara esperem que ^s convenseràn los nostres numismàtichs qu' es de tot punt necessari V estudi etimológich per determinar exactament lo valor de las lletras ibéricas. Nosaltres creyem irreprochable V etimologia de Turiaso dada per En Heiss, nosaltres yvey em, com ell Ayguas bonàs, sols que mentres ell ne fe un nom ibérich pur ó auskar, nos- altres ne fem un nom celtibérich. Ouria es aygua en vasch, però Dour es aygua en celtich de ahont per la mezcla y con- fusió de las duas llenguas ne resulta lo nom Douria-so que com se veu es lo nom euskar ab pronunciació celtibérica. Lo cambi de D per T per los llatins es dels mes vulgars, cone- guts, y millors explicats per la filologia. ^Anem ara à lo nom d' Ilure, ó lloure^ ^Perquè lloure y no Il-Doure} V etimologia es la mateixa, vila de V aygua, del riu, y si las monedas d* Il-Doure s' han de portar com nosaltres cre- yem à Ilorci lo nom de Vila del riu li escau perfectament. (Admetem per un moment que // vulga dir vila, com diu tot- hom enganyat per Humboldt.) Lo nom de la Seu es també corrent ab la nostra lectura, y ara veurà En Zobel com ell llegeix mal al llegir A rkedurgen- ses, puig lo nom es Arca-Dour-g. Altura de V aygua, com si diguéssim riu, puig lo Segre passa per 1' altura ahont pren- 171 gué primitivament asiento la Seu, es dir ahont avuy setrova Ciutadela. Es dir un nom francament ibérich escrit ab pronunciació céltica, lo que corrobora las monedas de dits pobles ab lo simbol celtich de Douriaso, Ildoure, y Arkadourg, repetint per tots tres lo mateix fet. La forma A no V havem trovada en cap moneda mes figu- ra en V inscripció de Castelló en lo vers 8 ahont se llegeix lo nom que transcrit dona ADONIIA nom propi, igual al del fill de David, y per nosaltres ja conegut. Lo valor de A s' ha de treure dels noms de ^ — I^A — Xl^0 Ilkvgit — Olite (?) 2 — ^rA — l^lí Salwwie — Saluvia (?( 3—M—r^'Y^V Onthega - Agde (?) 4 — ^ — A^^ Pxurp — Perpinyà. Es dir per un mateix valor tenim las transcripcions au^ vv, o: nosaltres com s' endivinarà no aceptem tal solució: si la ini- cial silàbica es A /, correctament llegit lo número dos dona sALlmiE ó Salys del Rodano — vegis pL i^ y 40 es dir los Salluvii de Livi. Si es la ^ prolongats los brassos allavors tenim un diptongo que pot ésser au ai eic. formas conegudas. Reprenen lo numero dos y llegim sAL e tenim lo nom conforme V escriuen Strabo y Tolomeo SaXueç. Lo número quatre, llegint PeiRP en V hipótessis d' ésser una '^ prolongats los brassos, tindríem la mateixa radical de Per- pinyà mes correctement escrit. Respecte al primer y segon nom la dificultat arranca de V indeterminació dels llochs qu^ acunyaren ditas medallas. Mes si la A es una ^ prolongats los brassos, y correspon à la 1 vaUy com vau podria ésser també /y allavors esplicariam correctament lo número i puig tíndriam lUFauket es dir Falcet, En Heiss porta aquelxas monedas à Olite à con* 172 dició de llegir la lletra dubtosa au valor conegut, o, de fer de X:q, una ^ g. per referiria à la primitiva Oligito vila dels vascons, poble de símbol celtibérich, quant la moneda en qüestió porta lo símbol ibérich, y això quant ell mateix diu que dita moneda la trovà prop de Tortosa, indicació precio- sisima per senyalar exactament la situació de Falcet. Per lo que toca al número 8 hi tenim las dificultats indica- das, sens rechassar V atribució d* En Heiss creyem que 's ne- cessari trevallar mes V etimologia d' Agde. Resulta donchs que lo valor de nostra lletra necesita d' una modificació, això es, s' ha de veure sempre quant la radical es A y allavors tenin la sílaba la, le etc, y quant es una '^ ab los brassos prolongats. A. A. A. Los numismatichs donan à las Uetras que precedexen lo va- lor de A" y res tenim que dir en punt à los noms en que ditas Uetras es donan, però son ditas lletras tan raras en lo pais ibérich, que en dos vegadas, per las tres solas vegadas que las veyem usadas, no podem aceptar lo dit valor. En una moneda de Sagunto se hi llegeix V epígrafe lla-- laldur 6 Ilkakaldwr nom que fins ara ha resistit à tots los esforsos per traduhirlo ó esplicarlo, y en unas monedas de Celsa ^ M Y igual à E (rh) au s ó x ts (u) (i) Per no procedir en res arbitràriament ni d' una manera hipotètica férem notar que si Mrhauw ve d' Mrre-auts com lo guipuscoà Auts-erre, cpols cremada^» això es «cendra:» nom contret en erhauis que la r podia molt ben caure com lletra eufònica «la reufònlca, diu Van Eyssetrova en molts compostos (que 's lo nostre cas) ahont es enterament supèrflua...» Aixís lo mes subint se pert.— 0^. dt, pi. XXXVII. 19Í Tótas las variants, donchs del nom ibérich de Vich te- nen clara y faci! explicació per lo vasch. Mes, se pot ex- plicar lo nom de Vich per una altre llengua? Per nosal- tres, no: emperò En Heiss lo ha volgut explicar per lo Celta, y la seva opinió V havem vist seguida per un es- criptor Català. Vegis si lo dit per En Heiss te fonament. De la tercera forma fa de la |^ e, W; de V ^j a, y alla- voras llegeix Was^ «aygua», que 's la forma germànica y no la céltica, puig aygua en tots los dialectes celtichs fa Dobr^ Dour^ Dur etc. (i). Y afeginti encara la terminació t\a fa de Vich no la abundant en pols, sinó la abundant en aygua^ quant d' haver consultat lo diccionari d' En Madoz hauria vist que 'n T article Vich se diu, que la seva plana es, «fèrtil encara que de secài^ «que be que «molt productiu se resenteix per falta dcplujasyí... y «que «su regadío se verifica por medio de norias, pues los ria- «chuelos Gurri y Merder (2) son de muy corto caudal.» Vegis, pues, ahont ha anat à parar V abundància d' ay- guas de que parla En Heiss. Arribem ara à tractar V nom d' un poble' no menys cè- lebre que Ms citats, ó millor mes cèlebre que 'Is citats y del qual fins avuy no s' ha pogut explicar la seva signifi- cació. Tal es lo nom ibèrich de Sagunt. Per aqueixa ciutat passa una cosa notable, y es la de que may ha sigut coneguda per lo seu verdader nom. Los Romans la fan conèixer al mon ab lo nom de Sagunt: durant la edat mitjana se diu Murviedro, y en los nostres dias se torna à dir Sagunt, sent aixís que lo seu nom de. pila es Arse. ( I ) ZeuS'Gramàtica célticdy pi . 1 60 y 1 6 3 . (2 GuiTij be del vasch Gur^ «encorbat, inclinat, pendent» y d' ahont Gur-ri de Gur-ernsoa, riu encorbat 6 torP. En Catalunya hi ha ja un Riu- tor—iY lo Merder be també del vasch, Mardo, fleaible, tou, això es de Mard^o-erriosLi 192 Del nom d' Arse ne dihuen lo següent nostres numis- matichs: En Heiss dona las monedas de Sagunt à dos pobles diferents. Las que portan la marca del dufí y del barco ab la inscripció ^4^}f à Sagunt, per quant ademes algunas vegadas portan dit nom ab Uigenda llatina Saguntium, De las que portan la marca del toro ab la Uigenda Da2iít:xa en fa un poble desconegut, mes ribereny del mediterrani. Aquesta divisió no ha sigut atmesa y unas y altras monedas se donan avuy ab rahó à Sagunt. Feta la divisió diu lo numismatich francès:... «de duas cosas una, ó VA^}^ es lo nom celtibérich de Sagunt, ó es simplement «la marca del seu taller monetari. Mes no es posible de- «tenirse en la primera proposició: ^4^]r se transcriu (íArse^ mot que no te cap relació fonètica ab lo nom de (iSaguntum: es necessari donchs admetre que lo siti de «aquesta vila ahont estaria situat lo seu taller monetari se «diria Arse. Nosaltres creyem que aquest mot serveix «per designar la fortalesa, la ciutadela, y tal vegada per «extensió la part alta de la vila, Arx mot llatí qu' hauria «passat à la llengua dels indígenas despues de la conquis- «ta d' Espanya per los Romans. Los Carthaginesos ins- «cribian en las sevas monedas lo nom de sa Ciutadela ó «'1 del cuartel que la rodejaba, Byrsa^ ahont igualment hi «tenian establerta la seva zeca». (i) Del segon epígrafe no 'n diu paraula. Com veurem mes endevant en lo dit per En Heiss hi ha tantas veritats com errors, y nosaltres confesem que, si no existisin las 'monedas del segon epígrafe, creuriam que com per Car- htago lo nom Arse no es mes qu' una abreviatura ó con- tracci(3 del ^nom de la zeca ó ciutadela de Sagunt, nom qu' efectivament portaba la part alta de nostra ciutat, y que 's deya com nos ho ha ensenyat V Inscripció de Cas- ( I ) Obr, y lloch ciú, pi. 22 1 . tella lo mateix nom que la ciutadela y zeca de Carthago això es Byrsa. Fins aqui las veritats de En Heiss, tot lo demés son errors, salvo allò de que Arse may ha volgut dir Sagunt. Lo nostre compatrici En Fita creu també que lo nom Arse es lo nom del taller monetari, però no treu Arse com dihem nosaltres que 's podria fer ó com ho diu En Heiss, sinó de las alas que porta lo casco de la deesa representada en algunas monedas de Sagunt, (i) En Zobel qu' ha fet de las Monedas de Sagunt parti- cular estudi, diu al estudiar lo segon epígrafe «que tro- «vantse repetit en los tres períodos (en que ell clasiíica las «monedas de Sagunt) conte evidentment lo nom de la «rassa que habita en la ciutat de Sagunt Lo nom d^ «Arce recorda los Ardeates, que 's diu contribuïren í la «fundació de Sagunt: tal volta V epígrafe sencé solsament «se refereix a una semblansa casual de nom» (2) y algu- nas ratllas mes avall diu, «que los antichs escriptors ci- «tan dos pobles del nom d' Arce en lo N. d' Espanya; «un en las provincias vascas, y un altre en las fonts del «Ebro.» Com se veu En Zobel no resol la qüestió, puig si lo nom d' Arce li recorda los Arsemes del N. també li re- corda los Ardeates de Itàlia, això quant trova en lo N. de la península un poble de igual nom que la ciutat medi- terrànea, que 'ns sembla T havia de decidir y fer olvidar los Ardeats. (i) Vegis lo fonament del modo de veure d' En Fita: cLaesfingeque ccorona el casco (d' un cap de Palas descubert à Dénia), arroja viva luz csobre la acufíacion de nuestras monedas ibéricas. Las zecas estaban en «las acròpolis, cuya divinidad tutelar era Palas por lo comun: y asi no «vemos diíicultad en atribuir à esta fuente la esfinge de las monedas de «Carlona, Granada y Ossuna, ni los yelmos alados de Sagunto, cuya acrò- «polis en lengua ibèrica, ó mejor dicho, latina arcaico, era nombrada «Arse.—» Hoc tamen optis in apertum ut proferat nihil postulo, non enim est tale ut in Arse ponipossit, quasi illa Minerva Phidiac, Ciceron. Pa~ radox, prooem. Tampoco en las monedas celto-galas relacionadas con el «tipo marsellés falta el yelmo alado de la gran diosa, como reminiscència «de la esfinge.»— i/ttí^o espanol de antigUedades—T ovao VIII, pi. 475. f2) Dic, Miinzen von Saçunt^pl. 20. 26 194 Prenent nosaltres la cuestió per lo nostre conte direm, que efectivament, per nosaltres, los Arsenses del N. son los Arsenses del Mediterrà, ^ Quina demostració cap en aquest punt? Casi be sols la que 'Is matem atichs di- huen d' eliminació. Nosaltres havem estudiat lo nom d' Arce per lo celtich y per lo hebreu y aqui junt donem lo resultat de nostre trevall en proba de la nostra bona fe é imparcialitat, mes ni per lo celtich, ni per V hebraich queden convensuts. (i) (i) Examinem totas las solucions à que dona lloch lo nom ibérich de Sagunt. La solució d* En Fita de buscar en las alas del casco de la deesa repre- sentada en algunas monedas lo nom ibérich de Sagunt nos sembla no tenir fonament, puig fins admeten lo seu modo de veure tindriam que la cèlebre vila no prengué nom fins que vingueren los romans ó millor los llatins à poblaria , per exemple los d' Ardea. Mes si donem importància als Ardeats com fundadors de Sagunt mes n' havem de donar à los grechs à qui los antichsatribuhiexen la fundació de la ciutat, y allavoras, ;com se deya la ciutat en temps dels grechs? Sols dihent que los grechs donaren à la ciutat lo nom que pasa per grech de Byrsa qu' era lo nom de la ciutadela, y fent de Byrsa, Arsa, per corrupció tindriam 1' Arx llatí explicat. Per altra part es evident que la deesa representada en algunas monedas d? Arse be derrera d^ altres símbols, sent lo mes antich lo torOf donchs en temps del simbol. del toro, quant no 's coneixia la Palas de Sagunt, ^d^ ahont venia lo nom Arse? Emperò la qüestió se complica quan hi ha que estudiar lo nom ab la seva terminació, això es, quan hi ha que llegir Arse, Arshe^ ó Arske-etar ó edar es dir DQXtíiíXa hi ha qu^ advertir que mentrcs En Heiss llegeix X ^^^ ^ ^/ ^^ Zobel vol que siga X ^ <^; ^^^^ també En Zobel de la }^j e,una 4^) g Farem notar per que no s^ extranyi V última lectura d^ En Zobel qu^ en la quinta lletra de Sagunt se donan las següents variants ^ ^ ^ ^ lo que sembla justificar la lectura per ^ que fa En Zobel. Mes si lo mone- tatge tot es de V època romana, 'ns sembla qu^ alguna part s' hauria de fer à la impericia del grabador qu' escriuria en Uetras desconegudas, un nom per ell extrany. Mes com en aquest punt cada hu se quedarà ab son punt de vista, ad- metérem com vol En Zobel que lo nom siga Arseg-edor. Una explicació céltica sols se pot dar per lo celt bretó. 195 Nosaltres veyecn en Arse un nom ibérich. Lo poble Arsense vasch ó de las fonts del Ebro, vas- cons ó cluníenses, diu en Heiss, acunyà las següents mo- nedas. Lo nom se llegeix Arsaes. La terminació no es ibèrica, En Celta-bretOy AagoílDer vol dir chabitant de la plana, del interior del pais en oposició al mar, y també V habitant dels boscos» designacions que corresponen exactament als Arsenses vascos y de las fonts del Ebro. Lo nom segons La Godinec se compon de ar per foar 6 oar; eu; de Koad ògoad ^OJcA, y de la terminació «r que indica P individuo possesiu 6 actiu. En Vannes afegeix lo nom es Argoaeder, Entre lo nom celtich y el de las medallas no hi ha mes diferencia que '1 se d' Arse puig tenim, nom nutnismdtich^ARSEQOAi>ER, 6 suplint vocals — Arsegoasder, nom céltich — Argoader, ò Argoaeder. Diferencias mes grans y mes difícils de compendre s' han deixat en V aire per explicar un nom los mes reputats íilólechs, mes encare creyém que 's posible adelantar en V asunto. Com havem vist lo nom Argoaeder se descompon en Ar^hoaed'^r. Se- gons P autor de la gramàtica celta-bretona, lo nom es Argoaeder^ perquè desprès d' ar la \ cambia en g. Però també diu lo mateix autor que des- près d' ar la ^ 6 la A suavisan la pronunciació y es tornan c'A lo que dona- ria per lo nostre c2ls Arc*hoaeder, Traduhint los sonidos que surten de la descomposició del nom, tenim una c dolsa que un poble semitich ó fen tus d' alfabet semitich sols podia representar per s, y una gutural en V h que per suau que 's pronuncii sempre sona g. Aquest sonido los semitichs ó lo poble que feya us del seu alfabet lo podia representar per ^ «. 4^ y per n «. 1^ lo que donaria suplint lo sonido de vocal que representa V aspiració de l' hf per e, DQSI^IíXQ ósia Klün oael^ Arshoaedor, y vet aqui per que en las monedas mes antiguas de Sagunt no s' hi trova maygó 3í sinó he n. Y ara veurà En Zobel com se pot ex- plicar en lo nom anterior la falta de la g, y com no tenia necesitat de féc 196 això es induptable, los pobles celtichs del interior la por- tan moltas vegadas, ^mes lo nom Arsa^ que 's la qüestió es celtich ó vasch? Per lo celtich no sabem com explicar de la primera |^ una g, variant que no consent ni esplica cap autor de quants han tractat los estudis ibérichs. Mes la gran objecció que *s farà à lo dity que surt tot natural^es la de que dihentse en ibérich Sagunt Arse, si prenem aquest nom del celta Arc^h" oaeder^ dit nom es una abreviatura, fet que no repugnariam per las mone- das, mes quant llegim en las inscripcions lapidarias Ciutat d' Arse, fills cT Arse, (vegi lo que dihem mes endevant), no es possible donar com cor- rent V us de una abreviatura per designar un nom patronimich local 6 nacional. Per aquesta sola y poderosa rahó no havem aceptat nosaltres l' etimolo- gia céltica. Buscant lo nom per lo semitich lo mateix Zobel diu, cque la terminació & DJtse podria explicar per 1' hebraich TT3 Gedor que vol dir mur mu- ralla etc.» de modo que admetent Arse com Arx tindriam que lo nom seria Murallas del Arx, 6 Muros del Castell, nom inverosimil, puig Arx ó castell sensa murallas no 's compren, y per lo tant lo pleonasmo no hi cap. Si nosaltres diguéssim com En Fernandez-Guerra que los Ibers occi- dentals venen dels Ibers Asiatichs, diriam que los Ibers fundaren una Arse en memòria de la seva gran ciutat Arsisia, Mes en punt à etimologías semíticas n' hi ha una que dona^'que pensar y es la següent. Avuy tothom veu en los Ibisenchs als Jebuseos de la Sirià, poble de la confederació dels Chethas, ^per qué donchs, no havem de veurà en los fundadors de la nostre Arse als de P Arse del N. del Libano, poble de la dita confederació, y situat en lo costat del Kades, y à mes à mes, poble marítim'' Si fos aixís los nostres Arsenses no serian altres que los Araceos 6 Ara- censes del cap. Xdel Geseni, vers 10 un dels pobles cananenses. Deixem encara la filiació històrica: y puig havem vist à los Fenicis re- corre nostras costas, donem à un poble fenici ó siro-àrabe per fundador de Sagunt. En aquest cas lo nom de Sagunt ibérich ó primitiu ha de venir ó d' al- guna circnnstancia local ó del seu fundador. Nom propi com Arse fora dels Araceos biblichs no 'n coneixem d^ altre. Vinguem donchs à lascircunstancias locals. Sagunt està sentada csobre un terreno sech, arit, calent; en terreno as- pre y calent; en punt calent en istiu», condicions y qualitats d' una terra que los hebreus exprimeixen ab una sola paraula, y aquesta paraula es TMW de la que diu Geseni que significa»— mccim, aridus, caliduSj asperí- tatis enim notio ad res torridas, aridas, adeoque ad cestum refertur. Su- pieixis ara en lo nom semitich las vocals y tindrem Haras; fassis caure 197 Ars^ y quan veyem en la Galia tres pobles portant aqueix nom, un Ars en lo departament de Creuse, un altre tam- bé Ars en lo Mosela, y un Arsac en la Gironda (i) sensa que los celtistas n' hagin dat V etimologia, 'ns sembla que 'ns podem pronunciar contra V origen celtich d' aqueix nom. Lo cas es, que si be coneixem las monedas dels Arsaes^ fins avuy no s' ha trovat en à quin poble 6 ciutat se po- den dar ó referir, y això nos sembla digne de gran aten- ció; puig (7 no podria ésser que per conte de ser los Arsaes pares de Sagunto, no fossin més que los fills, y que per lo tant conservessin en las sevas monedas lo nom de la mare pàtria? Això no passarà may d' una conjetura, mes sem- pre tenim del fet de no coneixers la ciutat dels Arsaes una presunciò fundada del nostre modo de pensar. P aspiració y tindrem ^IríW, y si ara'ns fixem en la ^ veurem com surt per lo hebraich la s que 's representa en 1' alfabet numismatich y lapidari « per l^. 5» ss. sh. sk, Y à ben segur que M nom de V Arace del Líbano no porta altre etimologia, puig las condicions topogràíicas y locals con- cordan ab las de Sagunt. Trovat lo nom d' ahont surt la terminació. La terminació es allavors Nosaltres estem per la segona lectura, y no per la proposada pre En Zobel que es la primera, llegint emperò X == ^• La rahó està en que com se pot veure en lo trevall de nostre compatrici en las monedas mes antiguas surt sempre |í y en las del segon período ^ Ó N lletras que 's poden pendra per una W mal grabada. Tenim donchs que lo nom ibérich de Sagunt posat en hebraich dona llegint d* esquerra à dreta com lo nom numismatich. rxw n mi que *s llegeix Harash la gloriosa, la honrada, calificatin que pendria per la seva honrosa ó gloriosa defensa, lo que no *ns ha d' extrafíar, puig que lo monetatge se suposa ésser de desprès del siti. Quan, pues, nosaltres no aceptem per Arase y no Arce, V etimolo- gia semítica, es que creyem veure mes solits fonaments per la etimologia ibèrica pura, ó euskara. ( T ) Dictionnaire archeologique deia Gaule.-^T. I, pi . 8 1 , col 2 .■ 198 La hipótessís en aqueix punt es la següent; al apode- rarse los Chethas d' Arse marítima, anaren empenyent cap dalt del Ebro als Arsaes fins deixarlos en las fonts d' eix riu. Mes si Arsa 6 Arse es euskar, ^qué vol dir? Nosaltres creyém haver descubert lo nom, estudiant T arma que porta lo genet representat en la moneda dels Arsaes, y de la que dona exactament la seva forma la se- güent lletra ^, Una arma de forma tan particular havia de cridar T atenció de tot poble conquistador, y com en- tre los conquistadors semítichs venian los pobles de la Uansa y los pobles del arc, com ja sabem ;los que porta- ban r arma '^ no s' havian de caracterisar per lo nom d' aqueixa arma? A nosaltres nos sembla incontestable. La dificultat està en determinar lo nom de dita arma. Lo laborta té una paraula que fa à lo nostre fi; aquesta paraula es Arska. Arska, segons Oienhart, es sinònim de Maira y vol dir pastera^ mes Van Eys declara que aquest nom, avuy per avuy, no es conegut. Si avans de passar endevant per explicarnos la raresa de que Arska yulga dir «pastera» y que aqueix nom siga lo nom de P arma en qüestió, nos fixem en que lo perfil d' una pastera dona lo perfil de ^ aplanat en lo cim, ja la transcripció no 'ns semblarà ridícula sinó tot lo contraria. Explicant ara Arska per Aska com recomana Van Eys, tenim que Aska es la regadora ó cuneta dü un camí, y vetansaquí de nou ab lo perfil de la pastera. Mes per Aska arribem à Asto seguint sempre à Van Eys, y Asto vol dir Ase. Mes avans de riure de la conclu- sió, recordis que avuy per avuy duas vigas posadas en aqueixa forma /n fent taulada, ne diem que la teulada té la forma d' esquena (V ase; y per últim Asto que esplica Aska y Arska vol dir en laborta, traduhím literalment en Van Eys, La r de fusta en la que ^s penja la roba per es- polsaria. Y bé ,íno es una t lo que porta en la ma lo ge- net Arsaes? íQuí ho pot contradir? Si això es innegable 199 la / punxaguda ó de forma de ^ forma d' un' arma dels primitius ibers, se diu Arska y Arskaes se deyan los po- bles que la usaban, y com los Arskaes eran los habitants de Sagunt, d' ells vingué U que la seva vila se digués Arska. Ara 's compendrà una variant ortogràfica del nom ibé- rich que Zobel esplicaba dihent que per los ibers 2 y ^ ó Z eran una mateixa lletra (i) ó bé que no hi feyan dife- rencia. Lo que per nosaltres resulta es, que per exprimir lo so sk los semitas ó los ibers al apendre d' escriure se valgué- ren de ur, y aixís se trova escrita aqueixa lletra en las mo* nedas mes antiguas y en lo nom de Arse de T inscripció de Castelló que ^s del temps del siti, sustituhintla en lo se- gon período monetari la d ó ^ ó i quan la pronuncia- ció s' anà suavisant. Per llegir, en fi, lo nom sense de corrido de V euskara Sagunt nos falta tan sols la seva terminació. Lo nom numismàtich dona DQ^IílíXa que llegim A.r.sk,a,eJ.r. llehim t,=^ per conservar lo nom vasch tal com avuy se coneix: mes ja 's compren que la petita variació fonètica de e en a res contradiu, y que també hauriam pogut lle- gir e. La terminació e./.r. per nosaltres no es mes que la ter- minació de datiu en que està escrit lo nom, puig en dia- lecte Soleti^ etar^ etara es la terminació de datiu (2) y la terminació de datiu s' escau perfectament tractantse de monedas que havian de servir per los habitants de Arska ó per Arska. Lo nom, donchs, es Arskeetar. Demostrada ia existència del poble de llengua euskara (i) Ob. cit. pi. 20. (2) Elements de Grammaire basgue. -^Dialecte Souleti», par Louis Geze* 200 en Ampurias, Vich y Sagunt, y ab relació ab los pobles marítims, los de dalt del Ebro ó de la Vasconia pròpia- ment dita, la nostra téssis d' un poble primitiu parlant euskar queda demostrada, y ara se 'ns creurà si diem que lo vasch ha deixat innumerables arrels de la seva llengua en los termens geogràfíchs dels antichs catalans, puig fins en la cèlebre Elo com ho ha demostrat En Trueba se hi troba viu lo vasch en una de sas làpidas donada per cal- daica per En Rada y Delgado. I Es aquest per ventura V íinich exemple que 's pot ci- tar? Una nova inscripció podem afegir com donant una pos- sible lectura euskara; tal es la del fons d^ una copa, pu- blicada per Albinyana en la seva Tarragona monumental. Diu aixís: ^<^'\ A^ "^'^H4^ La transcripció dona: N. V. K. (R). I. Ts. N V. AI. H. R. E. Havem tancat dins un paréntessis la R de la primera ratlla, per quant, com d' escríurela 4 es r, y posantla d' aquesta manera |^ es a, es molt factible un error, error que havem de suposar que realment existeix si havem de llegir r inscripció per lo vasch, puig perquè 'ns surti una lectura havem de darli lo valor d' una A. Feta aquesta correcció, llegim: i.* ratlla: r*Yl^ — Núk primera persona del singular del verb estar: Jo estich. 201 ^1^ Iaj I^ — Att:(\n^ per ahont se veu com no 's deu supri- mir la t de ts ó t^ de la* u , y vol dir, devant. Per la segona ratlla hi ha algunas dificultats. Lo grupo >S^H^^ se llegeix Aihre; en labortà y baix- navarro Aiher vol dir desitja de modo qu' entre la parau- la antiga y la moderna no hi ha més que una metàtessis. Donchs nostra transcripció es exacta. Però Aiher 6 Aihre significa, avuy pròpiament, «enveja, desitj sobre tot de fer mal». Es donchs una paraula metafòrica d' aqueixas destinadas à exprimir un estat de Y ànima: donchs, si no avuy en altre temps, Aihre podia exprimir un desitj ve^ hement^ un desitj violent^ desitj que sent, per exemple, P assedegat. Nos queda, donchs, per donar valor à la lletra A qu' es la mateixa que Y. Si considerem Y com y 6 i fem P ins- cripció d' època baixa, y admetent lo seu valor grech, en aqueix cas arribem à lo pronom hi «tu», y allavoras po- driam llegir: Jo (r aygua, lo vi, la copa) esiich devant (lo que) tu de^ sitjas. Es dir, devant de la teva set. Aquest es lo resultat del nostre estudi: no se 'ns oculta que la leaura de la segona ratlla deixa molt de tenir lo rigorisme de la primera, mes nosaltres no havem sapigut arribar à més. Per altre part aquesta inscripció es susceptible d' una correcta lectura hebraica, y fins ab particularitats orto- gràficas y de llenguatje notabilíssimas, donchs quan se coneixi aquesta segona lectura, allavoras se podrà decidir la crítica; nosaltres donant las dos transcripcions creyém fer proba de bona fe y d' imparcialitat. Entrem ara en la lectura dels dos epitafis tarragonins ibero-llatins, raríssims exemples que creyém perduts per la lapidària catalana. Lo primer copiat de Laborde (i) diu: (i) Voyage pintoresque etc, T. I, pi. 88, núm. 12. 27 202 a. r. e. t. k. a, ts. n, q. 1. a. u, r. a. n. t. L s. L a. ^"Y r*5^AP^>^♦ • p^r*xA^A4 FVLVIA LINTEARIA En Villanueva (i) porta també com es ben sapigut dita inscripció, ab la diferencia de no haberhi cap punt que separi las lletras ibéricas de la segona ratlla. Lo segon epitafi comporta algunas varietats: Laborde lo copià de la següent manera: obr. y lloch cit. n."* 2S HEIC EST SIT///// P^^lí /// 4^>^ HP^A^I^AI ///// En Villanueva la transcriu en lo lloch y obra dita,^^. 3. HEIC. EST. SIT Y En Hübner la porta en las Inscripcions llatinas ja ci- tadas w.** 4424 a. en aquesta forma: HEIC. EST. SIT//// h^lí. ///^ >4IIII ^f" A9f*M/llll Las diferencias, com se veu, portan sobre la puntuació de la primera ratlla ibèrica, y sobre '1 cambi de H per ^. Lo epitafii n." II dona la coneguda fórmula llatina de Aquí està enterrat^ escrita d' una manera que à la llegua (i) Viaje literario.-^Tomo XX, pi. 98, flg. 2. 203 se veu qu^ es un poble estranger el que fa us del llatí; proba de que aquesta llengua no estava en us avants de la vinguda dels romans. Ara bé: la segona línea del segon epitafi, dihent la pri- mera Aquí està enterrat^ ipot ésser lo nom propi del di- funt? Sens dupte: mes si s' observa qu' en lo primer epi- tafi, en el queM nom està en llatí, hi ha una t qu' es la lle- tra que ^s troba à faltar en son lloch en lo segon epitafi tenim que suplint la t la única variant es k per g^ lo que fonèticament no implicaria cap dificultat; à major abun- dament lo nom vasch que respon à dita lletra s' escriu encara avuy ab fr y ab g. Luego la segona ratlla porta un sufix ó terminació kr que '1 primer ha suprimit sens dupte per ésser tal. Suplint ara vocals, nosaltres llegim: Epitafi núm. I. — Aretoki. Epitafi nüm. IL — AvíETeGÍ...KeKÍa. Are hi es per Ara, y ara es un demostratiu que 's pot determinar per V expressió ara noia que vol dir, «Vet aquí com», y com noia es com^ ara vol dir Vet aqui^ tra- ducció literal. ToKi ó Tegi vol dir: lloch, siti^ habitació, morada. La terminació keria se troba usada per formar un gran número de sustantius. [Van Eys.) Donchs en un y altre epitafi Aretoki y Aretegi-keria se traduheix per Vet aquí la morada, Vet aquí lo lloch^ lo siti, y sen Toki^ Tegi^ «siti», com se veu la fórmula vasca traduheix lo llatí HEIC EST SIT... í/í d' un modo casi literal, puig lo mateix té dir: Vet aqui lo siti — fórmula vasca — que Aquest es lo siti — fórmula lla- tina — si bé situs metafòricament vol dir enterrat. De la segona línea del primer epitafi, la primera part se llegeix per sí mateixa, puig a. ts. n, k, 1. a. u. r. su- plint vocals dona, AxsNeKO laur això es última terra, puig creyém que laur es /wr, «terra». El viscaí luur ens sembla explicar lo ibérich laur. ^ 204 De la segona part d' aqueixa línea no 'ns atrevim i do- narne cap versió puig à pesar d' haver ensajat totas las combinacions possibles, may havem trobat un resultat satisfactori. Diu donchs la lectura del primer epitafi: Aretokt Atsneko l(a)ur. A.u.t.l.s.l.r. Fulvia Lintearia. Aíxó es literalment: Vet aquí la morada ÚLTIMA (en la) terra a.n.t.l.r.l.r. Fulvia Lintearia. La lectura del segon epitafi presenta també algunas di- ficultats. En Laborde dona la primera ratlla sens separació de noms, ó sia sense puntuació, mentres que Villanueva y Hübner puntuan, però això Ja havem vist que no altera la lectura. La última ratlla havem dit, dona, comparant las lectu- ras de Villanueva y Hubner ab la de Laborde, lo cambi de ^ per H, y com per decidir la qüestió no tenim més me- di que atendrens à la major suma d^ autoritats, nosaltres creyém que s' ha de llegir ^, tant més quant per aquesta lletra se pot llegir la segona ratlla ibèrica, lo que no's po- dria fer llegin H. Mes aquesta segona ratlla ofereix encara la novetat de donar per lo seu final interrumput Laborde una I, Hubner à una I posada inclinada, ó lo primer pal d' una A, mentres que Villanueva suprimeix tota indica- ció. Ara veurem P importància d' aqueixa variant per la lectura; mes avants havem de dir que nosaltres entenem que la A y A s' han de llegir k per lo que toca à aquest epi- tafi. 205 La transcripció es casi tal com una escrita HEIC. EST. SIT... ARE. ToKi. KeRia ^AKARIK y diu literalment: Vet aquí lo sitidur de,.. puig Sakarik se compon de Sakar^ik^ això es, del nom Sakar^ que vol dir dur y del sufix ife, que unit als. noms correspon à de. Com se veu, la lletra ó resto de lletras que segueix à Sakarik^ no es necessari per la lectura. Per acabar estudiarem una nova làpida sepulcral exis- tent avuy dia en lo Museo arqueológich de Tarragona Sobre un tros de màrmol blanch se llegeix: 2 R M2 ^OMO(0 Lo compte de Laborde la publica ab una variant im- portantísima: 2RM2 líOMO Obr. cit. To. I, /?/. 88, núm. 12. Nosaltres creyém exacte la transcripció de Laborde, sols per quan permet sa lectura. La primera ratlla es un nom propi, difícil de determi- nar; la segona un adjectiu califícatiu molt senzill. Si la primera ratlla V havem de llegir ab sujecció al al- fabet que havem donat, sols podem comparar lo nom en qüestió ab lo nom monetari H' ^ 3 H 3 que fins avuy no s' ha pogut classificar. Si tenim comte de las inscripcions bilingües que clarament nos diuhen que s^ escribia en ibérich quan T us del llatí s' anava ja estenent, interpre- tem la Jl y la M com r y m, y allavors lo nom se podria (1} Catalogo de los objetos que se conservan en el museo de la Sociedad arqueològica tarraconense: any i852; pi. 55. 2o6 iiegir SüRaNiesa^ que correspon al euskar Saramea y al llatí Sordes. La segona ratlla se llegeix Eolio llegint l=f , en virtut de lo que acabem de dir. Y no 's vegi contradicció en això, puig que ja està dit que V alfabet lo mateix que la llengua s^ havia de modificar ab V invasió llatina; per lo que totas aquellas lletras de forma iguala à las llatinas en- cara que ab diferent so, i la curta ó à la llarga havian de pendre lo valor del poble dominador, interpolantse pri- mer, y acabant després per dominar. Donchs Eolio per nosaltres es un nom euskar en tota sa puresa. Lo nom es Eo-lto y nosaltres lo comparem ab ehai'le qu' en tots los dialectes euskars vol dir teixidor. Eo vol dir teixir ( Van Eys^ pi. 109) y la terminació s' es- plica per lo íilólech holandès per una contracció de \ale 6 gale; mes en Van Eys pren per radical Eun que vol dir «drap». Si lo nom ibérich no es «teixidor» se podria també es- plicar per Eolio, això es: Eodiho^ teixir lli^ puig liho en euskar es «Ui», paraula emperò que Van Eys treu del castellà «lino» ab cambi de n per h del que dona varis exemples. Res tenim que dir del cambi fonétich, ^'mes quina rahó filològica hi ha per treure liho del castellà /f- no y no per lo contrari? Los euskars ò ibers qu' en tota sa llengua demostran los seus orígens agrícols y pastorils, ^•no havian de tenir un nom propi per lo lli? ^Los euskars ò ibers habitants d' Aintzir y Kose no havian de tenir un nom per los llis d' Ampurias y del camp de Tarragona? Del fet que la paraula /// se trobi en totas las Uenguas ro- manas y en lo llatí, ne tenim prou pera concloure que la paraula euskara no ve del castellà, puig d' igual manera pot sortir del llatí linum^ y respecte aquesta circunstancia ja sabem que 'Is mes reputats filòlechs admeten una forta corrent ibèrica en lo llatí; y en fi, si liho ve del llatí linum^ sempre tenim que dit nom se troba en la làpida sepulcral del museo de Tarragona. — Eolio^ donchs, pot dir també Teixir-lli^ «teixidor de lli». 207 Ara es ocasió de fer resaltar una círcunstancia que cre« yém notabilíssima. Nosaltres acabem de trobar en Sara- mesa (?) Teixidor ó Teixidor de lli^ y en un dels dos epitafis bilingües havem trobat una Fulvia Lintearia^ ó sia Fulvia Teixidora; donchs lo cas d' escriure la quali- tat d' ésser lo difunt, teixidor^ en las làpidas sepulcrals se troba del tot justificat. Eolio^ donchs, traduheix Lin^ tearia. Lo fet es tant més important, quan tenim un pas- satge de Plini per comentari. Plini diu (i): V Espanya citerior té també un lli d' un blanch exelent degut d las ajrguas d' un torrent que banya d Tarragona-, sa finura es maravillosay es allí ahont s' han establert las prime^ ras fàbricas de carbasus (telas finas). Donchs vet aquí la celebritat de la fabricació catalana de draps de lli prego- nada per Plini, justificada per las inscripcions ibéricas, y vegis també si ve de lluny V honra dels oficis manuals en aquesta terra, quan fins se gravavan en las portas de la tomba. LA LLENGUA DELS CIVILISADORS L' Hebreu Si la nostra interpretació y lectura dels noms geogrà- fichs é inscripcions que precedeixen fins ara reputats y reputadas com il-legibles es verdadera, la téssis que sos- tenim respecte a ésser lo euskar la llengua del poble ab- origena de Catalunya reb la més complerta y cabal de- mostració. Havem dit que fins avuy las lapidas han sigut reputa- das com il-Iegibles, negantse al comú esfors d' homes eminents durant tres sigles, y ara afegirem, que aixís fou en gran part per causa de no haber conegut son alfabet. Aquesta consideració habia d' ésser prou y bastant perquè En A. de Bofarull ho acullis en la seva Historia de Ca^ ( I ) Historia natural, Llib, XIX.— 1 1 .—4. 208 talunya la lectura de la làpida catalana del arch de S. Do- mingo del Call llegida en un temps en que encara no '^s coneixia V alfabet ibérich ó català^ sent aixís que quan la publicà feya ja anys qu' era conegut, de modo que bas- tava ab rectificar T alfabet, per veure P error en que in- corria. La dificultat màxima oposada à la lectura de las làpi- das catalanas ha sigut la d^ ignorarse completament ab quina llengua habian sigut escritas. Los primers ensaigs de interpretació, naturalment se íeren per lo vasch, puig sent una de las llenguas primitivas d^ Espanya y de la que ^s podia sostenir ab fonament que un dia sigué parlada en tota la península pirenaica, era lógich y natural comensar r interpretació per la dita llengua; y en los nostres dias aquesta tendència ha tingut més fonament, puig per lo trevall de Boudard sobre la numismàtica Ibérica, queda- van explicadas terminacions y lecturas dels epígrafes mo- netaris per lo vasch, que semblava qu' en V esdevenidor res ho tingués que contradir. Emperò, es lo cert que à pesar de trobarnos desde casi fa vint anys en posessió del verdader alfabet ibérich ó ca- talà, y d' haber llegit ab ell los epígrafes monetaris, tan prompte aplicavam lo dit alfabet à las inscripcions, aques- tas per conte de parlar, se feyan moltas vegadas més mu- das que may, qu' es lo que dava per resultat que molts esperits il-lustrats, y fins numismàtichs de primera forsa, y ho dihém per un que 'ns ha ajudat en lo nostre trevall, desconfiessen dels resultats obtinguts per Boudard, Del- gado y Heiss. Confessem que de motiu n' hi havia, puig si trobat V alfabet y feta la transcripció, aquesta donava per resultat una llengua desconeguda, ó bé se havia de dubtar del ins- trument d' interpretació, ó bé s' havia de confessar que las làpidas eran escritas en una llengua desconeguda y perduda en lo mon per sempre. Lo primer punt era impossible, puig davan fé las lec- turas monetarias. Y vet aquí per ahont arribavan à de- 209 clarar que las làpidas eran escritas en una llengua desco- neguda y perduda. Aquesta conclusió lògica desdeU punt de vista de que acabem deparlar, oferia lo següent flanch: icóm una llengua que 's parla y s' escrigué en Catalunya fins molt entrat lo primer sigle de V era moderna, podia haber desaparegut sens deixar rastre? ^'Una llengua par- lada en lo dit temps podia ser una llengua destinada a morir y à desaparèixer? Los fets concluhian per V afirma- tiva, mes nosaltres confessem que sempre 'n tinguérem dubte. Esplicar ara com havem arribat à la solució que propo- sem, es menys interessant que convenient, puig que à la fi es necessari esplicar lo método que havem seguit, no sens resultat. Lo método no ha sigut llingüístich sinó histórich. Partint nosaltres del fet de la vinguda dels Chethas à Espanya, y no podentlos deixar en lo sur per ilógich, puig los que havian conquistat lo Nil no s' havian d' atu- rar devant V Ebro, conduirem per la posibilitat de que la seva llengua que havia d' ésser una llengua semblant à la fenicia, sinó la mateixa llengua fenícia, podia ser la llen- gua en que s' haguessen escrit las làpidas ibéricas ó cata- lanas. Haventne adquirit d' això un convenciment, per los re- sultats del nostre estudi histórich, emprenguérem T en- saig que avuy oferim à la crítica y al estudi de personas més competents de lo que ho som nosaltres en tan difícils materias. La qüestió 's presenta ba en los següents termes: inter- pretar unas inscripcions escritas en una llengua desco- neguda^ que resultaban també serho ab elissió facultativa de tfocalsy sense divisió de paraulas. No sabem perquè '1 problema presentat en aquestos termes havia de dar lloch à que las personas serias se ri- guessen del esfors que 's feya per llegir unas inscripcions que ab lo cambi de vocals lo mateix podia dir un mot, pot^, que peto, puig los dits no podian ni debian desco- 28 210 néixer, que hi ha hagut Uenguas escritas de la mateixa manera que resultaban serho las primitivas inscripcions dels catalans. A nosaltres precisament aquesta singularitat era la que ^ns animaba en lo nostre trevall d* investigació, puig de- yam; si lo nostre poble Cheta es lo poble conquistador del Egipte, y M propagador en Europa de lo seu alfabet, la nos- tra llengua escrita ha de presentar una certa similitut ab la seva, y la primera que trobabam era precisament aques- ta elissió facultativa de vocals, es dir, una manera d' es- criure tal en la que 's podian suprimir ó no, à voluntat, un cert numero de vocals ó totas; y bé, això que resultaba cert y probat per l' ibérich y català, resulta eer també la escriptura pròpia dels Egipcis. Se dirà que las vocals suplidas en V egipci no son unas vocals arbitrarias, es veritat, puig se ha referit V escriptu- ra egípcia à la llengua copta, mes aquest trevall sortí, di- guemho aixís, d' una intuïció que la experiència ha justi- ficat. Donchs pet nosaltres, trobada ja una similitut per V escriptura, no 'ns faltaba més que trobar una manera de suplir las vocals que no fos menys rigurosa de la trobada per r escriptura geroglífica. Y una volta vejerem confirmada per la dita simili- tut, la nostra teoria històrica d' ésser los Chetas los que civilisaren à Catalunya, y portaren la manera d' escriure egipcíaca; recordarem desseguida que V hebreu s' escriu ab completa elissió de vocals, y moltas vegadas sense se- paració de paraulas, de modo qu'- una làpida hebraica ahont sols hi hagués escrita la següent paraula n que 's llegeix ...^ «... estaria escrita en llengua desconeguda, mes posant entremitj una e resulta Ben qu' en hebraich vol dir ^11. Donchs lo sistema egipciach era lo sistema Chetha. Direm ara, perquè no'nfassin un argument aquells que no coneixin V escriptura geroglífica ó sistema d' escriure dels Egipcis, que la nostra divisió en paraulas de las ins- cripcions ibéricas ó catalanas no es tampoch ni una cosa nova ni una cosa arbitraria. 21 I En primer lloch direm que Ms Egipcis qu' ensenyaren d' escriure als Chethas, cscribian de la mateixa manera que 'Is primitius catalans, es dir, sense separació ó divi- sió de paraulas, y que la manera egipcia es la manera chetha y la manera dels fenicis, la dels cartaginesos y de casi tots los pobles antichs. La pràctica de nostre sistema nos havia d' oferir difi- cultats grans, y la més gran la de havernos de servir de una llengua que no 's pot dir ni assegurar que fos exacta- ment la mateixa que parlaban los Chethas al arribar à Espanya; mes nosaltres considerant que 's fa us, y bon us, del hebreu per interpretar las inscripcions íenicias y púnicas que eran cassos semblants al nostre, ab las ma- teixas reservas y restriccions declaradas per lo fenici apli- quem r hebreu à las inscripcions ibéricas ó catalanas; donchs no s' esperin trobar ni las rigorosas cbncordancias necessarias en tota inscripció de idioma perfectament co- negut, ni un rigorisme de vocals que fins no pot dar V he- breu, puig lo sistema dels masoretas no té 'n lo seu favor mes que la seva autoritat, y ademés hi ha que contar ab los cambis fonétichs qu' implican sempre '1 parlar un nou poble una llengua extranya à la seva, ó sent fins la seva mateixa, aixís donarem una transcripció ó fidel ó justifi- cada per las vocals mes del tot rigurosa per las conso- nants ab lo qu' esborrarem lo possible dubte, que resulta- ria de tota altre manera, d' ésser lo nostre fet, un fet arbi- trari y sospitós. Segona dificultat. ,iFins à quin punt los Chethas avehi- nats en Catalunya y trobantse ab un poble que parlaba una altra llengua, conservà la manera del hebreu de su- primir las vocals? En la hipótessis de que la seva llengua sigues llengua vulgar, parlada, al escríurerla,clar està qu' una supressió rigurosa de vocals no resultaba ni del geni de la llengua primitiva, ni del sistema de 1' escriptura geroglífica, donchs hi ha lloch à estudiar en tota trans- cripció quan las semi-consonants del hebreu tenen valor de consonant, ó d' aspiració, y quan lo valor es el d' una 212 vocal pura y clara: nosaltres no podem avuy per avuy dar reglas per fer aquesta distinció, y sols podem recomanar un pacient tanteig. Semblarà sens dubte als que llegexin, que una vegada en posició de la llengua de las inscripcions, tot està dit y fet, y que ja no hi ha mes que traduhir, sen aixís que ara comensan los trevalls. Nosaltres toquem aquest punt no per sangrarnos ab salut com se sol dir, sinó per demostrar qu' en matèria tan difícil rara vegada, y això tractantse dels mestres, s' ha arribat à traduhir d' un cop una inscripció semítica, hebraica, fenicia, púnica, ni quan ha vingut escrita sensa separació de paraulas, ni encara ab aquesta última cir- cunstancia. Llegexis sinó lo que diu En Halevy en las planas 2 y 3 ÚQ Ir^ sQveLS Melanges d' épigraphie semítiques t\c. lli- bre destinat à reveure y corretgir totas las inscripcions semíticas publicadas fins V any 1874, y hom quedarà ma- ravillat al veurer la munió d' imposibles traduccions auto- risadas per los homens mes eminents. En Derenbourg, un nom que fa autoritat, deya en la mateixa fetxa en lo Journal Asiatique (i) per excusar las dificultats y contradiccions dels traductors, «per no des- acreditar la cieneia semítica pensis per un moment à cuantas lecturas no ha de donar lloch la tercera línea de r inscripció d' Aschmun'azar composta de trenta una consonants». Y diu això home tan eminent à propòsit de la lectura de las lletras següents nS^n^ioSin de la tercera ratlla de V inscripció de Carthago feta per ell mateix, puig mentras una vegada llegeix rhv n^iD S"T y traduheix (lite- ralment) (cjo posaré lo pobre en alt», la segona vegada conservant la mateixa divisió de paraulas y fins supri- mint també la primera / llegeix ,ajo he overt la porta de las estables de las bestias que hi mamaban». Donchs no ( I ) Tom. IIL Sept. seriem pi. 224. 2l3 sens motiu deya En Derenbourg; Ho confeso^ hom queda confós devant de dos eftsajos de interpretació igualment admisibles^ y sempre tan discordants^ y en los que^ sense dubte^ vindran d afegirse en lo esdevenidor altres com^ binaciofts mes ó menys conformes al geni semitich. Si volguéssim citar altres casos no tindriam que fer mes que obrir lo llibre d' En Halevy. Donem emperò, una proba del cas que semblarà ex- traordinari, de donarse tres lecturas (fins ara) de duas lí- neas d' un papirus arameo deTurin, originari del Egipte, escrit ab separació de paraulas. Geseni, rés menys que Geseni ne fa la transcripció y llegeix: Deus^ domine me! ex conculcationi servum titum e (ripe)z^íYa una est, et veraxdominus meus est Jehovah?,,. Empren la lectura de las duas ratUas lo ]sabi aleman En Merx y traduheix conservant la transcripció d' En Ge- seni, per lo que fa à la primera ratlla, «^ mi senyor MithratvahichtÇa)^ lo teu servidor Pakhim y declara que de la segona ratlla no 'n entén un mot. En fi, avuy lo francès En Clermont-Ganneau, sempre sobre la transcripció de Geseni, reprèn la lectura, con- serva la feta per En Merx per la primera ratlla, y tradu- heix la segona per Vivent^ joyos y fort; forma de salu- tació, y luego com entran en matèria, diu: Mi senyor^ que siga (i). — Vegis à que ha vingut à parar V alta lucubració bíblica d' En Geseni, à una entrada de carta de las mes remplonas y vulgars. Donchs de nostras lecturas s' en poden esperar cor- reccions tan grans com las anotadas, à pesar de tot nostre afany per evitarlas, y no seriam nosaltres qui derrera- ment las agrehisiem, puig que mes busquem la justifica- ció de nostra teoria històrica en aquesta part de nostre trevall, que no T exactitut de unas traduccions, que nosal- tres mateixos no esperem de nostre insuficiència. (i) Mevue Archeilogiqne—T , VXXVI, pi. 96 à io5. 214 Havem de dir en aquest punt, per quina regó'ns limi- tem à la lectura y transcripció de las làpidas catalanas. Be que de haverse parlat en la Turdetania y Bastitania una llengua fenicia no hi hagi dubte^ nosaltres deixem à los sabis andalusos V estudiar la qüestió de si la llengua turdetana era un fenici pur, ó un libich-fenici, y per lo que fa à la regió celtibérica ahont s' usà lo nostre alfabet, direm que los ensaigs que havem fet no 'ns ha donat cap resultat, de lo que concluhem en favor de una interpreta- ció vasca-celta. Per tot lo dit, donchs, ens havem de limitar à la trans- cripció de las làpidas ibéricas ó catalanas. Aquí sur una qüestió prèvia: ^'las làpidas escritas en he- breu son anteriors ó posteriors à las vascas, ó vice-versa? Aquesta si be 's mira no es qüestió. Clar està que al arri- bar los Chethas à la península, y al trovar en ella nn po- ble de llengua euskara no T habian de forsar à parlar sa llengua, ademes los epitafis de Tarragona 'ns han ense- nyat que lo vasch era parlat quan s' introduhia ja lo llatí. ^ En quina proporció ó relació se parlaban ab duas llenguas? Passa à los Chethas lo que à los goths que à pesar de essar germanichs se llatinisaren per complert, es dir, los Chethas adoptaren la llengua dels euskars? No ho creyém possible, puig per nosaltres si los goths y franks se llatinisaren, fou, per quant se trovaren en front d* un poble mes fort en civilisació, y el cas contrari es lo cas dels Chethas al arribar à la vall del Ebro. S' ha de tenir donchs com per cert, lo fet de que men- tres r euskar pogué continuar y continua sen una llengua vulgar, ó la llengua del poble ó d' una part del poble, V hebreu ó fenici dels Chethas fou la llengua de la gent ilustrada, la llengua sacerdotal y sabia, ó si 's permet, la llengua oficial. Per lo tant tingas per entès que totas las lecturas que seguiran han sigut primer ensejadas per V euskar, sens que ab això volguem dir mes que, per nosaltres, no 'ns ha sigut posible transcriurelas per V euskar. Y ara ens re* 2l5 comaném à la paciència de nostres lectors per lo agre del trevall, asegurantlos que d' estar nosaltres en lo cert, sos fruits seran dels millors y mes considerables, y qu' en pocas paraulas, lo sol de la veritat il•luminarà la nostra teoria històrica. Núm. I. Procedència. Vf Alcalà de Chisvert, publicada en la Memòria del Príncipe Pio sobre las antiguetats del regne de Valencià, làmina I, nüm. i5. Tomo VIII, de las A/e- morias de la Real Acadèmia de la Historia. Aquesta transcripció sofreix mudansa en V obra d' En Masdéu, puig haventli comunicada lo mateix Príncipe Pio la transcriu fent de la f** y de la |í una sola lletra ab jucla, ó sia una M ab jucla en la segona cama. (i) No coneixent la pedra si es que ^s conserva; deixarem la qüestió per resoldre, en quant à la seva exacta forma. Transcripció: Lectura. De dreta d esquerra: Ben Qpalb ó Ben Kealb Los Beni Kalb son citats per Herodoto com una tribu de Lybichs. Mes endevant tornarem à trobar aquest nom. Vet aquí un cas en que la n es pura vocal, de modo que pera V exacta transcripció hebraica deuriam suprimiria, lo que no fem per no donar lloch à confusió, y perquè 's (i) Masdéu. — T. XIX, pi. 267. 2l6 vegi que per los Ibers era facultatiu com per los egipcis, la supressió de vocals. Nüm. II. Procedència. Publicada per Masdéu en lo Uoch citat, tomo XIX, pi. 267, habentli sigut remesa per lo Príncipe Pio: nXOÓAnOMY NI Transcripció: Per primera vegada trobem en una làpida la TT lletra que sols s» dona en las omonoyas amporitanas. La 5 tam- bé es rara fins en las monedas, circunstancias que afegidas à las variants ab que la publica lo Príncipe Pio en las an- tiguetats de Valencià, obr, cit,^ lam. i, nüm. 12, fa que la publiquem ab las reservas consegüents. Lectura. — Llegim de dreta à esquerra: 1 Monument: ü2^ — Jebits ó Ibisench\ los Jebuseos, tribu del sur de la Palestina, y pobladors ó civilisadors d' illa Ivisa. Opelsar. — Nom propi: compost del nom propi Sssr — Geseni^ pi. 481; col. I, y de la terminació Sar^ tan carac- terística dels pobles semítichs. 227) nos sembla ésser lo mateix ](i)in inteligencia^ pru- dència. Es dir: Monument del Jebuseo Opelsar .^ lo prudent. Num. IIL Procedència. — De Sagunt. 217 Variants. DOi;XC:^NCAA I. N^VIN NV lí N AAA< X Príncipe Pio: pL 58^ núm. 120. En Phillips Ueber das Iberische alphabet la publica sen- se los dos punts en la primera ratlla, y en la mateixa cambia nostra i per I^, y dn la tercera suprimeix la X-' tot això serà per equivocació d' imprenta, puig diu la co- pia de las Memorias de la Real Acadèmia de la Historia qu' es d' ahont nosaltres treyém nostra copia. P^OVXC: ^r--N3f p p 1D INW a(N)ï: — Colócala^ fent us del imperatiu. 1D — 5ar. Nom propi. Pot ésser contracció ó abreviatura del nom Sardus que com sabem era lo deu nacional dels Libychs. També podria buscarse aqueix nom, puig lo seu origen africà es evident, per lo bereber Sarsa (i) que ja 'ns surt sol com en Sar: epitafi núm. 2o5 dels publicats per Halevy. p— ///. ]: ó ^:i en constructo^//^ de, iSsNï. — Aqueix nom nos sembla compost de iSs nï: nï per nï com sona en los noms dels berebers, responent al nom neo púnich Nur, nom de deu y de persona. nSs ó sia Kalb^ es un nom de tribu citada per Herodot. De modo que la tribu libyca dels Bettt Kalb d' Herodot se trobaria entre los soldats que ab Hanibal vindrian à Sagunt. (i) Helevy.— i?í«dtfí Berbers.^ioMV. Assiàtich etc, núm. i6i. 222 De tnodo que V inscripció diu Colócala: (la pedra del epitafi) Sarjill dels Beni Sa-Kalb. Com acabem de demostrar per la lectura de las làpidas níims. III y IV, existeix una gran dificultat per ferlas ab seguritat, y es que las copias que d' ellas s' han fet son di- ferentas y fins contradictorias. Dada aquesta situació ^qué fer? í Donarem las altres que publica lo Príncipe Pio ab diferenta transcripció escritas en los llibres de Pérez Ba- yer y Comte de Laborde? Quan no hi ha seguritat en la lectura ja 's compren que nosaltres nos podem equivocar en las nostras correccions. Per lo tant deixarem d' estu- diar unas inscripcions de las que potser un mal pensat nos diria que las arreglem à nostre modo, pera poder Ue- girlas. Nostre trevall V anem à empendre en la lectura de tres inscripcions més de las que no tenim que discutir lletra alguna, y una de ellas es tan y tan important, que per sí sola bastaria per acreditar nostre descubriment si s' acep- ta nostra lectura ó bé si modificantla se llegeix segons nostre sistema. Això dit continuarem nostre trevall. Num. V. Procedència . — Tar ragon a. Vet-aquí la lectura que per V hebraich comporta V ins- cripció de la copa de Tarragona y de la que havem donat sa lectura per lo vasch mes amunt. ^^H4^ 223 Lectura. — Llegint T inscripció de dreta à esquerra ja 's compren que lo segon nom, lo més curt, hauria de resul- tar escrit al revés, cas de que V artista portat de la sime- tria hagués volgut que las camas de las lletras miressin al centro del círcul de la planta de la copa, qu' es lo que suc- ceheix ab la nostra inscripció, donantnos per lo tant una variació important, puig mentres la 4 es r en la inscrip- ció de la primera ratlla, ^ es <2 en la segona girant la copa. Això dit, nosaltres llegim: l^ïa — NarziR Jip— QUN l(SSa)n— Hal-lu La lectura de natsir no presenta cap dificultat, puig vol dir Reservada^ destinada (la copa) per quant lo cant. Cant en hebreu es schir i^tr, mes en la nostra inscrip- ció no 's tracta d' un cant qualsevol, sinó d' un cant lúgu- bre, d' una lamentació, cantus lugubricts^ lamentació^ diu Gesenius. Donchs la copa era per fer libacions fúnebres, tal volta per quan se celebrés una agapa ó convit funerari moda que sembla haber introduhit lo poble hebreu; (entre nosaltres regna aquesta costum fins à últims del sigle xiv de J. C.) puig Qun oposat à shir vol dir cant fúnebre, La última paraula, de la que ja haviam dit que 'n par- lariam en aquest lloch ofereix algunas dificultats de tra- ducció. Nosaltres havem llegit Hal-lu. La sílaba Ha correspon exactament à la |f ^; la A pot passar com aspiració, mes las dos vaus que 'ns resultan cap al últim, las donem nos- altres convertidas en una lamed y en una vau. Aquest cambi U fem autorisats per Gesenius, puig diu que 'Is he- breus y Apud Phcenices et Penós al sylaba scepe mitiga-' fur in AU com Mokar per Maikar. Esplicada, donchs, la nostra lectura, tenim que Hal•lu respon al verb llatí Laudo^ que entre las sevas transcrip- cions te la de voler dir fer oracions fúnebres .^ com se pot veure en Freund. L' inscripció, aixís, nos diu que aquella copa es^ — desti^ TW tiaJa pel cant quan la oració fúnebre^ — venint à sostenir la nostre interperetació la paraula hebraica qun com opo- sada à schir^ segons havem esplicat. De modo que l' inscripció diu: Reservada (la copa) per lo cant de 1' oració fúnebre. Núm. VI. Procedència. Barcelona. — Trobada quan lo derribodel arch del carrer de Sant Domingo del Call. Nostre dibuix es pres del que ba publicat En A. de Bofarull en la se- va Historia critica de Cataluna^ y això diem per quant haventse publi- cat dita inscripció en lo Museo tini' versat, any V, pi. 240, sense cap dels símbols que la coronan, com també sense 1' apéndice fïnal ahont s' hi veuben los quadradets y trian- guls, no sabem nosaltres quina au- toritat tingan ditas adicions. La lectura de nostra làpida impli- ca desde '1 primer moment una difi- cultat, y es la transcripció de la lle- tra 1 desconeguda de nostres alfa- bets ibérichs, y que 's pot referir lo mateix à la ^ grega, que a la r he- braica y fenícia. La presencia de una lletra grega no tindria res d' es- trany, y com mes d' una vegada ho havem indicat, hi ha que contar sempre ab ditas influencias, puig visitadas y fÍTCuentadas las nosiras costas per los grechs, mes polits y civilisats que 'Is aborigenas, lo seu influx naturalment s' havia de fer sentir. Mes pel cas present no creyém que 's tracti d* una gam- ma, puig contant ab dita lletra no havem pogut descífrar la làpida, que llegida per resch no 'ns ha ofert cap difí- .B B E j cuitat, puig en nostra transcripció llegim 1 = " 225 La lectura de la làpida barcelonina es de las mes difíci- las que havem trovat. Sa traducció V havem ensajada per lo grech, per lo céltich y per V euskar sense resultat sa- tisfactori, y la lectura que 'n donem si bé exacta no 'ns satisfà del tot. La transcripció es: S ï N 1 Llegint en la primera ratlla Y = a tenim 1' arrel inusi- tada ji^ que cambia en caldaich en ai: y traduheix Gese- ni scaturivtt, U idea que comporta aquest temp? del verb llatí es la de rejar^ manar (d' ahont la nostre arrel inusi- tada fonts en Job 38- 1 6.) La ^ final seria allavors un cons- tructo, fent de la dita arrel un sustantiu. Lo segon nom sempre llegint d' esquerra à dreta' se lle- geix correctament Lit^ar (el freixa) V arbre sagrat dels euskars,y V última ratlla dona lo sustantiu irrigatio usat com participi en Job, Sy, ir. «Regant també arriba à des- vaneixer» etc. La presencia aquí del arbre sagrat dels euskars se pot explicar suposant en T autor de la dedicatòria un iber que conservés pura la fe de sos pares, puig los euskars poble eminentment agrícol no adoraban mes que las forsas de la naturalesa, de modo y de manera que per ells lo seu deu era lo senyor de las alturas,ó deia altura, /^ww^oí/to, per quant, los pobles agrícols, y en general los pobles de r antiguetat, suposaban que Ms deus tenian sa casa dalt de las mes altas montanyas ó dalt dels cims dels mes alts arbres, d' aquí V adoració d' aquestos. Donchs en la nos- tre transcripció Litiar te lloch de deu, y en lo nostre llenguatge corrent podriam traduhir Lit^ar per deu. Lo tercer nom no te dificultat, es dir que de iv irriga- tio^ riego^ rego. La lectura dona; Las fonts de Lit^ar (deu) fan lo rego. Dels quadradets, trianguls y ancles del final no n' ha- vem sapigut que fer, y tota hipótessis seria aventurada. 3i 08 cr 4i I C o es cr a O «> 3 C3 O 'o «-• I. -d a 3 H o I E -3 m o e» «> in J>^ ^ > __ *- es T- '^ X s o- r- e <- -£^ n IS "«3 (Un (Un «3 <- ^ í^l «:> cs cr> :Kk ir i« ^ rt^S. • • • d Z OLir J^ 2:^ MB ^ '^-C.'o > T'I'^ n <--£Í <- .- X /^ • • • 2 ®p i <-- 00 •- • • • • ^_ ^ <-^ t^ o-«- • • • £.- es oo ^ A.2 esc • ■ • M ^ ._. xo "•^ _s d JL ir ■«3 í- rt*— ^ M p aj ©Pí= 2 — rl M^ " P c; rl .2 O o d es • • • c- 2: es ] que es lo que dona r inscripció ibèrica cambi fonetich conegudissim y propi de la llengua fenicia que feya de las n, i. Tenim luego lo nom 3^3?], arrel que declara inusitada Geseni, mes que no ho seria tant quant ell la trovà, y ara ens surt en una inscripció ibèrica. Probablemeut diu lo mestre, aquest arrel sona y val com las arrels D3fy, nïs^, y aixis nosaltres llegim, ^comprimi^ apreta^ la resistència» reierinnos à aquella part de las fortificacions de Sagunt de que parla lo primer vers. Respecte de la lectura del vers 4, férem notar que V ur kakare se traduhiex ciutat circuit construcció impròpia del geni de la llengua hebraica yque claranent indica un ( I } Las lletras son ie, a, gaf, vau, te. 23l I modo de parlar propi del poble iber. L' últim nom d' aquest vers es in que nosaltres llegim (i)ni, la falta de la 1 no sabem com explicaria falts com estem de medis per determinar la fonètica del fenis-iber. Tal volta fou su- primida per abreviatura. Lo nom propi del vers 5, ííiini], Auraun^ (i) sona en Samuel 1 1, 24, 16. Mes endevant discutirem aquest nom. 13/ pala, hauria de ésser palas^ la supresió del signo de plural no te importància, puig se trovan iguals casos en bon nombre d' inscripcions semiticas. Lo vers 6 presenta serias dificultats de traducció, per lo tercer grupo en que havem dividit lo nom; J3n%i, seria una metàtesis de .tsn ubi ahont? Res hi ha que dir respecte dels versos 778 emperò férem uotar per lo que toca al vers 8 la rigurosa traduc- ció que per T hebreu fem del nom iberich, y com lo valor de la ^ correspon exactament à la i. Mes endevant tor- narem à parlar d' aquest nom de Adoniiahu per quant hi creyem veuri lo nom d' un heroe Sagunti. Lo vers 9 presenta la dificultat del primer signo, puig tal estrella no hi ha medi d^ explicaria. Si la suposem for- mada de una 4^=A ó de una X=^ ílos altres brassos val- drian com juclas? Si llegim A, lo nom podria ser fíT Dei^ i.T sona com nom propi en Esdras IV-9 com Deiv Si llegim /, tenim Tadei nom propi ben conegut. Las dificultats continuan per lo vers 10 puig llegim com 3.* persona del plural del perfecte de kal trn llegint D^ [^] Lo vers 1 1 ens dona la novetat de la n unida ab lo verb. Geseni fa constar que P n s'usa be que rarament com pre- fix de verb, y diu ademés qu' à vegadas serveix de relatiu y per tal la prenem en nostre present cas. (i) En Samuel lo nom es Aurana; nosaltres donchs estem autorisats à posar també a final. No ho havem fet per quant, com ja ho feu notar En Renan, en fenici son molts los noms propis acabats en n. Las dificultats que van continuant per tota aquesta part central de nostra inscripció al arribar al t^ers 12 se fan majors de modo que d' ell sols proposem la lectura del nom propi Aurauna que podem distingir per llegirse igualment en lo vers 5. No s' aplaneixen las asperesas al arribar al següent vers. Lo primer grupo del vers r3 se pot llegir com ho fem bé que r arrel s' hagi de determinar per altres llenguas ger- manas. Mes per lo grupo següent tenim ja major dificul- tat, puig à mes de tractarse d'una arrel incerta y dubtosa com la declara en Geseni, tenim necesitat de donar à son sentit un valor digemo axis metafórich. En castellà se diu se doblego la resistència (del enemich), en català dihem los van dublà^ donchs aquest sentit proposem nosaltres que 's dongui à V arrel in]. Lo vers 14 se diferencia entre la transcripció y la lec- tura, mes nosaltres creyem que la diferencia consisteix en una metàtesis. Per fi tornem à entrar ab lo vers i5 dins un terreno mes franch y ela, puig la lectura de dit vers sols comporta un cambi de a per n lo que no ofereix cap dificultat. Lo vers'^jG dona una particularitat digna de fixarshi, tal es el sonar lo nom Arsense puig la terminació es evi- dentment llatina. {Com esplicar aquest fet? jPer l' influen- cia de la llengua llatina en T aliada dels romans? ^En V influencia que ja los llatins exercian per lo Mediterrà? O be llegim mal, y havem de partir lo nom Niurn aurn, en aquest cas declarem que nosaltres no havem sapigut tro- var lo just valor del arrel Jtt^n. Lo vers ij dona una lectura clara per dos dels quatre grupos en que creyem que 's divideix, mes la lectura dels altres dos es per nosaltres difícil, y tan mes difícil quant no volem forsar en res la màquina, com se sol dir, per arribar à resultat, y quant precisament creyem que 's tracta del heroich sacrifici dels saguntins. Continua la dificultat per lo primer grupo del vers 18 que no acertem com llegir. — La lectura del segon grupo. 233 cambiant la 3f per t que no te res d' anormal, dona lo nom memòria^ monument. Respecte la lectura del pers ig s' haurà notat que lle- gim D per ttr, això no te dificultat. Luego proposem que 's llegeixi ab elisió de* la segona alef considerant aquesta vocal. Això se pot justificar recordant, qu' en aquellas inscripcions escritas en euskar, y també en las numismà- ticas, la elisiò ó supresiò de vocals es facultativa, donchs res mes natural y logich qne suposar ó be igual sistema per lo semitich, ò be una distracció per el cas present. — Mes d' un mot que declarem duptós ó impossible — per nosaltres — de traduhir, hauriam donat per lo clar, de lle- git tal qual semi-vocal com vocal pura; no ho havem fet perquè no 's digués que forsabam lo resultat, si ara ho fem es perquè surt tan clara M evidencia que ^ns sembla no hi haurà dificultat alguna en punt à admetre la nostra lectura. Curiosa es la lectura del vers 20: lo nom propi del heroe de Sagunt enterrat en lo puche de Castelló 'ns sembla eus- kar, puig si be la | y ^ podrian llegirse Bel {Beló)^ de las altras duas lletras no sabriam que ferne, per axó propo- sem que 's llegeixi Bílkia fent la A:, g^ per nostre fet, y clar està que dit cambi per lo modern euskar no te res d' es- trany ni d' inadmisible. Lo mot Bilgia se trova en Larra- mendi y també en Van Eys. — Lo nom de la ciutat Aies (e) es ben conegut, es lo nom de la moderna Isona; en sas monedas lo nom es Iese y en sas làpidas llatinas lo nom és casi be sempre Aeso: altres vegadas sona leso. Bonchs Aese 6 V Aiese de la nostre present làpida nos torna à donar ó bé una nova proba de V influencia llatina, ó una particularitat de Uenguatje propi dels ibers-semítichs. Re- cordis lo qu' havem dit de V n que 's trova devant lo nom de gades. Lo vei^s 21 no te res qu' explicar. Resulta donchs dir T inscripció de Castelló: «Las murallas del poble del pais leigouth de cap aques- »ta part apreta ciutat circuit lo feros el Aurauna pala (sj 33 >34 »de manera no son ruinas aquestos lleons Adoniiahu »(Deiv, Hadid, Tadei) ells mateixos obstruïren als quals. »feren... Aurauna astut doblega palas resistència prosapia »del poble de ma ciutat arsense alegre... fort (a).., Monu- »ment del varo Belkiia ciutat Aiese prosapija dels fills (be- »ni) el Arse.» Es dir: La Birtsa del poble del pais Sagunti (leigouth) de cap aquesta part^ apreta lo circuit de la Ciutat lo Jeros el Aurauna ab palas\ de manera quQ no son mes que rui'* nas aquestos lleons Adoniiahu j" Deciv (ó Hadid Ta^ dei) ells mateixos obstruiren y feren Auratma ab astúcia doblega ab palas sa resistència. La prosapia del poble de ma ciutat arsense... alegre... forta Monu^ ment del varo Belküa de la Ciutat d' Aies (e) de la /7ro- sapia dels beni (fills) rf' Arse. Per estimar en tot son valor la gran importància de T inscripció de Castelló, no hi ha nies que comparar son dit ab lo que conta T. Livi del siti de Sagunt, es dir de la Ciutat d' Arse, y allavoras se veurà sinó justificada del tot nostra lectura, al menys comprobada de una manera satisfactòria. Diu Livi que 'Is Carthaginesos atacaren la Ciutat «per »un angul deia muralla qu' avansaba per una vall mes «unida y oberta qu' el terreno circumvehí... d' aquest cos- »tat comensà V atach principal,... Una torre inmensa do- «minaba aquell costat de la muralla, Hist. Rom. Llibr. ))ii-iiv. — «Batuts los murs sens descans, estaban esquer- » dats per varias parts... En un costat una llarga bretxa »habia obert la vila; tres torres y la muralla que las unia »s' habian enfonsat...» id-id. viu — «los saguntins habian Dtrevallat nit y dia sens descans per aixecar un nou mur »en lo punt en ques' havia obert la bretxa... Quant las »catapultas habian natejat las murallas de soldats, Hani- »bal aprofitaba V ocasió y enviaba 5oo africans ab palas »per' arruïnar lo peu dels murs... Enfi s' apoderaren d' un »mur... los saguntins ne feren un d' interior...» id-id. xi. Per últim vensuts tots los obstacles y veyentse perduts los saguntins se sacrificaren. 233 La concordancia entre lo dit per Livi y V inscripció de Castelló com se veu es completa. Adoniiahu y lo seu com- pany son aquells que dirigian la construcció dels murs interiors y qu' evidentment son los que detingueren als carthaginesos quant s' apoderaren de la ciutadela ó Birt- sa. Mes la relació del historiador romà diu que dirigia P atach Mahrbal en ausencia de Hanibal, mentres que V inscripció de Castelló parla d' Aurauna. ^Pot existir al- guna relació en Mahr y Aur radicals dels dos noms? O bé havem de tenir à Aurauna com lo jefe cartaginés que manaba als que obriren la bretxa y entraren en la vila, es dir lo jefe de la vanguardia? Havem terminat nostre estudi lapidari; desitjosos de probar nostre teoria havem emprés en aquest punt un es- tudi superior à nostres forssas, y que no hauriam portat à cap sens V auxili y entussiasme de un bon amich repu- tat filolech que *ns ha volgut ajudar y alentar, y de qui no podem dir son nom, puig sa modèstia que 's tan gran com son saber ens ha imposat lo gran sacrifici de no do- narli públicament las gracias; mes ja que no podem dir son nom direm que 's sembla molt al autor del llibre que dins no llarch temps tractarà de nostre llengua catalana, com d' ella ne saben parlar los que estudian las Uenguas ab criteri científich y ab esperit d' investigació. NOMS PROPIS DELS PRIMITIUS CATALANS. No podiam, ni debiam per arít y difícil deixar d' en- sajar P estudi dels noms del primitius catalans, un dels medis que mes clarament proban la filiació de un poble. Fins avuy los filolechs estan conformes en atribuir tots los noms propis à dos ordres d' ideas, las mes contrapo- sadas, puig fins ara tots los antichs noms analisats nos 236 han donat ó be noms de Deus, ó be noms de objectes vul- garisims, de circunstancias personals, ó de onomatope- yas. Una vegada dit això ja ^s veu tota V importància històrica del nostre estudi, puig que si trovem noms de deus, ja tindrem averiguat à quins deus donaban cuit los antichs catalans, y si 'ns surten noms derivats de onomatopeyas ò de noms vulgars ò comuns, ja sabrem quina llengua par- laban los fundadors de nostre nacionalitat; per això havem colocat aquest estudi en aquest Uoch puig es un epilogo demostratiu y comprobatiu de quant havem dit fins assi dels orígens j^ llengua del poble català. Desgraciadament los historiadors grechs y romans nos han conservat un tan curt número de noms propis de personas que Us podem contar ab una ma, puig los únichs que recordem son: Indibil^ Mandoni^ Amiisiiusy Biltstage. Comensem donchs per lo nom mes cèlebre, y ja esta dit qu' aqueix es el del heroich. Indibil. — La forma llatina d' aqueix nom no'ns hauria amagat may lo verdader nom del heroe de la pàtria: mes per sort los grechs, Polybi, al conservarlo en la seva his- toria, ho feu donantli una ortografia mes adecuada al nom genui d' Indibil, puig per conta d' escriurel com ho han fet los llatins, escriu 'AvBopaX y en aqueixa forma ja ^s veu clar com se diria lo jefe dels Ilcrgetas conforme à la llengua del pais. Escribint donchs lo nom ab arreglo à la ortografia y llengua dels primitius catalans, tenim que V acent tènue grech es una h de ahont ja la forma Handobal.Han^ es la primera silaba de Hanibal, y An-milcar, etc. Lo nom del gran general Cartagines es S^n ^Jn, es dir Hani-Bal^ y vol dir la Gracia de Baal. La segona y tercera silaba 'ns do- nan lo nom del gran deu siro fenici ab la seva mes gene- ral apelaciò, la adoptada per la Ciutat Eliounithana, es dir Itho {n) Itha [n) Baal, d' ahont Han-Ithan-Baal, con- vertit per los grechs en An-do-Bal, y per los llatins en Indibil. 237 Mandoni. — Lo nom del germa d' Han-Itho-Baal de- mana lo segon Iloch. Per Mandoni no tenim mes guia per endevinar lo nom amagat en una forma que sembla grega, mes per sa homo- fonia, puig es innegable que Mandoni, sona Man-t oni, y si tsMan-toní^ía sabem lo verdader nom del màrtir de la independència catalana; puig Aían es la proposició í^q, propter^ això es prop de^junt ab, y toni^ no es mes que U nom de la gran deesa Tanith, d' ahont Toni ó Tono^ nita^ la penya ó la ciutat de Toni ó Tononita d' Avien; Tona prop de Vich etc, de modo que '1 nom de Mandoni, es Pt^op de Tanith, Junt ab Tanith^ es dir Man-Tanith. Amiisitus. — Lo nom del valent defensor de Alforja me- reix lo tercer Iloch en nostre estudi, puig que s' illustra defensant la pàtria contra los Romans. De cop sembla llati lo seu nom, mes miranti de prop se veu que nos pot treure d' amussiatus, y allavors no 's pot escapar à ningú la paraula del gran deu de Tebas Amoun^ puig per mes qú* Amusitus sembli lo mateix queAmusia- tus^ ja's compren que T. Livi no hauria adulterat un nom llati, si llati hagués sigut lo nom del patriota català. Nosaltres creyem que la seva reducció no ofereix cap dificultat, y que lo nom verdader es Amuset cambiada la e en /, y ab la terminació llatina us Amusitus. Amuset es un dels dictats de Amon, lo gran deu egipci, que com se pot veure En Hübner tenia adoradors en Es- panya, y Amuset vol dir estimat d'' Amon. Aquest nom era també usat per los egipcis com nom propi, y en prova vegis r Amuset del sacofago de Séti I, en V estudi de P. Pierret avans prenomenat. De modo que dels tres noms dels defensors deia pàtria son dos d' ells semitichs, V altre egipci. Y doachs ^qué concloure d' aquest fet com no sia T us de una llengua semítica per los contemporans d' Hanibal, y P origen per nosaltres atribuit al poble civilisador de la primitiva Ca- talunya? Un altre nom nos donàà conèixer Livi y es el de Bilis- 238 tage lo jefe dels ilergetas quant la vinguda de Cato à nos- tre pais. Bilistage no es un nom llati, ab això no hi ha dupte; ^Bilistage es semitich? Nosaltres creyem que no. Per nos- altres Bilistage es un nom pur celtich. BelenuSy Belinus^ Bilis es lo nom del deu celtich iden- tificat ab Apolo (i) — en Espanya hi havia un poble celt- iber que portaba lo nom de Belli, — y la terminació tage creyem veurela en la terminació del nom Vertragiis ó Vertagus nom d' uns gossos molt corredors de la Galia segons Martial. Aquí T importan es veure com en Martial lo nom celtich que 's trag camhxdi en tag, de modo que la pèrdua de la r per lo nom de Bilistage queda justifi- cada y probada com una corrupció llatina. Trag segons Ebel (2) vol dir córrer d' ahont per V Apolo celtich lo dictat de corredor^ del que corra^ que portaba ó tenia T Apolo grech-romà. Bilistage donchs, es Bilis-trag-e. La presencia d' un nom celtich entre los primers cata- lans res te d' extraordinari, y menys encara en un temps en que conbatian junts contra los romans, catalans y celtibers. Coneguts los quatre noms ünichs de que tenim noticia dels primitius catalans, (i) Lefébure etc, pi* 196. {2) ídem. ídem., pi. 197. 255 Diu Lefébure en la plana 2o5 de la seva tantas vegadas citada monografia del mito osirià, que al deu Thoth, en unas inscripcions de Denderah y Edfu se li donan los tí- tols de cor de Ra de qui lo feyen fill^ y si 's recorda lo que avans havem dit tenim qu' essent Osiris, Ra, Thoth es son fill. — Y afegeix En Lefébure, «que tal vegada, per rara que sembli Y idea ai primer cop de vista, Thoth ha sigut figurat conforme à son paper de cor divi com una espècie de contrapès celeste, y en efecte, una variant de i' escena del cap. i6i del Llibre dels morts^ ahont Thoth obra las quatre portas dels punts cardinals, se 'i represen- ta algunas yegadas tirant per una corda lo pes fixat en la volta celeste; alusió al moviment dels astres en sas rela- cions ab la lluna y al sol.» (i). Evidentment los dos contrapesos de nostre Cipo, 'ns donan à Thoth com fill d' Osiris; però diu lo Llibre dels morts segons Lefébure qu' aqueix te «un plafó de flamas, un circuit de ureus vivents, y que la terra de la seva ha- bitació es r aygua.» Y continua: «aquesta terra dins P aygua's trova representada en un monument del Louvre... per r arrel bulbosa d^ un lotus.., emblema del mon ma- terial com diu Champollion.» (2) donchs no hi ha cap dubte que nosaltres trovem en io cipo d' Elo la dita arrel bulbosa imatge del mon material. Venen ara quatre quadradets, y un aucell; ,jque poden significar? En lo text avants citat se diu que V ^arrel bulbosa sos- ten devant Osiris los genis dels quatre punts cardinals» y aqui hi ha qu' afegir que los quatre punts cardinals se donan com fills d' Osiris: Thoth, donchs, com fill d' Osi- ris podia ser los quatre punts cardinals, y baix aquest aspecte ens V ha donat à conèixer Champollion en sos Trevalls sobre lo ritual fúnebre dels egipcis^ pi. 167: (i) ídem idem, pi. 2o5. (^) ídem ídem, pi. i8ò. 256 ahont se veu à V aucell Ibis, aucell que li es consagrat portar los noms de Sur, Nort, Occident y Orient. D* aquí que creguem nosaltres que *ls quatre quadradets, y V au- cell representen los quatre punts cardinals. En los relleus de la quarta cara si no estem equivocats estan represen- tadas las festas d' Adonis. Las festas anuals que se celebra- ban en Biblos en honor d' Adonis comensaban conmemorantse la pas- sió y mort del deu; tot era donchs, dol, dolor y tristesa. — Aquestos dias de reculliment eran reemplassats per dias alegres y dedicits al goig y à la alegria, en los quals se conmemora- ba la resurrecció de son deu; y aqueixas festas comensaban ab la Cerimònia d' anar à recuUir las do- nas de Biblos, lo cap d' Adonis-Osi- ris que lo mar tiraba à la platja de la Ciutat santa de la Fenicia. Segons los autors antichs, Lucia- nus y Procopi, y també segons S. Ciril, lo cap d' Osiris arrivaba à Biblos tancat dins d' un gerro de barro, ód^ un cistell, y si be 's mira nostre Cipo representa lo gerro baix la coneguda forma de las farras encara avuy en us en Espanya. Interpretem los dos primers relleus d' aquesta cara del cipo, com representant dos phallus, y 'Is dos que segue- xen al vas sagrat com representant dos òrgans sexuals de la dona. — En aquestos dias de festa y de gatzara, y també de desenfrenada bacanal, las donas de Biblos estaban obligadas à consagrar sa cabellera al deu Adonis, circuns- tancia que demostra lo seu caràcter de deu fluvial — Osi- 257 ris Nil — ^que sols podian salvar prostituintse à los extran- gers qu' en aquells dias visitessin à Biblos. (i) Segueixen à las ditas representacions las d' una certa classe d' arbre, y un utero. L' uterus es evident. Y ha- vem dit una certa classe d' arbre, per quant creyem que 'n realitat no ho es; nosaltres veyem representat en ell una pinya. La pinya com se veu en los monuments egipcis era una de las ofrendas fetas à Osiris, y segons Mr. Lefébure, la pinya recordaba per si sola en la baixa època tota la Ui- genda d' Osiris. {2). Y era ademés la fusta del pi la que 's havia consagrat à dit deu, y per lo tant 1' única que 's consumia en los dias dels sacrificis osirians, segons nos fa à saber Plutarch. Acaba aquesta cara del cipo ab dos relleus que clara- ment representan un xipré y un os: recordis que segons lo mito la deesa enamorada del cassador Elioun se deya Berath que 'n hebreu significa xipré. L' os y el chipre de nostre cipo 'ns semblan donar una proba de que no fou invenció de Teocrith allò que conta del porch singlà que dona mort à Adonis. Transformada la mare d' Adonis en arbre com havem dit. Adonis no hauria nascut si no hagués donat la casua< litat de que un porch singlà no rompés ab sas dents la escorcha del arbre. Aquest porch singlà, causa del naixe- ment d' Adonis, se diu ésser lo mateix porch singlà que li donà mort, de lo que 'n tingué tan gran dolor, segons Teocrit, que pera honrar sa memòria prengué part en las festas y cerimonias que 's dedicaren al jove deu. — D'aqui que 's trovi P os que 'n el mito del Líbano ó fenici reem- (i) Lo fonament de tanta disbauxa lo dona lo mito. Diu Plutarch: «La sola part del cos d* Osiris que Isis no retrovà, després d' haverlo destros- sat Thifon, fou lo phallus... per lo que '1 reemplassa fentne una imitació: Isis li consagra lo phallus, de qui encara avuy los Egipcis ne tan la festa. De Isis y Osiris, 18, al final. (2) ídem, idem. pi. 197. 35 2 58 plassa al porch singlà dels grechs representat en la quarta cara del cipo del Cerro de los Santos ó sia en la cara de las f estàs. Ja està dit que per demostrar com lo cipo que acabem d' estudiar no es un objecte aislat en lo temple del Elo, sinó un simulacre principal, que hauriam d' estudiar ara tots quants objectes s' han trovat fins avuy dia pera com- probar la seva relació y conexió. Nosaltres no ho podem ferho, mes aixis com de pasada havem parlat del hipo- camp y havem vist sa relació ab lo mito Osirià, ara par- larem d' altres simulacres no mehys importants. Lo Fènix de la làmina XIV de 1' obra d' En Rada y Delgado porta una llarga inscripció grega que traduheix dit senyor, y la seva presencia en lo temple d' Elo es na- turalísima. — Consagrat lo temple à Adonis-Osiris, lo Fè- nix, dedicat tal volta per los grechs de la costa, com ho- menatjealdeu nacional, no es ni mes ni menys que'l mateix Adonis-Osiris. Essent Osiris lo sol, dit s' està que lo Fè- nix emblema del Sol era el mateix Osiris, circunstancia qu' havia de portar naturalment al Sr. de la Rada y Del- gado al coneixement cert d' ésser lo temple de Elo, un temple dedicat à Adonis-Osiris lo sol, y si be en aquest punt r académich ha desentrotllat gran erudició clàsica, la proba mes concluyent se li ha olvidat, per lo mateix qu' anaba per altre direcció, això es la proba dels egyptó- lechs, que refereixen Osiris com Bennu al Fènix creantse à sí mateix Kheper f esef. ( i ). Nova demostració de nostra dedicació del temple d' Elo à Elioun nos dona En Rada y Delgado fentnos conèixer en la làmina XVI, núm. 2, à la vaca Mek-ur^ ó Nemanio segons ell, mal llegida Tinscripció que porta en lo seu peu. Posarem fi en aquest estudi estudiant un dels monu- ments mes curiosos y característichs del temple d' Elo. El Cinocefal de la làmina XVII núm. 5, representa per (i) Lefébure, etc. pi. 214. 259 En Rada, una imatge d' Anubis ó Hermes y afegeix : «al- tre de las figuras que pertanyen al cicló egipci (pi. 65.) Plutarch, diu, «nos ha deixat la seva descripció abla qu'en tenim mes que suficient per interpretar las inscripcions braquials.» Y diu Plutarch traduit per dit senyor. ^En Tebas, se veian estatuas dejueces sentados vfigu- ^rados expresamente sin bravos: el archijuei mostraba (tademds los ojos soítolientos: simboli:{andose con todo (testo que la justícia es insobornable é insensiduible.^ Donchs segons En Rada, la imatge à la que dona lo nom d' Anubis, es un jutje dels de la manera de Tebas. Donchs si jutge tebà, perquè Anubis; y si Anubis, perquè jutge. La veritat es que si nosaltres no sabem perquè de la fi- gura que estudihem n' ha fet un Anubis, sabem ó creyem adivinar perquè en fa un jutge tebà, que serà sens dubte per allò de no tenir brassos Ips jutges tebans. En primer Uoch es molt dubtós que la figura d' Ello no tinga brassos, puig del dibuix se 'n desprenen perfec- tament, y fins sembla que portin agafats los discos ab inscripcions. També pot ésser que no n' hi hagi cap indi- cació de brassos, per considerarlos inútils T artista (?) autor de la figura, per quant los dits discos los tapan. Tinga ó no tinga brassos la cinocefal d' Ello, lo cert es, que no's pot confondre ab un jutge Tebà: en primer Uoch, Plutarch no diu que *ls jutges tebans fossin esculpits en imatge de Cinocefals, es dir en forma de gos ó de mona, y à f e qu^ aquesta es circunstancia principalíssima, que à bon segur no hauria passat per alt, cas de haver arribat al coneixement de Plutarch. Donchs, no podem admetre que la nostra mona^ siga una imatge d^ un jutge à la ma- nera tebana. Si no es un jutge tebà, {ts un Anubis? Si fos un Anubis no vindria simbolisat per una mona^ sinó per un gos 6 per un chacal^ puig com se veu en los 200 monuments egipcis, Anubis porta molt subint lo cap de gos ó de chacaL Donchs tampoch es un Aunbis à no ser que 's cpnvinga en que la figura reproduhida en lo trevall d' En Rada y Delgado es un gos. A nosaltres nos sembla que la demostració ha de co- mensar per dirnos quin deu del panteon egipci ó fenici prenia la forma de mona, puig sense aquesta principalísi- ma explicació, tan principal que 's la capital, tenim per inadmisible qualsevol referència que de dita figura 's vul- gui donar. Punt és aquest que presenta las sevas dificul- tats, mes no per això d' aquellas qu' ab algun trevall no 's puguin vèncer. Lo Diccionari d arqueologia egípcia 'ns ensenya que el Cinocefal era un unimal consagrat à Thoth, «y parti- cularment à Thoth-Lunus» (i) y al efecte cita un Cino- cefal del museo del Louvre que porta un ull simbolich emblema de la lluna plena. Ab aquestas indicacions ne tindriam prou, per atribuir lo Cinocefal de Elo à Thoth, nos sembla ab major rahó que no à un Aunbis ó à un Jutge tebà, puig sabem que V emblema de Thoth *podia ésser una mona; y dir que los dos discos son dos ulls, ó el sol y la lluna. Estudiant mes V assunto podem encara arribar à una conclusió mes exacta. Ja havem vist que, Thoth com fill d' Osiris, com cor de Ra, era la pedra despresa del sol, y un dels sobre- noms de Thoth era tekh^ y el femení tikh que vol dir la pedra bruta, la pedra sens desvastar, nom que en la pro- nunciació nota ja En Brugsch que 's homofona del Ibis, animalconsagrat àThoth,Thuth;comà Tekh, potrepresen- tar lo pes de la justicia, com si diguéssim la pedra de Ma, y aquesta idea 'ns sembla representada ab tota claritat en lo Papirus de Sutimes «en el qual la balansa ahont se pe- jisan los cors dels morts avans de que 'Is siga permès sor- »tirdel infern, va acompanyada de simbols Uunars, com »lo porc, y com la mona^ que en lo dit papirus de Suti- ^)'^Leféhur€'^Le mythe Osirien^Ostris-^l. 189. 26l »mes porta lo nom de senyor de Heiynopolis, lo meteix »que Thoth d' qui era emblema.» (i) Com diu molt be Lefébure, la idea de la balansa de la justícia surt perfectament del mito de Thoth, ahont se'l veu justificant Osiris contra los seus enemichs. Donchs, lo Cinocefal d' Elo pot representar à Thoth com jutge, com pes de la justícia, com balansa de la justícia, sent aquells dos discos emblemas dels pesos de la balansa, los pesos de Thoth-/e/r/r. ^ Ja en aquest punt sembla la demostració feta, y si per cas las inscripcions que porta la figura fessin referència à las ditas qualitats de Thoth, la nostra atribució à Thoth quedaria demostrada. Aquesta concordancia resulta tan si adoptem la lectura que 'n dona En Rada com la qu' en donem nosaltres, puig diu En Rada que las dos inscripcions diuhen bras y lley ó com si diguéssim los brassos son ma lley. (2) ^Lo cinocefal de Elo, es, donchs, Thoth? jQui sab!... jtal vegada ho sia!... mes si nosaltres no 'ns hem capficat en 1' assunto, també pot representar un altre deu del panteon egipci. Lo Cinocefal del Louvre, diu un dels Conservadors del seu museo egipsi, representa à Thoth Lunus, la llu- na plena, puig porta lo ull simbolich. — En Lefébure al parlarnos dels símbols de la balança de papirus del Suti- mes, nos ha parlat també de símbols llunatichs^ y es que la balansa de Thoth com reguladora de las virtuts dels homens, es emblema de la balansa reguladora del temps, de la lluna, y aqueix punt demostra Lefébure en lo Uoch adalt citat ab bonàs rahons, y ab textos geroglifichs de gran importància, presos d' En Lepsius, Mariette, etc. de ( 1 ) ídem idem— pi. 2o5 y 206, (2) En cas de que fos exacta la lectura d* En Rada y Delgado no *s pot dir això de los brassos son ma lley, puig no tenin brassos, resulta que no pot tenir lley: la lectura seria donchs, la lley son los meus brassos, d' ahont P alta idea de que la lley, y no la torsa, representada en los brassos, regna y goberna. 202 lo que resulta qu' en cas d' ésser Thoth lo cinocefal d* Elo, es Thoth-Lunus. Emperò se 'ns acut una primera dificultat, y es, que com r ull simbolich, sens negar qu' en tal ó qual monu- ment puga representar la llum plena, es també V emble- ma d' Osiris, d' ahont aquellas tan conegudas formulas de «Osiris, es 1' ull, — Ut a;» — Osiris es V ull de Ra: etc. (i) d' ahont surt Osiris — Sol, pot molt ben representar lo dit Osiris d' ahont en cas d' ésser axis, lo cinocefal del Louvre no seria Thoth-Lunus, sinó en cas, Thoth-Lunus-Sol; es dir, lo Sol-Lluna. Qu' Osiris es lo Sol, ja ho sabem, mes Osiris, ;es també Sol-Lluna? lY si es Spl-Lluna, es lo seu emblema la mo- na} Deixem parlar à persona competent y desinteresada en la resolució del problema qu' ens preocupa; En Lefébure diu; «qu' Osiris com Osiris-Lluna rebia algunas vegadas »/a forma de mona^ lo que Horapollon posa en relació ab D las 72 parts del mon, y en lo llibre del hemisferi inferior »se hi troba dit animal ab los sobre noms de la carn, la Dgran ànima, lo gran cor, V habitant de la terra.» etc. (2) Tenim ja donchs Osiris, com Lluna, y com Cinocefal. Y tornant ara al Cinocefal del Louvre, tenim «que la mona era lo simbol mes comü del Ut ''a — com ull Uu- nar — ^tan que acabà per representar ío seu so com gerogli- fich.» (3) Donchs la mona del Louvre porta V ull simbo- lich per demostrar tan sols qu' ella es V ull Uunar, la Lluna. Y si no 's vol axis, reparant los dos simbols de la mona com Lluna, y del Ut-'a com ull d' Osiris, tenim en lo Cinocefal del Louvre Osiris-Lluna, Osiris-Sol-Lluna. Mes, se dirà: equina relació hi pot haver entre Osiris- Sol-Lluna y las inscripcions braquials del cinocefal de Elo? (i) Letébure— etc. pi. i8g. (2) Lefébure^etc^pL 2i0. (3^ » » pi. 209 y 210. 263 Ara ho veurem. Lo papirus magich (V Harris contant V escena de la profanació del baul d' Osiris, diu, que 1' obri lo cocodril Mako fill de Set, mes que per conta de trovarhi lo cos del deu, hi trova una mona, (i) d' ahont tal volta V expresió vulgar de dar mico te molts mes sigles d' existència de lo que 's pensa, puig Osiris donà mico à Mako, que 's pen- saba trovar son cos. — En altre pasatge de lo dit papirus se diu també que Osiris se transformà en mona, desprès en vell etc. Lefébure explica aqueixa part del mito d* Osiris dihent «que la mona trovada en lo lloch d' Osiris seria donchs lo Sol cambiat en Lluna (2), lo sol de la nit.» Tenint ara ple coneixement del assunto, 's convindrà, en que per lo vulgar, la mona podia representar en certs casos lo sepulcre profanat d' Osiris-mona, lo deu protec- tor ó defensor dels morts en la seva tomba; y aquesta hipostase es la que creyem que representa lo cinocefal d' Elo. L^ inscripció braquial nos probarà lo fet. No podem admetre la lectura d' En Rada, que transcri- beix las sevas Uetras, algunas d' ellas d^ una manera ca- príchosa, y no com ensenyan En Heiss y En Delgado, puig que ni un ni altre han dit que Y siga H,sino upsilon En Delgado, y v vocal y consonant En Heiss; donchs r académich de 1' historia inventa una lletra, y encara se'n arregla un altre la última de ma esquerra de la figura, puig lluny d' ser una tau egipcia que no sabem que ha- via de venir à fer en una inscripció purament ibèrica ó catalana, es una samech com ensenyan los autors de nos- tre alfabet. Resulta donchs que las inscripcions dels dos discos, no diuhen com vol En Rada. (i) Lefébure^ etc, pi. 207 y 208. (2) i> » pi. 210. 264 La de la dreta Ladet esquerra. D K y -^ "^ 1 n sinó: D 1 y T 1 T D es dir 1 t D d 1 7 t O be si 's vol que 's llegeixin las inscripcions braquials comensant per la de la esquerra per estar dintre del rigo- rós orde semitich Dl 7 1 1 T D TTD — ordo per ordeno. En caldaich es lo mateix qu' en hebreu pni celuit secundum ordinem disposuit. VI — per (n) 77 cognitio, coneíxo suplint lo verb sustan- tiu «tinch coneixement.» 02 pedibus conculcare, conculcare^ es dir conculcar pro- fanar los morts. Donchs r inscripció diu: Ordeno^ y coneixo als que profanan los morts. De modo que lo temple d' Elo 'ns ve à demostrar com lo poble semitich-egipci del baix Nil, es dir los Chethas- egipciachs per la influencia de una civilisació superior à la seva, vingueren à la nostra terra portant ab ells lo deu nacional Elioun asimilat al deu Osiris dels Egipcis. Per això ha\'em dit que aqueixas influencias egipcíacas que tan han enredat à En Rada, eran per nosaltres, per lo contrari, una proba evidenta de la nostra tesis. Y aquí havem de notar que quant Ar-Raziz(i) descriu lo pais de Tadmir diu que V atravesa un riu que fa com lo Nil; punt que aclara Al-Maccari dihent, «qu' à dit pais se li donaba lo nom de Misr (lo nom del Egipte) per la seva molt gran semblansa ab aquella regió, puig que la seva terra Pinundaba un riu en certas y determinadas ocasions com ho fa lo Nil en Misr (2).» Com res sabem d' aqueixos (i) Crònica, 10. (2) Historia 1. 1, cap. IV. 265 desbordaments periódichs del Tader^ millor es, aixis ens sembla, explicar lo dit pels Alarbrs per lo caràcter de la civilisació que encara presentaria lo dit pais quantia seva irrupció, y que vegenthi per tot rastres del Egipte, se 'n fes un rum, rum, que s'açabés per explicar per lo seu riu Tader, tan mes quant lo regne de Theudimer no ocupava ni mes ni menys que la Conca de dit riu. CONCLUSIÓ. Puig estem ja en posessió de tots los arguments y do- cuments mes importants iustificatius de la nostra tesis, y trovem en la nostre frontera Sur, una civilisació fenisa- egipcia, es dir Chetha-egipcia^ entrem en lo cor de la nos- tra pàtria, y veyem si trovem en ella un monument que no sols acrediti la filiació de la frontera del S. ab lo cor del pais, sinó que 'ns expliqui encara d' una manera gràfica la vinguda dels Chethas desde V Egipte à Catalu- nya. Aqueix monument lo trovem à Tarragona, y es lo tan discutit sepulcre Egipci, descubert per En Hernandez Sanahuja. D' aqueix sepulcre se 'n ha dit lo que de las ruinas d^ Elo; primer qu' eran una impostura, desprès quant no 's pogué sostenir aqueixa injuriosa imputació, que eran pro- ductos exotichs portats à la nostre terra per satisfacció d^ extrangers, etc; avuy creyem nosaltres haver provat que los dits monuments son las mes antigas probas del pri- mitiu caràcter de la civilisació catalana. El descubriment de Tarragona explicat per lo d' Elo, se lligan y tenan tots Junts. 3t) Àqui junt donem copiat del dibuix pu- blicat per En Hernan- dez r historia gràfica b ■, \ de la vinguda dels ^^ Chethas desde 1' Egip- te à Espanya; mes en- cara que las sevas re- ' presentacions gràficas -• no puguin dar Iloch à dubte, copiarem la descripció que d' ella ne donà En Hernan- dez, perquè mes clara se vegi r alta im- portància d' aqueix fragment del sepulcre dit egipci. Diu EnHernandez: «En el Centro del «fragmento se vé un se- «micírculo que repre- «senta unzodíaco,cuyo «solsticio estival està en «el signo de Càncer. En «medio de él se observa «à Hèrcules en el ücto «de romper el istmo de «Gibraltar, empujando «con la mano derecha «el püamontorio de Abi- «la en Àfrica, una de las «dos celebres columnas, «y con la izquierda el de «Calpe, correspondien- «le à Europa. Ambos «penascos estan llenos «de geroglífïcos entre «los que sobresalen el 267 «escorpion y el ave Ibis en el de Abila, y el gallo, el aiun y «el conejo, símbolo de la Espana, en el de Calpe, por entre «las piernas de Hèrcules el Océano se precipita en el Mediter- «ràneo, indicadopor una línea ondulante. «A la derecha del héroe, y à un extremo del fragmento se «observa el Niló, encima del cual hay la parte anterior de un «cocodrilo, para expresar laregion del Egipto. De-su boca va «saliendo la expedicion que por mar y tierra, siguiendo las «costas africanas del Mediterràneo, se dirige al estrecho de «Hèrcules. «Al extremo opuesto hay otro río que suponemos el Ebro, «en cuyas orillas se ve à los aborigenes nacer de la tierra, alu- «diendo esto sin duda à su desconocida procedència, y luego «conducidos por un caudiilo montado en un caballo, se diri- «gen à defender el pais de la nueva invasion.» «En el caballo y en el camello: en la palmera y en los pi- «nos, vemos palpablemente dsmostrados los dos continentes: «así como el sol colocado encima del cocodrilo manifiesta el «Oriente, y la Hespero que luce sobre el Ebro los paises occi- «dentales.» «Encima de esta línea de figuras se ve otra simbolizando «un aiío solar dividido en cuatro estaciones; las dos de la iz- «quierda representan labores agrícolas pertenecienies al Egip- «to, y las de la derecha, escenas que rnanifiestan el estado «selvàtico de los espanoles al arribo de los Egipcios. Comien- «za el aho por el mes de Mechir ó Enero con una adoracion «al buey Apis; y concluye en el de Tybi ó Diciembre, con un «sacrificio à una deidad desconocida... Inmediatos al zodíaco «estan los meses Mesosis y Thot (Julio y Agosto) sin duda «para expresar la època en que se verifico la invasion, lo que «parece confirmar el signo de Càncer en èl zenit de Hèrcules.» «Sea casual ó de intento, cada estacion corresponde al res- «pectivo pais encima del que està colocado, conservando el «mismo órden que guarda el sol en su curso anual; asi la pri- «mavera ena colocada encima del N. la region templada. El «estio cae encima del Àfrica; el otono conviene con la Bètica, «y finalmente el invierno coincide con el Norte de Espana, «pais sumamente frio.» «En la parte inferior del fragmento se notan unas almadra- «bas para la pesca de los atunes 268 «Fué muy cèlebre en la antigüedad la pesca de los atunes «ea la Bética y hacen expresa mencion de ella Estrabon, Pli- «nio y Atheneo; y aun hoy dia existe en Cadiz la torre y al- «madraba llamada de Hèrcules.» (i) Sobre de aqueixas duas líneas de representacions grà- ficas se n' hi veu un altre que 's una inscripció, escrita en lletras que clarament indican pertànyer al comensament del alfabet fenici-bérich, lo que acredita la gran antiguetat del sepulcre de Tarragona. En Hernandez no emprengué tan sols la seva lectura eontentantse ab fer notar que la mateixa conté algunas lletras ibéricas. Nosaltres havem procurat endevinar lo se- cret de. r inscripció, y si havem acertat, diu: Los Tirs obriren los monts (golpejantlos ab las mans) en Sagitari (?) exploraren (las minas) las runas^ subjuga^ ren (los pobles) y los coJistrenjiren^ ó cenyiren, . . . , . (lo Mediterra.) ...i)p(N)7n 1 imi p(i)n ^y p7 NHD in nx Justificarem ara nostre lectura. Dalt de cada signo ó lle- tra ibèrica hi havem posat la seva corresponen en hebraich conforme la nostra lectura; las rahons qu' havem tingut per fer tal transcripció son las següents. ï-la lletra ibèrica es la }^ ageguda", es dir -J que nos- altres interpretem per vp ó -g per lo mateix que la Ifl m com à tal es rarísima: si fos m allavoras per conte de lle- gir Ttrs^ Uegiriam Misr lo nom dels egipcis. ,% las tres comas nos semblan una vocal: *» una coma sola llegim la •» hebraica. 1 evidentment la r ç ibèrica. n-la n fenícia. 1-la r de V escriptura hieràtica. Q-la m usada per los turdetans. ( I ) Resumen histórico-crítico de la Ciudad de Tarragona, etc. por don Buenaventura Hernandez, pi. 59 à 6i. 269 n-la h de P escriptura geroglífica. via 4^ ibèrica, que llegim n com vocal. la-la ibèrica llegida per nosaltres com t. p-la q fenícia deduhida de la q hieràtica egipcia. 3r-la V ibèrica ab lo punt a un costat. a-la b turdetana segons En Heiss. En Delgado, si bé dubtant, proposa t, nosaltres llegim com En Heiss. via 1 hieràtica egipciaca. n-=n. i-la 71 turdetana. 1-la 9 1 ibèrica. T-Ia d fenicia. ivla r\ doble hieràtica egipciaca. n-la n fenicia. T-la dzain fenicia, forma usada en sentit invers en la là- pida de Valencià que 's trova en lo Museu archeologich nacional. N-Nos sembla la alef fenicia. p-Ia q dels geroglifichs. Aquesta barreja de Uetras nos sembla indicar clara- ment, que fou escrita quant encara los alfabets de nostre península no s' havian fixat; y las Uetras hieràticas y gero- glíficas del Egipte nos venen à donar no sols un justifica- tiu del fet d' haver surtit d' ellas V alfabet fenici v los seus derivats, sinó una prova notòria d' haver estat en V egip- te lo poble semitich que vinguè'à civilisar nostra terra, y per lo tant justificada la referència que havem fet d' aquest poble semita al poble Chetha. TAULA DE MATERIAS LA TERRA ^'""^^• Època a^oica •. 5 Època paleo^oica 6 Època neo!(oica " . . . . lo Època qiiarternaria ó moderna 1 5 LA RASSA Ethnogenia • 1 8 V ahorigena 24 Las rassas civilisadoras Sem!tichs, libychs, grechs, llatins y goths 35 Caràcters antropologichs 47 LO POBLE Los Chethas 53 Ligurs^ Fenicis f Tubalitas . 68 Lo POBLE CATALÀ Tcrmcns geogrdfichs 77 La frontera del Sud Elo catalana. 87 Lo símbol nacional 90 Unitat nacional 84 De la terminació ^^f^ ii3 Etimologias 119 Los pobles de la costa— Ampurias y Sagunt— Grechs y celtas i32 Lo nom nacional 140 LA LLENGUA Llinguística Z' alfabet ibérich ó català 149 Observacions sobre /* alfabet y silabari ibérich ó català. . . 160 1-A llengua dels Aborígenas. U Euskar^ V acad, . . . " . 176 La llengua dels civilisadors. L' hebreu 207 Noms propis dels primitius catalans 235 LAS COSTUMS Ethopea. — La religió dels PRIMITIUS catalans 289 Conclusió 265 ERRATAS QUE CONVÉ CORRETJIR AVANTS J)E COMENSAR LA LECTURA DIU. PLANA. HA DE DIR. Tcspt Tdíç avaxoXa; tov IlaBov... Aà'oixai Aipxot 40 Aiptxwv, 01 eidiv V7:ó xouç 'IçojjLppooç » AP"hï^H V erhauis Gur errisoa llehim /,izdí tal com una ^AKARIK n Belküa belyla TTspí Tdíç avaToXa; tou ITa$ou... Aà'oi xai AsjEàxioi Aiptxòív, 01 E^aiv UTcò tou; 'I;o[x|^pouç 85 AI^1^4H 106 nSy 124 inn iÇ^^ A 171 A-1^4^4^^ » r-A^r 184 IV 190 er/iawjr 19! Gur-errioa 199 llegint e, ezra, e 202 p-^ïí 205 tal com sona » SAKARIK 2l5 n 221 a(N)ya 234 Z)eiV > Belküa 244 bctyla 1 ( k ■ • ""^mmmmimtm F